Un centre de distribució d'Amazon a la ciutat alemanya de Mönchengladbach
Un centre de distribució d'Amazon a la ciutat alemanya de Mönchengladbach

Amazon ha "cremat" els treballadors temporals als EUA i té problemes per trobar-ne

Un reportatge del New York Times evidencia que la multinacional gestiona molt pitjor els treballadors que la logística dels paquets que envia

Josep Maria Camps ColletActualitzat

La multinacional Amazon s'està veient obligada a millorar les condicions laborals dels seus treballadors temporals als Estats Units per evitar quedar-se sense aspirants a treballar-hi.

Ho afirma un extens reportatge publicat pel New York Times, el NYT, que ha entrevistat 200 persones, treballadors i directius de la multinacional, i també extreballadors i exdirectius que han plegat o han estat acomiadats recentment.

Segons les xifres oficials, a principis del 2019 Amazon tenia 650.000 treballadors per hores, i durant aquell any en va contractar 770.000 de nous, cosa que significa que van substituir la totalitat de treballadors en un sol any.

El 2020, el primer any de la pandèmia, la xifra hauria estat molt superior, però l'empresa s'ha negat a facilitar les dades.


La crisi del març i l'abril del 2020

El reportatge explica que durant els primers mesos de la pandèmia, el març i l'abril del 2020, una tercera part dels treballadors temporals no van anar a treballar per por del coronavirus.

Hi van contribuir la peculiar relació laboral promoguda per Amazon, amb períodes il·limitats de "vacances no pagades", i la nul·la informació que van oferir sobre la incidència del virus als magatzems.

Això va provocar que comandes que abans es servien en 2 dies s'endarrerissin setmanes i fins i tot mesos, i l'empresa comencés a perdre quota de mercat.

Amazon
Paquets en un magatzem de distribució d'Amazon (Europa Press/Rolf Vennenbernd)

Obligats a anar a treballar

La reacció d'Amazon va ser canviar d'estratègia i obligar-los a anar a treballar si volien continuar sent acceptats com a treballadors a les llistes de disponibles.

També van apujar 2 dòlars el preu de l'hora i van doblar el de les hores extres, i tot plegat va aconseguir que molts hi tornessin, però també que entre el 20% i el 30% caigués de les llistes.

L'estratègia els va sortir bé, i van aconseguir recuperar i fins i tot augmentar la quota de mercat, en un període que s'ha acabat convertint en el de més beneficis de la seva història.


Personal gestionat per algoritmes

Però ho han aconseguit a costa d'empitjorar molt les condicions dels treballadors, que s'han sentit maltractats pels algoritmes i els automatismes que es fan servir per gestionar el personal.

Un dels punts crítics va ser el sistema per demanar mantenir-se a les llistes sense anar a treballar, una mena de baixa, que va rebre un volum altíssim de peticions i no va donar l'abast.

És un sistema que atenia una petita oficina a Costa Rica, i que va arribar a rebre 1 milió de peticions durant el 2020. A més, el sistema no funcionava bé, cometia molts errors, i molts treballadors no van poder tramitar a temps les peticions.

Així, molts treballadors van ser acomiadats sense poder explicar el seu cas i per molt que enviessin correus electrònics que no responia ningú.

"Una empresa diferent"

El NYT ha entrevistat Paul Stroup, un exdirectiu d'Amazon que va participar en el canvi d'estratègia per fer tornar els treballadors, que diu que es va tirar pel dret sense tenir en compte les promeses que l'empresa els anava fent.

Segons Stroup, que abans havia treballat en els sistemes logístics de gestió dels paquets, al departament de recursos humans no hi havia "el rigor i la inversió" que es feia amb logística:

"Em vaig sentir com si estigués en una empresa diferent."

Segons Stroup, la pandèmia ha portat al límit els sistemes automatitzats de gestió de personal, i l'empresa no se n'ha preocupat gaire.

El fundador d'Amazon, Jeff Bezos, viatjarà a l'espai en el seu primer vol suborbital
El fundador d'Amazon, Jeff Bezos, en una imatge d'arxiu (EuropaPress/Andrej Sokolow)

Els treballadors segons Jeff Bezos

David Niekerk, exvicepresident que es va encarregar del departament de recursos humans, ha assegurat al NYT que l'origen del problema és el disseny d'empresa fet pel fundador, Jeff Bezos.

Segons Niekerk, Bezos ha potenciat la temporalitat sistemàtica dels treballadors que fan feines no qualificades perquè creu que "les persones són mandroses per naturalesa", i no els volia tenir fixos.

El reportatge precisa que entre el juliol i l'octubre del 2021 Amazon va contractar al país 350.000 treballadors nous.

5 milions de peticions anuals

Stroup ha explicat al NYT que de cada set persones que demanen treballar a Amazon als Estats Units, només una ho acaba fent, i que si cada any ha de renovar la plantilla sencera, necessita almenys 5 milions de peticions.

Segons assegura, això implica que en uns quants anys tota la població activa susceptible de treballar-hi ja estarà a les llistes de no disponibles.

Potser per això l'empresa està millorant les condicions de treball: per exemple, al magatzem de Nova York on el NYT ha centrat bona part del reportatge, l'hora es paga ara mateix a 18 dòlars.

També estan revisant i millorant el sistema de baixes per esmenar els errors que hi ha hagut i recuperar part dels treballadors que han perdut per considerar-los poc productius.

En ple creixement

Amazon és la segona empresa en nombre de treballadors als Estats Units, just al darrere de l'altre gegant de la distribució, Wallmart, però es preveu que es converteixi en la primera els pròxims anys.

Mentrestant, i amb els beneficis aconseguits durant la pandèmia, Amazon està ampliant el negoci i construint més magatzems arreu del món que en el període immediatament anterior a la pandèmia.

Instal·lació d'Amazon a Bethpage, a Long Island, a Nova York, Estats Units, el 17 de març de 2020. (Horitzontal)
Instal·lació d'Amazon a Bethpage, a Long Island, a Nova York, Estats Units (ACN)
ARXIVAT A:
Estats UnitsAmazon
Anar al contingut