Amnistia Internacional denuncia la "impunitat endèmica" dels violadors a Dinamarca
"Les lleis desfasades" i "la intimidació policial" provoquen que aquest país tingui un dels índexs de violacions més alts d'Europa
Dinamarca apareix sempre entre els països amb una millor qualitat de vida i un dels nivells més alts de felicitat. També destaca en igualtat de gènere. Però al mateix temps, aquest país nòrdic figura al capdavant d'una classificació de la qual no es pot sentir gens orgullós. Amnistia Internacional (AI) denuncia que és un dels estats europeus amb un índex de violacions més alts.
Un informe de l'ONG assenyala que Dinamarca té lleis "perilloses i desfasades" que no protegeixen dones ni nenes, que sovint, diu, no denuncien agressions per temor que no se les creguin, per falta de confiança en el sistema o per por de l'estigma social. Segons AI, la legislació deficient i els estereotips de gènere han provocat que en aquest país escandinau s'hagi estès "una cultura de violació". "Els violadors tenen una impunitat endèmica", assegura el text d'Amnistia.
Les xifres són significatives. El 2017, unes 5.000 dones, segons xifres oficials -unes 24.000, segons un estudi recent que esmenta l'informe-, van patir una violació o un intent de violació a Dinamarca. 890 ho van denunciar i no van arribar al centenar els casos amb condemna: només 94.
Amnistia Internacional critica que la llei danesa no es basa en la falta de consentiment per definir la violació, com passa per exemple a Suècia, Irlanda, el Regne Unit, Alemanya, Bèlgica, Islàndia o Xipre. A Dinamarca només es considera violació si hi ha violència física, amenaces o coacció.
Amnistia Internacional reclama un canvi de lleis a Dinamarca per lluitar contra les violacions
La intimidació dels policies: "Em van dir que em posarien a la presó si mentia"
L'estudi es basa en una vintena d'entrevistes a dones i nenes més grans de 15 anys que han patit una violació, i també a ONGs, experts i diferents autoritats.
Algunes de les víctimes asseguren que una de les raons de no haver denunciat el seu cas és que se sentien avergonyides per la policia i els funcionaris de justícia.
Kristine, periodista de 39 anys, relata a l'informe d'Amnistia Internacional que va presentar una denúncia de violació a la policia tres vegades. Explica que el segon cop la van portar a una cel·la de la comissaria. "Em van dir que em posarien a la presó si mentia", assenyala Kristine, que remarca que el procés de denúncia va representar "suportar més por, vergonya i humiliació". I assegura: "Si hagués tingut 20 anys, no hauria seguit després del primer intent."
Una altra dona també explica que es va sentir intimidada davant de la policia:
"No era més que una noia de 21 anys, asseguda allà amb dos individus que em miraven i em deien: 'Estàs segura que ho vols explicar?' [···] No era més que una criatura assegurant que havia estat violada."
La policia danesa té unes directrius molt clares de com tractar els casos de violació, però Amnistia Internacional afirma que la pràctica dels agents continua sent "incoherent i s'incompleixen sovint aquestes directrius i les normes internacionals."
