Amnistia reclama més mesures per detectar els casos d'assetjament escolar ocults

Calen més mesures per denunciar el "bullying" i, les que funcionen, han de ser obligatòries, perquè en molts casos no estan generalitzades a totes les escoles. És la conclusió del primer informe d'Amnistia Internacional dedicat a l'assetjament escolar, que, a més, analitza què passa a Espanya. L'estudi alerta que hi ha milers de casos ocults i demana als governs que actuïn.

S'ha d'actuar d'urgència per acabar amb les agressions a les escoles, diu Amnistia, que se suma a les veus que alerten que les mesures actuals no són suficients. L'ONG apunta que cal facilitar més eines als joves per poder denunciar l'assetjament i assenyala que és necessari implicar els alumnes per poder-lo prevenir. També conclou que el professorat i els pares i les mares necessiten més formació per detectar-ne els casos ocults i poder arribar a erradicar l'assetjament.

Formació i eines per detectar el "bullying"

En l'informe "Fer els ulls... grossos!", Amnistia Internacional denuncia que l'assetjament a les escoles és un fenomen invisibilitzat per la falta de formació tant de les famílies com dels docents, que sovint no tenen prou eines per detectar-lo. Afegeix que les mesures actuals de denúncia tampoc funcionen.

Per Adirana Ribas, coordinadora d'Amnistia Internacional Catalunya, cal complementar el sistema actual amb una eina, anònima, que utilitzin els adolescents i els joves, perquè "el sistema del telèfon ara no funciona". L'ONG adverteix, doncs, que el telèfon que es va posar en funcionament no és suficient.
 

Tot i reconèixer que a Catalunya s'estan fent avenços significatius, els autors de l'informe alerten que les autoritats estan fallant a l'hora de protegir els nens i nenes que pateixen "bullying". Asseguren que el sistema per denunciar els casos no funciona i, per tant, el problema queda amagat.

Mesures que haurien de ser obligatòries

El programa Tutoria entre Iguals (TEI) de prevenció de l'assetjament escolar consisteix a tenir com a tutor emocional un alumne uns cursos més gran, que esdevingui un referent en cas de conflicte al llarg de tota l'escolarització. També crea la figura dels estudiants facilitadors, que seran els encarregats de detectar un problema en el grup i fer de mediadors per resoldre'l.

Són exemples d'èxit per prevenir i actuar en casos de "bullying" que, segons Amnistia Internacional, haurien de ser obligatoris a tots els centres. Ribas ha parlat de l'eficiència d'aquests programes:

"L'experiència dels programes de suport entre iguals mostra que els alumnes senten molta més confiança entre ells. El fet que hi hagi alumnes que fan aquest paper de mediadors facilita molt i fa que baixi el nivell dels conflictes."

Les xarxes de suport entre iguals i confiar en els nens i els adolescents són eines que ajuden a prevenir l'assetjament i a poder identificar solucions, segons es desprèn de l'anàlisi d'Amnistia.

Dades poc clares de la incidència del "bullying"

Les últimes dades sobre assetjament escolar a Espanya són de l'any 2014. Un 7,5% dels nens i un 4,3% de les nenes son víctimes de "bullying", segons l'Organització Mundial de la Salut (OMS). Amnistia adverteix que la falta de dades d'aquest "problema global i estès" fa que, sovint, passi desapercebut.

Cal sumar-li l'assetjament a través de les xarxes, encara més invisible i en augment. Es calcula que a 4 de cada 5 víctimes se les ataca a través del telèfon mòbil o les xarxes socials.