Amnistia demana que es retirin els càrrecs de terrorisme als joves d'Altsasu

L'organització assistirà com a observadora al judici que començarà dilluns a l'Audiència Nacional
Amnistia demana que es retirin els càrrecs de terrorisme als joves d'Altsasu
Altsasu

Amnistia demana que es retirin els càrrecs de terrorisme als joves d'Altsasu

L'organització assistirà com a observadora al judici que començarà dilluns a l'Audiència Nacional
Redacció Actualitzat
TEMA:
Altsasu

Una de les mobilitzacions pels vuit joves d'Altsasu

Amnistia Internacional demana que es retiri el delicte de terrorisme de les acusacions contra els vuit joves d'Altsasu. Els joves estan processats per pegar a dos guàrdies civils de paisà i les seves parelles en una baralla en un bar d'aquesta població de Navarra.

Fa més d'un any que tres d'ells es troben en presó preventiva a l'espera del judici que comença aquest dilluns a l'Audiència Nacional.

Amnistia també anuncia que assistirà com a observador al judici, ja que es mostra preocupada per les garanties d'un procés just. Amnistia ho argumenta perquè les autoritats judicials han rebutjat, "sense haver motivat prou la seva decisió", "importants proves i testimonis aportats per les defenses".

Denuncien la reforma del Codi Penal

En un comunicat defensen que aquest cas hauria d'haver seguit un procediment penal ordinari. Els joves estan acusats d'amenaces i lesions terroristes, per les que se'ls demana, una pena d'entre 62 i 12 anys de presó.

Segons el director d'Amnistia Internacional Espanya, Esteban Beltrán, aquest cas és un exemple de com "Espanya està aplicant una legislació que ha ampliat de forma desproporcionada els tipus de terrorisme, allunyant-se dels requisits amb claredat i precisió exigits i per diversos relators de Nacions Unides".

Els fets van tenir lloc l'octubre de 2016, un any després de la reforma realitzada en l'article de terrorisme del Codi Penal. L'article 573 inclou un catàleg de delictes que consideren terrorisme si persegueixen finalitats com "alterar greument la pau pública" o "desestabilitzar greument el funcionament de les institucions".


Segons Virginia Álvarez, una de les persones de la delegació que assistirà el judici, els amoïna que aquest article "pugui utilitzar-se per qualificar i castigar comportaments que no tenen una naturalesa terrorista", tot i assegurar que les agressions denunciades "són greus i que els guàrdies civils i les seves parelles tenen dret a una investigació judicial".

L'organització també es mostra amoïnada perquè no és la primera vegada que adverteix les autoritats espanyoles de la "definició massa àmplia i vaga dels delictes relacionats amb el terrorisme, que podria tenir com a conseqüència la criminalització de conductes que no semblen tenir aquesta naturalesa".

El cas el va instruir la jutge de l'Audiència Nacional Carmen Lamela, que en va enviar tres a presó preventiva.

ARXIVAT A:
Terrorisme Altsasu Judicial