Alfredo Pérez Rubalcaba i Carme Chacón encapçalen la cursa pel relleu de Zapatero
L'etapa de José Luis Rodríguez Zapatero al capdavant del PSOE té data de caducitat, si més no com a candidat presidencial. Al març del 2012, els socialistes hauran de presentar batalla per les eleccions amb una altra cara al seu cartell. Dos noms comparteixen la primera fila de la cursa per rellevar Zapatero. Són el vicepresident primer del govern, Alfredo Pérez Rubalcaba, i la catalana i ministra de Defensa, Carme Chacón. El primer es veu afavorit per la seva experiència i per la quota mediàtica que aporta un Ministeri de l'Interior. La segona pot fer valer el suport del PSC i de federacions hostils a Rubalcaba, i el factor de canvi generacional en femení.
La successió de José Luis Rodríguez Zapatero fa mesos que cueja. Amb la seva renúncia a tornar a ser candidat a les eleccions generals, el que es deia en veu baixa es posarà obertament damunt la taula. La gran pregunta és: quin són o qui és el millor candidat per comandar el partit i, sobretot, qui pot arribar a La Moncloa?
Hi ha dos noms que responen immediatament aquesta qüestió: Alfredo Pérez Rubalcaba i Carme Chacón. Ells són els únics dirigents que, davant la pregunta directa, no han rebutjat la possibilitat de postular-se com a candidats.
El procés de primàries s'obrirà el 28 de maig. En el comitè federal, conscients que eren el centre de totes les mirades, Carme Chacón i Alfredo Pérez Rubalcaba es van esforçar a transmetre una imatge de sintonia personal. La ministra de Defensa no va confirmar si es presentarà a les primàries, però sí que va elogiar l'anunci del president espanyol.
A l'espera que s'aclareixi si Chacón es postularà o no com a candidata, alguns militants socialistes ja han optat per donar-li una petita empenta. Ja hi ha a internet una pàgina titulada "Carme Chacón, presidenta" i el perfil de Twitter ahorachacon.
Fortaleses i debilitats
D'entrada, el nom de Rubalcaba aplega la majoria dels suports socialistes davant l'eventualitat d'unes primàries. Els barons del partit estan convençuts que només una figura del pes polític del vicepresident i ministre de l'Interior podria contrarestar a les urnes l'avanç dels populars en les enquestes.
Però la ministra de Defensa, Carme Chacón, no desapareix de les travesses. Chacón es manté per un estret marge per darrere de Rubalcaba en els sondejos de valoració dels líders polítics. A més, va esperonar el debat successori en manifestar que Espanya està preparada per tenir una dona, i catalana, al capdavant del govern.
Els actius de Rubalcaba semblen més sòlids: la veterania, la seva qualitat com a apagafocs i la capacitat dialèctica. Té els líders territorials més importants del PSOE com els d'Andalusia, Euskadi, Castella-Lleó o el País Valencià al seu costat i el suport d'importants plataformes de poder. Rubalcaba ha treballat sense descans per arribar a ser el successor de Zapatero.
Però Carme Chacón també té les seves armes. Al marge del suport del PSC, Chacón, que ha rebut sempre un tracte exquisit de Felipe González, guanya adeptes en federacions hostils a Rubalcaba, com la de Madrid, amb Tomás Gómez. Líders com l'extremeny Guillermo Fernández Vara han matisat el suport inicial a Rubalcaba com també el de Castella-la Manxa, el primer que va qüestionar obertament Zapatero.
Les diferències també arriben en l'exercici del poder, perquè el Rubalcaba vicepresident té una erosió política de la qual Chacón queda a recer. Circumstància que, amb el factor de canvi generacional en femení, la ministra ha fet jugar a favor seu.
En unes primàries, Chacón arrossegaria també el vot dels joves del PSOE, que consideren que amb Rubalcaba es fa un pas enrere en l'aire fresc que va suposar l'arribada de Zapatero.
Hi haurà sorpreses?
Al costat de Rubalcaba i Chacón, les apostes dins i fora del PSOE han arribat a gairebé tothom. Patxi López, per exemple, va ser un dels primers a aparèixer en els pronòstics periodístics, però va assegurar amb diligència que descartava "radicalment una altra cosa que no sigui ser lehendakari del País Basc".
