Alliberen 23.000 presos a Birmània per "fer espai" als opositors del cop militar

Mentre continuen les massives manifestacions a Birmània contra el cop d'estat militar, el nou govern ha anunciat una amnistia i reducció de penes de presó per a 23.000 presos comuns. Ha estat la manera de celebrar la festivitat nacional del país, ara encapçalat pel general Min Aung Hlang.

L'Associació per a l'Assistència de Presos Polítics (AAPP) ha denunciat que el nombre de detinguts no para de créixer i que es tracta d'una estratègia per "fer espai per als presos polítics".

Massives manifestacions han tornat a omplir els carrers a diverses ciutats de Birmània, especialment els de l'antiga capital, Rangun, la ciutat més gran i el motor econòmic del país. Milers de persones han traslladat la protesta a les ambaixades de Rússia i la Xina, per demanar que aquests països no tornin a donar suport al govern militar, com van fer en el passat.

Al sud, la policia birmana ha disparat bales de goma per reprimir les manifestacions pacífiques dels estudiants.

Més de 260 detencions

En total, es calcula que el govern militar de Birmània ha detingut més de 260 persones des del cop d'estat de l'1 de febrer i només una vintena han estat alliberades. Entre els arrestats hi ha polítics, activistes, advocats i membres del moviment de desobediència civil contraris al cop d'estat i que reclamen l'alliberament de la líder electe Aung San Suu Kyi.

El govern militar, que va dirigir el país amb mà de ferro el país, entre 1962 i 2011, justifica el cop d'estat perquè denuncien que les eleccions del novembre, on va sortir elegida Suu Kyi, van ser fraudulentes. La líder del partit guanyador Lliga Nacional per a la Democràcia, Premi Nobel de la Pau, ja havia guanyat àmpliament les eleccions del 2015. Fa dies que no se'n té notícia, suposadament està sota arrest domiciliari a la capital birmana. S'enfronta a tres anys de presó per un presumpte delicte d'importació il·legal de dispositius telefònics.

Sancions internacionals

En una sessió especial del Consell de Drets Humans de l'ONU, convocada a petició del Regne Unit i Europa, s'ha condemnat el cop d'estat i s'ha reclamat l'alliberament dels detinguts, mentre s'estudien possibles sancions internacionals. Pels experts, el cop d'estat és un "greu retrocés" després d'una complicada dècada de transició democràtica.

Thomas Andrews, relator de les Nacions Unides a Birmània, exigeix que es faci una convocatòria d'emergència a l'Assemblea General de l'ONU i que s'apliquin sancions contra el règim militar, com ara un embargament d'armament. També demana que es demani la intervenció del Tribunal Penal Internacional:

"El cop és il·legal en tots els sentits i la comunitat internacional ha d'evitar reconèixer un règim il·legítim. L'exèrcit ha de tornar als seus quarters i permetre les reformes que acabin amb la impunitat dels seus líders, prioritzant el control civil sobre els militars."

L'ONU eleva el nombre de detencions de polítics, periodistes i activistes des del cop d'estat a almenys 350. Nada al-Nashif, de l'Oficina per als Drets Humans de l'ONU, adverteix que la violència només agreuja la "il·legitimitat del cop i la culpabilitat dels seus líders". Al-Nashif denuncia les condicions dels presos:

"A molts no se'ls permet un representant legal, ser visitats per familiars i alguns estan desapareguts. Expressem el nostre suport al dret de Birmània a un desenvolupament pacífic, sostenible i inclusiu."

Els militars, vetats per Facebook

Facebook, la xarxa social més utilitzada a Birmània, ha anunciat que reduirà la distribució de continguts difosos per l'exèrcit birmà perquè acusa els militars de "divulgar contínuament informació falsa" a través de diversos perfils. La setmana passada, els militars van ordenar a les operadores de telecomunicació que bloquegessin l'accés a Facebook i a altres plataformes per "preservar l'estabilitat del país."