Amnistia acusa països rics i farmacèutiques d'impedir una recuperació justa de la covid
En l'informe anual, Amnistia Internacional denuncia que molts països han fet servir la pandèmia com a "cortina de fum" per negar el dret a la protesta
Amnistia Internacional assenyala els països del primer món i les empreses farmacèutiques d'haver deixat sense dosis de la vacuna de la covid-19 a la meitat de la població mundial o haver-ne permès només una vacunació parcial.
En el marc de la pandèmia, l'ONG critica que, mentre els països d'ingressos alts han acumulat "milions de dosis més de les que necessitaven", el percentatge de la població africana amb la pauta completa de vacunació no arriba al 8%:
"Les empreses farmacèutiques, amb el suport de governs poderosos, han donat prioritat absoluta al subministrament de vacunes a països d'ingressos alts. Les principals empreses productores de vacunes contra la covid-19 han monopolitzat la propietat intel·lectual i han bloquejat les transferències de tecnologia"
Segons Amnistia, els baixos índexs de vacunació global han afavorit l'aparició de noves variants del coronavirus i han allargat la pandèmia.
A més, l'ONG denuncia que molts governs han relegat o exclòs de la vacunació persones que es trobaven en una situació d'especial vulnerabilitat, com les persones refugiades, migrants o desplaçades internament, comunitat rurals o indígenes, les persones sense llar o sense documentació o població reclusa.
La pandèmia, "una cortina de fum" per a molts governs
L'ONG ha fet públic aquest dimarts l'informe anual, en què denuncia vulneracions dels drets humans arreu del món. En gairebé 500 pàgines, Amnistia afirma que la desigualtat social va augmentar durant l'any passat, tal com alerta la secretària general de l'organització, Agnès Callamard:
"L'any 2021 hauria d'haver estat un any de cures i recuperació. Contràriament, va convertir-se en el germen d'una desigualtat més profunda i una inestabilitat més gran, un llegat corrosiu per als propers anys"
En alguns països, la pandèmia ha servit com a "cortina de fum per negar el dret a la protesta", alerta l'ONG. Segons Amnistia, el 2021 s'han aprovat lleis que restringeixen el dret a la llibertat d'expressió, associació o reunió en almenys 67 països.
En aquest sentit, l'informe indica que, "amb el pretext de contenir la difusió d'informació falsa sobre la covid-19", molts governs han redoblat esforços per imposar mesures restrictives a aquells que els criticaven.
A més, també denuncia que alguns governs han impedit o dissolt protestes pacífiques, "a vegades amb l'excusa de l'aplicació de les normes que evitaven la propagació del virus".
Impunitat per les morts en les residències
En l'àmbit més proper, Amnistia alerta que la discriminació que va viure la gent gran a les residències ha quedat impune. Com ja va fer al gener, l'ONG torna a denunciar que no hi ha hagut cap investigació exhaustiva ni a la justícia ni a la política, tal com critica el director d'Amnistia Internacional Espanya, Esteban Beltrán:
"Ni una sola persona ha estat trobada culpable per aquests fets i, malgrat això, cap dels grups parlamentaris al Congrés ha donat suport de moment a l'obertura d'una comissió de la veritat"
D'altra banda, Amnistia torna a posar èmfasi en el que anomena "l'altra pandèmia": la manca d'accés adequat a la sanitat de persones amb malalties cròniques, persones grans i persones amb problemes de salut mental, en el marc d'un sistema sanitari "proper al col·lapse, especialment en l'atenció primària".
L'ONG també lamenta una política "incoherent" a l'estat amb la migració. L'ONG es queixa d'una "doble vara de mesurar" respecte als refugiats, segons remarca la coordinadora d'Amnistia Internacional Catalunya, Adriana Ribas:
"Vam celebrar que les autoritats i la ciutadania acollís amb els braços oberts refugiats Afganistan, ara ho estem veient també amb Ucraïna, però alhora hem vist colpejar amb brutalitat persones que salten la tanca de Melilla"
L'ús de bales de goma o projectils de foam per part de les forces de seguretat, l'entrada a presó del raper Pablo Hásel o l'absència de reforma de la llei mordassa, que Amnistia alerta que "amenaça" la llibertat d'expressió i el dret a la protesta són altres punts que denuncia l'ONG.
En canvi, l'organització destaca algunes bones notícies: lleis per a aquest 2022 que considera que farien avançar l'estat en drets humans, com la de llibertat sexual o la d'habitatge; o la posada en llibertat de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, que Amnistia opina que "mai no haurien d'haver estat a la presó".