El president extremeny, Guillermo Fernández Vara, també ha aparegut esporàdicament en les travesses, com el vicesecretari general del PSOE, José Blanco, o el president del Congrés, José Bono. Aquest últim ha rebutjat diverses vegades la possibilitat de presentar-s'hi.
Les primàries no descarten nous protagonistes i alguna sorpresa, però tot apunta que el càrrec de Zapatero té, ara mateix, només dos candidats.
Hi ha dos noms que responen immediatament aquesta qüestió: Alfredo Pérez Rubalcaba i Carme Chacón. Ells són els únics dirigents que, davant la pregunta directa, no han rebutjat la possibilitat de postular-se com a candidats.
El procés de primàries s'obrirà el 28 de maig. En el comitè federal, conscients que eren el centre de totes les mirades, Carme Chacón i Alfredo Pérez Rubalcaba es van esforçar a transmetre una imatge de sintonia personal. La ministra de Defensa no va confirmar si es presentarà a les primàries, però sí que va elogiar l'anunci del president espanyol.
A l'espera que s'aclareixi si Chacón es postularà o no com a candidata, alguns militants socialistes ja han optat per donar-li una petita empenta. Ja hi ha a internet una pàgina titulada "Carme Chacón, presidenta" i el perfil de Twitter ahorachacon.
Fortaleses i debilitats
D'entrada, el nom de Rubalcaba aplega la majoria dels suports socialistes davant l'eventualitat d'unes primàries. Els barons del partit estan convençuts que només una figura del pes polític del vicepresident i ministre de l'Interior podria contrarestar a les urnes l'avanç dels populars en les enquestes.
Però la ministra de Defensa, Carme Chacón, no desapareix de les travesses. Chacón es manté per un estret marge per darrere de Rubalcaba en els sondejos de valoració dels líders polítics. A més, va esperonar el debat successori en manifestar que Espanya està preparada per tenir una dona, i catalana, al capdavant del govern.
Els actius de Rubalcaba semblen més sòlids: la veterania, la seva qualitat com a apagafocs i la capacitat dialèctica. Té els líders territorials més importants del PSOE com els d'Andalusia, Euskadi, Castella-Lleó o el País Valencià al seu costat i el suport d'importants plataformes de poder. Rubalcaba ha treballat sense descans per arribar a ser el successor de Zapatero.
Però Carme Chacón també té les seves armes. Al marge del suport del PSC, Chacón, que ha rebut sempre un tracte exquisit de Felipe González, guanya adeptes en federacions hostils a Rubalcaba, com la de Madrid, amb Tomás Gómez. Líders com l'extremeny Guillermo Fernández Vara han matisat el suport inicial a Rubalcaba com també el de Castella-la Manxa, el primer que va qüestionar obertament Zapatero.
Les diferències també arriben en l'exercici del poder, perquè el Rubalcaba vicepresident té una erosió política de la qual Chacón queda a recer. Circumstància que, amb el factor de canvi generacional en femení, la ministra ha fet jugar a favor seu.
En unes primàries, Chacón arrossegaria també el vot dels joves del PSOE, que consideren que amb Rubalcaba es fa un pas enrere en l'aire fresc que va suposar l'arribada de Zapatero.
Hi haurà sorpreses?
Al costat de Rubalcaba i Chacón, les apostes dins i fora del PSOE han arribat a gairebé tothom. Patxi López, per exemple, va ser un dels primers a aparèixer en els pronòstics periodístics, però va assegurar amb diligència que descartava "radicalment una altra cosa que no sigui ser lehendakari del País Basc".
El president extremeny, Guillermo Fernández Vara, també ha aparegut esporàdicament en les travesses, com el vicesecretari general del PSOE, José Blanco, o el president del Congrés, José Bono. Aquest últim ha rebutjat diverses vegades la possibilitat de presentar-s'hi.
Les primàries no descarten nous protagonistes i alguna sorpresa, però tot apunta que el càrrec de Zapatero té, ara mateix, només dos candidats.
