Altsasu, laboratori repressiu?

És el cas Altsasu un banc de proves per assajar fins on es pot estirar el Codi Penal? El "Sense ficció" es fa aquesta pregunta el dia abans de la vista per revisar les sentències

Albert SeguraActualitzat

Tot és terrorisme, fins i tot una baralla de bar. Tant és si ETA ja s'ha desarmat i dissolt, si fa gairebé nou anys que no mata. No importa si als anys de plom, d'atemptat diari al País Basc, l'Adur, l'Oihan i el Jokin encara no havien ni nascut. ¿És potser Altsasu un laboratori repressiu, el banc de proves on assajar fins on es pot estirar el Codi Penal, la interpretació dels delictes d'odi i terrorisme? Catalunya n'està patint ara les receptes.

El documental "Altsasu: ferides obertes" mostra les ferides que continuen obertes perquè, tot i el procés de pau basc, no tothom sembla disposat a passar pàgina i a deixar de posar pals a les rodes de la reconciliació i la convivència. Els 800 dies que aquests joves porten a la presó, ¿són la revenja d'alguns poders de l'Estat i d'una part de la societat que no han aconseguit la foto que volien, la dels darrers responsables d'ETA entre reixes?
 


Tràiler del documental


Juan Miguel Urdangarin, pare de l'Aritz, un dels joves processats per la baralla al bar Koxka:

"Estàvem tranquils, pensàvem que amb la desaparició d'ETA s'acabaria tota aquesta por que teníem. Però han desenterrat el fantasma d'ETA, del terrorisme. És una venjança, sense cap dubte".

 

Juan Miguel Urdangarin

 

Joseba Azkarraga, exconseller de Justícia del govern basc:

"Encara hi ha partits polítics i tertulians i articulistes que continuen parlant com si ETA continués en actiu, els costa molt entendre que ja no existeix".

Una batussa amb dos guàrdies civils fora de servei, de paisà, una matinada de festa i alcohol en un poble de la vall de Sakana, a Navarra, ha acabat amb condemnes de fins a 13 anys de presó per a vuit joves.

La jutgessa Lamela, la fiscalia de l'Audiència Nacional i una associació de víctimes d'ETA els van acusar de terrorisme, tot i que de baralles amb policies agressions a agents se'n produeixen milers cada any (9.571 "atemptats a l'autoritat" registrats només aquell mateix 2016 a l'Estat espanyol, segons el Ministeri de l'Interior). ¿Es resisteixen, alguns poders de l'Estat, a deixar d'explotar els rèdits de la doctrina del "tot és ETA"?
 

Notícia relacionada: Altsasu, l'encreuament de camins


Koldo Arnanz, pare de l'Oihan, condemnat a 13 anys de presó:

"Al govern espanyol l'interessa mantenir un enemic, li dona rèdits i poder"

Consuelo Ordóñez, presidenta del Col·lectiu de Víctimes del Terrorisme:

"ETA ja no ens mata, però la por i la falta de llibertat continuen existint. Altsasu és el resultat de 50 anys de terror sistemàtic i selectiu".


421.000 quilòmetres, l'equivalent a fer deu voltes al món, fins a les presons d'Estremera, Aranjuez i Navalcarnero, han hagut de recórrer els familiars i amics dels empresonats, castigats també per la política penitenciària d'allunyament i dispersió fins al setembre passat. I els seus veïns han patit l'acarnissament mediàtic d'algunes televisions i diaris i de no pocs dirigents polítics espanyols que han presentat el poble com si fos Belfast o Beirut.

 

Antxon Ramírez de Alda i Bel Pozueta, pares de l'Adur, condemnat a 12 anys de presó


ETA ja no existeix, però Altsasu continua sent un dels racons més militaritzats d'Europa, amb 70 agents per als seus només 7.500 veïns: multiplica per deu la recomanació europea d'un agent de policia per cada miler d'habitants.
 

Javier Ollo, alcalde d'Altsasu, de Geroa Bai:

"S'ha de produir un replegament progressiu de la Guàrdia Civil i de la resta de forces i cossos de seguretat de l'Estat. Estem lluitant, la majoria del Parlament de Navarra, perquè la Policia Foral sigui integral, com l'Ertzaintza o els Mossos d'Esquadra".


