Amb feina, però sense casa: tres famílies viuen al ras a Badalona

Algunes famílies tampoc compleixen els requisits per accedir a un pis social

Actualitzat

Els sous baixos i els lloguers altíssims aboquen al carrer moltes famílies. Com a Badalona, on des de fa dues setmanes malviuen al ras en tendes de campanya tres famílies amb nens petits a tocar del pavelló del Joventut.
 


N'hi havia una quarta que ja ha marxat a un pis de la mesa d'emergència de Badalona, uns afortunats perquè la llista d'espera és de cent cinquanta persones. La Rubina Lazar, una de les afectades, també està acceptada i marxarà aviat amb la seva filla de deu anys. 

"Quan ens aixequem vestim els nens i a l'escola i jo em quedo aquí esperant notícies".

 


L'Ajuntament ha desestimat buscar un pis a través de la mesa a les altres dues famílies, perquè, segons ells, no compleixen els requisits. A ells, amb dues persones grans i dos menors, els diuen que tenen massa ingressos, malgrat que amb el sou que tenen no troben cap pis de lloguer, segons explica Khadija Seghrouchni:

"Estem reunint els papers perquè tornin a estudiar el cas, perquè la situació econòmica ha canviat. Ara que ja no treballo és una mica més difícil perquè són extramadament clars".

 


I a la família de la Montse Lerma li diuen que tampoc poden optar a un pis de la mesa, però no tenen alternativa. No els van renovar el contracte de lloguer i no poden pagar els preus actuals. El seu marit té una part del sou embargat perquè deuen 130.000 euros des del 2008, quan els van desnonar d'un pis de compra que no podien pagar. A més, la seva filla de sis anys té una malaltia degenerativa. 

"Si el meu marit cobra 900 euros, com puc pagar un pis de 700 o 800 euros? No puc, I estic lluitant per la meva filla. A mi, m'és igual dormir sota un pont, però a  ella no".

 


Lluís Ros, de Plataforma Afectats per la Crisi de Badalona, admet que aquestes famílies no tenen cap atra opció:

"L'alternativa no la dona l'administració. És molt desagradable viure al ras, però no tenen cap altra opció".


De moment, els porten menjar altres persones que han passat pel mateix que ells, com David Palencia:

"Els vaig trobar i m'ho van gestionar tot, van negociar amb el banc i vaig tenir la sort que em fessin un lloguer social i quedar-me a casa meva. Els ho agrairé tota la vida, absolutament tota la meva vida".

Ells també esperen un cop de sort, amb la incertesa, però, de no poder accedir ni a la vintena de pisos que l'ajuntament està a punt de comprar, ni als del mercat privat.  

I és que tot es complica encara més si aquestes famílies han d'esperar molt temps per un pis social o si ni tan sols hi tenen dret. La Virginia Aguilera, per exemple, prepara l'equipatge d'emergència per si ha de marxar de casa corrents: la roba del seu fill de cinc anys i la documentació i el seguiment del seu embaràs. 

Va ocupar el pis perquè el seu sou no li arribava per a un lloguer. Tenia un segon intent de desnonament, però, finalment, s'ha posposat el llançament al mes que ve.

ARXIVAT A:
HabitatgePobresa
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut