Amistats mòbils
Enllaç a altres textos de l'autor 
Josep Cuní
Josep Cuní, director d'"Els Matins" de TV3
L'èxit del Mobile World Congrès posa clarament de manifest l'interès per l'evolució de les noves tecnologies. És clar, però, que cada cop és més evident que la funció que menys interessa és la del telèfon per ell mateix i sí, en canvi, les múltiples prestacions que l'estri ens pot oferir.
Independentment, però, d'aquesta característica, el record de visitants afegit al d'alts representants d'empreses del sector que han vingut a Barcelona, també indica la creixent efervescència consumidora directament proporcional a la divisió de la societat entre la part que entén el significat d'aquesta revolta tecnològica, l'assumeix i el desenvolupa com element de la seva quotidianitat sense parar-se a pensar-hi un segon i qui, a més de l'esforç per incorporar-ho a la seva feina, troba mil dificultats naturals per entendre la sacsejada que estem vivint.
Això no vol dir que el fenomen sigui neutre. I que al costat de les moltes facilitats que ens aporta no hi hagi alguna conseqüència que encara ens costa d'imaginar però que inexorablement caurà. I la primera que ja s'albira tindrà a veure amb problemes que ja van apareixent sobre la pèrdua de la intimitat.
El Facebook ha estat el gran al·licient per fer amics o retrobar-los tot despullant les nostres inquietuds, neguits i aspiracions. Una nuesa volguda, activa i personal que pot haver posat en mans dels altres detalls de les nostres vides que potser demà nos ens agradarà haver explicat. El nostre canvi de parer, però, serà indiferent a qui aprofiti el seu moment per recordar-nos allò que voldríem oblidar. És el cas d'un conegut a qui no van acceptar per a un destacat lloc de treball pel qual estava més que qualificat perquè en la recerca que va fer el departament de recursos humans de l'empresa que l'oferia, a la xarxa hi van trobar fotografies d'alguna nit de festa i descontrol etílic acompanyades de les corresponents explicacions segons les quals el fets no eren puntuals sinó habituals. I ara el frustrat protagonista no pot culpar ningú perquè l'únic responsable en va ser ell. Això sí, els "amics" (?) li reien les gràcies.
Independentment, però, d'aquesta característica, el record de visitants afegit al d'alts representants d'empreses del sector que han vingut a Barcelona, també indica la creixent efervescència consumidora directament proporcional a la divisió de la societat entre la part que entén el significat d'aquesta revolta tecnològica, l'assumeix i el desenvolupa com element de la seva quotidianitat sense parar-se a pensar-hi un segon i qui, a més de l'esforç per incorporar-ho a la seva feina, troba mil dificultats naturals per entendre la sacsejada que estem vivint.
Això no vol dir que el fenomen sigui neutre. I que al costat de les moltes facilitats que ens aporta no hi hagi alguna conseqüència que encara ens costa d'imaginar però que inexorablement caurà. I la primera que ja s'albira tindrà a veure amb problemes que ja van apareixent sobre la pèrdua de la intimitat.
El Facebook ha estat el gran al·licient per fer amics o retrobar-los tot despullant les nostres inquietuds, neguits i aspiracions. Una nuesa volguda, activa i personal que pot haver posat en mans dels altres detalls de les nostres vides que potser demà nos ens agradarà haver explicat. El nostre canvi de parer, però, serà indiferent a qui aprofiti el seu moment per recordar-nos allò que voldríem oblidar. És el cas d'un conegut a qui no van acceptar per a un destacat lloc de treball pel qual estava més que qualificat perquè en la recerca que va fer el departament de recursos humans de l'empresa que l'oferia, a la xarxa hi van trobar fotografies d'alguna nit de festa i descontrol etílic acompanyades de les corresponents explicacions segons les quals el fets no eren puntuals sinó habituals. I ara el frustrat protagonista no pot culpar ningú perquè l'únic responsable en va ser ell. Això sí, els "amics" (?) li reien les gràcies.
