Alguns col·lectius de metges es mostren partidaris de canviar la llei de l'avortament
El cas de la parella que ha hagut d'anar a avortar a París perquè al seu fill se li va detectar una lesió greu al cervell al vuitè mes d'embaràs posa de manifest que alguna cosa falla en el sistema sanitari. Als hospitals públics catalans només s'atenen casos de malformació greu fins a les 22 setmanes d'embaràs, que és el que marca la llei. Els metges no s'atreveixen a aplicar el supòsit de risc per a la salut psíquica de la mare en aquests casos, per por de quedar descoberts jurídicament.
Una parella catalana de Móra d'Ebre va haver d'anar a avortar a París. Aquí no va trobar cap centre públic o privat que acceptés interrompre l'embaràs, malgrat que tots els metges els ho aconsellaven perquè el fetus va tenir un vessament celebral. És, sens dubte, un cas excepcional, però ha deixat en evidència les mancances de la llei espanyola.
Els professionals de la sanitat pública catalana reconeixen que l'ambigüitat de la llei els frena a l'hora de practicar alguns dels avortaments, i reclamen un debat honest sobre una problemàtica real. Segons Elena Carreras, de la unitat de medicina fetal de la Vall d'Hebron, "la interpretació d'aquests suposits és laxa, i això vol dir que s'assumeix un risc quan es fa aquest tipus d'intervencions".
Els equips de metges dels hospitals públics també se senten víctimes d'un marc legal ambigu que es va establir fa molts anys i que asseguren que caldria canviar. Segons Carreras, "els professionals som partidaris que hi hagi una llei, no una despenalització, que sigui àmplia, i que prevegi aquests casos", que comporten molt de patiment a les famílies.
El Departament de Salut fa temps que és conscient d'aquests problemes i des de fa un any el Comitè de Bioètica analitza com es podrien donar solucions, entre d'altres, a casos de detecció tardana d'una malformació fetal.
Els professionals de la sanitat pública catalana reconeixen que l'ambigüitat de la llei els frena a l'hora de practicar alguns dels avortaments, i reclamen un debat honest sobre una problemàtica real. Segons Elena Carreras, de la unitat de medicina fetal de la Vall d'Hebron, "la interpretació d'aquests suposits és laxa, i això vol dir que s'assumeix un risc quan es fa aquest tipus d'intervencions".
Els equips de metges dels hospitals públics també se senten víctimes d'un marc legal ambigu que es va establir fa molts anys i que asseguren que caldria canviar. Segons Carreras, "els professionals som partidaris que hi hagi una llei, no una despenalització, que sigui àmplia, i que prevegi aquests casos", que comporten molt de patiment a les famílies.
El Departament de Salut fa temps que és conscient d'aquests problemes i des de fa un any el Comitè de Bioètica analitza com es podrien donar solucions, entre d'altres, a casos de detecció tardana d'una malformació fetal.
