Vigilància i amenaces, la manera com Amazon vol frenar els sindicats segons Amnistia
Un treballador d'un centre d'Amazon a Staten Island, Nova York

Amnistia denuncia "l'estil Gran Germà" amb què Amazon tracta els treballadors

Amnistia Internacional acusa Amazon d'haver soscavat els intents de personal de l'empresa de sindicar-se i negociar col·lectivament

Irene Vaqué Reig/Redacció

En plena campanya del Black Friday, Amnistia Internacional acusa Amazon d'haver soscavat els intents de personal de l'empresa de sindicar-se i negociar col·lectivament.

Un informe de l'organització documenta el tracte que el personal de l'empresa rep als Estats Units, França, Polònia i el Regne Unit, i el gegant del comerç electrònic no en surt ben parat.

 

Vigilant qualsevol senyal de protesta o vaga

Segons l'estudi Let Workers Unionize ("Deixeu que els treballadors es sindiquin"), Amazon els ha posat traves de diferents maneres. Als Estats Units, amb la vigilància exhaustiva dels assalariats. De fet, el digital Motherboard ha revelat que Amazon hauria contractat l'agència d'espionatge Pinkertone per vigilar treballadors sindicats.

Amnistia ha preguntat per aquesta pràctica a la companyia de Jeff Bezos -l'home més ric del món, segons Forbes- i afirma que no ha obtingut resposta específica sobre el tema.

Segons documents filtrats a la premsa, Amazon hauria destinat recursos a rastrejar els comptes dels treballadors a les xarxes socials per detectar plans de protestes o vagues, una pràctica que també hauria posat en pràctica en territori britànic.

"Aquesta classe de conducta sinistra a l'estil Gran Germà és totalment inacceptable i atempta contra la llibertat d'expressió de treballadors i treballadores i el seu dret d'organitzar-se", ha afirmat Barbora Černušáková, investigadora i assessora d'Amnistia en drets econòmics, socials i culturals.

 

L'informe recull que, als Estats Units, Amazon va acomiadar a la primavera personal que havia denunciat públicament les condicions de feina durant la pandèmia.

Al Regne Unit, Amazon hauria recorregut a l'amenaça d'accions judicials per frenar l'activitat dels sindicats,advertint-los que els denunciaria per "entrada il·legal" per intentar accedir a l'empresa per reclutar treballadors.

I a Polònia, una treballadora va ser sancionada per haver intentat convèncer companys que s'afiliessin en hores de feina.

 

Vigilància i amenaces, la manera com Amazon vol frenar els sindicats segons Amnistia
Els treballadors d'Amazon es queixen de la pressió psicològica amb què han treballar (Reuters/Brendand McDermid)

 

Riscos laborals en plena pandèmia

També a Polònia, el sindicat Iniciativa de Treballadors ha denunciat que, al març, Amazon es va negar a parlar amb ells d'aspectes de salut i seguretat laboral que els preocupaven.

A França, un altre sindicat, Solidaires, va portar la companyia als tribunals i va aconseguir que s'aturés temporalment la feina i s'incrementessin les mesures de seguretat i salut.

 

Una queixa comuna, tant als Estats Units com a Europa, és que els complements de perillositat van desaparèixer a finals de maig, encara que la pandèmia no ho fes.

Davant d'aquestes evidències, Amnistia reclama a Amazon que respecti el dret de formar part d'un sindicat i negociar col·lectivament:

"Durant tota la pandèmia, els treballadors i treballadores d'Amazon han arriscat la salut i la vida per garantir l'arribada de bens essencials a casa nostra, ajudant Amazon a generar uns beneficis sense precedents.

En aquest context, és alarmant que Amazon hagi tractat de forma tan hostil els intents de sindicar-se. Caldria esperar una altra cosa d'una de les empreses més influents del món."

 

A més, Amazon va restablir a la tardor, en diversos països, els objectius de productivitat que va suspendre al març pel risc que fossin incompatibles amb les mesures de prevenció de la Covid-19.

 

Vigilància i amenaces, la manera com Amazon vol frenar els sindicats segons Amnistia
Amazon, objecte de crítiques per precarietat laboral i per la petjada ecològica (Reuters/Brendand McDermid)

 


Denúncia també des del Prat

La queixa per la precarietat laboral ha arribat també des dels diferents centres que Amazon té a l'estat, com el del Prat de Llobregat. Segons Comissions Obreres, amb l'arribada del Black Friday, l'empresa "exigeix ritmes de treball elevats, amb moviments repetitius durant vuit hores diàries i molta pressió psicològica".

CCOO vol sensibilitzar els compradors amb una campanya que alerta que darrere el clic que permet fer una comanda i rebre un paquet "hi ha milers de persones sotmeses a una gran pressió". Com a exemple, mencionen que alguns treballadors arriben a fer 20 quilòmetres diaris, o sigui, mitja marató.

         
L'acció s'engloba en una campanya internacional anomenada #MakeAmazonPay ("Fem que Amazon pagui").

En aquest cas, sindicats d'arreu del món i activistes contra la crisi climàtica recullen signatures per reclamar que Amazon pagui els seus impostos degudament "per contribuir al benestar social, a reparar el deteriorament del medi ambient i a sostenir les petites i mitjanes empreses a les quals està fent tant mal".

 

Els promotors destaquen que, l'any passat, Amazon només va pagar l'1,2% de l'impost de federal sobre la renda als Estats Units.

A Espanya, les dades del 2018 indiquen que empreses com Amazon o Google van disparar el seu benefici un 76% a Espanya, però només van pagar un 0,5% més d'impostos.

 

Campanya contra el consumisme

A banda de les qüestions laborals, el gegant del comerç electrònic també és objecte de crítiques des del vessant ecologista.

Organitzacions ecologistes i anticonsumistes que promouen el Dia de no comprar res ("Buy Nothing Day", en anglès) aquest divendres, alerten que el model de negoci d'Amazon es basa a fomentar un consum compulsiu sense esforç, amb la falsa idea que el consum porta a la felicitat.

Ecologistes en Acció alerta de la petjada de carboni, la quantitat de residus pels embalatges i la precarietat laboral vinculats a aquest model i demanen a la ciutadania que compri només allò que realment necessita, que opti per crear, reparar o compartir, pel comerç petit i local i la compra justa i sostenible.          

 

ARXIVAT A:
Crisi climàticaComerçPrecarietat laboralDrets laborals
Anar al contingut