Eneko Mendiluze, portaveu de la plataforma Altsasukoak Aske:

"Això ha estat una ruleta russa, literal, i una falta de rigor absoluta, una vergonya democràtica, jurídica, i que a qualsevol persona del segle XXI en aquesta societat li hauria d'arribar".

 

 

Eneko Mendiluze i Aritz Leoz

 

Notícia relacionada: Un vídeo emès en el judici d'Altsasu qüestionaria la versió de la Guàrdia Civil


Paral·lelismes amb Catalunya

Del cas Altsasu destaquen els moltíssims paral·lelismes amb Catalunya, denuncien els entrevistats al documental: des de la construcció d'un relat banalitzant, fins i tot, el nazisme (el fiscal compara la baralla del bar Koxka amb l'Holocaust i parla de supremacisme), fins a la presó preventiva decretada pel suposat risc de fuga dels acusats, tot i que van presentar-se voluntàriament per declarar.

També es van filtrar a la premsa les detencions abans que aquestes es produïssin i hi ha hagut sospites i crítiques de la premsa internacional a la manca d'independència judicial (la jutgessa Espejel directament està casada amb un comandant de la Guàrdia Civil i ha rebut, com Lamela, una condecoració d'aquest cos policial).
 

Notícia relacionada: Amnistia demana que es retirin els càrrecs de terrorisme als joves d'Altsasu


S'ha apartat de la investigació la justícia navarresa i la Policia Foral, per jutjar el cas directament a Madrid, i no s'han acceptat testimonis de la defensa, proves pericials i vídeos.
 

Agus Hernan, portaveu de la plataforma pro procés de pau Foro Social Permanente:

"Es fan comparacions dels CDR amb la kale borroka, tot és ETA, tot és procés, fins i tot en el terreny judicial, i aquests tics preocupen molt".


Francisco Etxeberria, metge forense:

"Alguns tenen una actitud preconstitucional. Si els deixéssim un moment, intentarien fer el mateix que vèiem a l'època de Franco. I, com ho superarem? Amb més temps. És que venim d'on venim, d'una dictadura de 40 anys..."

 

 


Normalització de la convivència

Era certa la promesa d'Aznar tantes vegades repetida que "sense violència es pot parlar de tot"? Quants anys i quantes generacions hauran de passar per tancar les ferides, segons els precedents internacionals?
 

Concepción Fernández, vídua de guàrdia civil assassinat per ETA:

"ETA ha matat durant 50 anys i els que avui són avis han inculcat l'odi als seus fills i els seus fills als seus nets. Aquest odi ha anat passant de generació en generació".


Brian Currin, mediador internacional en els processos de pau del País Basc, Irlanda del Nord i Sud-àfrica:

"Depèn d'aquesta generació, dels que han estat directament involucrats en el conflicte i la violència, i n'han patit les conseqüències. Si són capaços d'enviar-se, els uns als altres, missatges positius de reconciliació, perquè els seus fills i nets ho vegin, la reconciliació arribarà en dues o tres generacions".


Jonan Fernández, secretari general de Drets humans i Convivència del govern basc:

"Una convivència normalitzada, conciliada, necessita temps. Segons algunes experiències internacionals, poden ser necessaris entre 10 i 20 anys, des que cessen les hostilitats, per començar a digerir el que ha passat".



Revisió de la sentència a l'Audiència Nacional

L'Audiència Nacional revisa, a partir de demà, la sentència del cas Altsasu. Els van condemnar per atemptat a les forces de seguretat i desordres públics, però la fiscalia i la resta d'acusacions demanaven -i continuaran demanant demà- que els condemnin per un delicte més greu: terrorisme. S'estudiaran també els recursos de les defenses, que consideren desproporcionades les penes de 64 anys de presó a què van ser condemnats.

El documental del Sense ficció "Altsasu: ferides obertes" s'emet aquest dimarts 22 de gener, a les 21.55, a TV3.

ARXIVAT A:
AltsasuTerrorismeJudicialETA
NOTÍCIES RELACIONADES
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut