Bilbao

Alguns dirigents del PNB comencen a mostrar les seves preferències perquè Urkullu o Egibar liderin el partit

Els dos sectors del PNB ja han començat a negociar una llista de consens mentre arrenca el procés per trobar un nou líder de la formació. És un procés llarg i complex: avui s'acabava el termini perquè els afiliats avalessin amb la seva signatura els candidats que considerin millors, però aquest termini s'ha ampliat fins dilluns. Mentrestant, l'elecció del successor d'Imaz no serà fins a principis de setembre. De moment, ja hi ha alguns dirigents històrics que es pronuncien sobre les seves preferències: l'expresident del partit Xabier Arzalluz aposta obertament per Joseba Egibar, mentre que Iñaki Anasagasti creu que Íñigo Urkullu seria una bona opció.

Actualitzat

Després de la renúncia del president del PNB, Josu Jon Imaz, a continuar en el càrrec, els nacionalistes inicien ara uns mesos intensos per escollir-ne el successor. Dins del partit, es multipliquen els gestos de cara a l'elecció d'un líder més moderat o un representant del sector més sobiranista. La secretària de l'executiva del PNB, Josune Ariztondo, ha afirmat que "la millor aportació" que pot fer la formació jeltzale després del "gest de generositat" d'Imaz és aconseguir "un equip consensuat" per dirigir el partit durant els propers quatre anys.

L'antecessor d'Imaz en la presidència del partit, Xabier Arzalluz, ha defensat que Joseba Egibar "és el millor" per liderar la formació jeltzale. Arzalluz, que ja va donar suport Egibar en l'elecció de fa quatre anys, ha explicat que "hi ha converses" entre els diferents sectors del partit per negociar tant la presidència com "altres càrrecs". L'expresident del PNB també ha ironizat amb l'efecte que ha tingut la dimissió d'Imaz entre els polítics espanyols: "els ha aclaparat l'angoixa, molt especialment als socialistes i també a Rajoy".

Arzalluz ha estat dur amb Imaz i ha considerat que la manera de dimitir "no va ser correcta", ja que ho hauria d'haver comunicat anteriorment a l'executiva del partit i no fer-ho a través d'una carta a la premsa. Per Arzalluz, Imaz "estava en desacord" amb el referèndum d'Ibarretxe i tampoc no combregava amb la ponència política consensuada per Egibar i Urkullu i que acceptava "els plantejaments del lehendakari, especialment la consulta".

D'altra banda, el senador Iñaki Anasagasti ha apostat per l'actual president del Biscaia Buru Batzar, Íñigo Urkullu, com a successor d'Imaz. Per Anasagasti, Urkullu "és una persona amb qui cal comptar perquè és un home molt experimentat, prudent i de consens i que, a més, reuneix moltes qualitats". Per continuar fent sumar punts a la candidatura d'Urkullu, Anasagasti ha recordat que "des de Sabino Arana no hi ha hagut cap president de l'Euskadi Buru Batzar [el màxim òrgan dirigent del PNB] que sigui biscaí, i això que Biscaia és la territorial que té més afiliats".

Anasagasti, que creu que aquest mateix divendres se sabrà si s'assoleix un acord per a una candidatura de consens, ha dit que la retirada d'Imaz podria haver estat una estratègia perquè tampoc no es presenti de nou a la presidència el seu màxim oponent dins del partit, Joseba Egibar. Pel que va ser durant molts anys portaveu del PNB al Congrés espanyol, així s'evitaria repetir un enfrontament dins del partit com el de fa quatre anys entre Imaz i Egibar.

Un procés complex

Aquest divendres acabava el termini perquè els afiliats s'avalin amb la seva firma els candidats, però finalment s'ha decidit ampliar el marge fins dilluns. Cada candidat necessita almenys cent signatures. Però el suport de la militància no és l'únic camí per ser candidat. També hi ha la possibilitat de ser postulat per un mínim de tres assemblees locals, que es pronunciaran entre el 12 i el 25 d'octubre.

Aquest procediment encara inclou una segona volta, el mes de novembre, a les assemblees regionals. Finalment, l'assemblea nacional culminarà el procés entre els dies 1 i 2 de desembre amb l'elecció del nou president del partit a càrrec dels 71 membres de la direcció.

Anar al contingut