Àlex Rovira, alquimista de la felicitat
Vivim per estimar i per crear, i, quan això no hi és, arriba la tristesa i la depressió. Fa estona que hi ha un silenci contingut al plató. Els càmeres, l'il·luminador, la maquilladora, el regidor..., tots els companys escolten amb atenció Àlex Rovira, un mestre de vida savi i senzill.
Àlex Rovira, alquimista de la felicitat
L'escriptor visita "El divan"

Àlex Rovira, alquimista de la felicitat

Vivim per estimar i per crear, i, quan això no hi és, arriba la tristesa i la depressió. Fa estona que hi ha un silenci contingut al plató. Els càmeres, l'il·luminador, la maquilladora, el regidor..., tots els companys escolten amb atenció Àlex Rovira, un mestre de vida savi i senzill.

Actualitzat
Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Instruccions per interactuar amb el player

Àlex Rovira ha venut més de vuit milions de llibres, traduïts a una cinquantena de llengües, i diu que no és escriptor.

L'èxit encega completament; la humilitat desvetlla. I, sobretot, ens cal la paraula, com deia Ramon Llull.

Un dia, el nostre psiconomista que visita "El divan" va plegar de fer publicitat llaminera per a empreses sense cor. I va començar a buscar per compartir el sentit que té la vida. D'Orient a Occident, de Cioran a Frankl o Bettelheim, el nostre convidat ha llegit milers de llibres per extreure'n la saba, el nèctar.

La llei existeix perquè no sabem estimar, diu; i llavors gosaré preguntar-li si l'amor és el gran transformador social.

Em parlarà del pare que ha marxat fa poc, de la mare gran i de la germana cuidadora. Dels fills, que hem de deixar que siguin lliures, de la malaltia, de la sort, la por i la felicitat. Aquest home ens toca el cor.

No tinc por de la mort, diu serè, i li clavo la mirada ninetes endins. Vull saber com. Com viure per estar en pau i encarar el present amb alegria.

Tot l'equip hem estat pensant en l'obsequi que li volem oferir. Sorprès i content, ahir mateix encara em deia que el sextant presideix el seu despatx.

Déu? El déu dels homes vestits de negre, no. Han estat instruments de manipulació i de poder. Déu és el que és.

Deixar llast, Sílvia, menys coses que t'esclavitzin; menys, menys, i tenir moltes converses amb aquesta intimitat.

De fons sentim "Let it be", dels Beatles, i tothom el ve a felicitar.

VÍDEOS RELACIONATS

Anar al contingut