Alteracions al cervell en àrees del llenguatge fan sentir veus a persones amb esquizofrènia

Les veus que senten molts malalts amb esquizofrènia no es deuen a alteracions en l'escorça auditiva del cervell, com proposa una de les teories més difoses, sinó en zones cerebrals relacionades amb el llenguatge i la memòria.

Així ho assenyala una recerca feta per investigadors de centres catalans, que han publicat el seu estudi a la revista Scientific Reports.

L'estudi l'han liderat Paola Fuentes-Claramonte, Peter J. McKenna i Edith Pomarol-Clotet, de la Fundació per a la Recerca FIDMAG Hermanas Hospitalarias de Sant Boi de Llobregat, i hi ha participat també investigadors de quatre centres d'aquesta entitat a Catalunya (Centre Hospitalari Benito Menni CASM, Hospital Sant Rafael, Hospital Sagrat Cor de Martorell i Hospital Mare de Déu de la Mercè) i de la Universitat Pompeu Fabra.

L'esquizofrènia és un trastorn mental greu i crònic que afecta l'1% de la població mundial. Els primers símptomes solen aparèixer entre els 18 i els 25 anys en els homes i entre els 23 i els 35 en les dones.

Tot i que sovint es confon i fins i tot es fa servir la paraula metafòricament en aquest sentit, no té res a veure amb la personalitat múltiple.

És cert que el nom significa, en grec, divisió de la ment, però quan el va proposar, el 1910, el psiquiatre suís Eugen Bleuler volia expressar la separació entre personalitat, pensament i percepció.

Els símptomes, doncs, no són tenir més d'una personalitat, sinó la pèrdua de contacte amb la realitat, les alteracions cognitives i els deliris i al·lucinacions, entre d'altres.

Ressonància magnètica funcional

Fins a un 75% dels pacients amb esquizofrènia senten veus i no se saben les bases neurobiològiques que ho provoquen. Entre les diverses teories, una proposa que es deuen a una activació inapropiada de l'escorça auditiva del cervell. Això faria que el pacient tingués la falsa sensació de sentir veus, que es generarien només en el seu cervell.

Els investigadors que han fet la nova recerca han utilitzat la ressonància magnètica funcional, un sistema que permet determinar quines zones del cervell s'activen davant diverses activitats o estímuls.

Van reclutar 15 pacients diagnosticats d'esquizofrènia que experimentaven de forma gairebé contínua al·lucinacions auditives. Se'ls va instruir perquè, dintre l'escàner, polsessin un botó cada vegada que els semblés sentir una veu i un altre si sentien una parla real amb una veu semblant a la seva pròpia.

Els científics van poder observar que la parla real provocava una forta activació a l'escorça temporal superior, on hi ha l'escorça auditiva.

En canvi, les al·lucinacions auditives no provocaven cap activació en aquestes regions, però sí en zones implicades en el llenguatge. Entre aquestes zones hi havia les àrees ben conegudes de Broca i de Wernicke, que juntament amb d'altres juguen també un paper fonamental en la memòria a curt termini.

Segons la doctora Pomarol-Clotet, directora de FIDMAG, això permet descartar una de les teories contemplades fins ara:

"Amb aquests resultats es pot descartar que l'experiència d'al·lucinacions auditives es basi en un mecanisme perceptiu. Més aviat sembla que es tracta d'una pertorbació del llenguatge i/o de les funcions que serveixen per mantenir la parla en la consciència."

Segons els autors, aquesta millora en la comprensió de les bases del fenomen perrmetria buscar noves dianes terapèutiques i proves complementàries al diagnòstic. Això, afirmen, seria crucial per desenvolupar nous tractaments no farmacològics, com l'estimulació cerebral profunda i les teràpies psicològiques.