Alerten que negar la targeta sanitària als "sense papers" pot comportar un problema de salut pública
El govern espanyol vol limitar l'accés dels immigrants a la sanitat per reduir la despesa pública. És una de les mesures que va aprovar en l'últim consell de ministres. Experts en salut internacional, però, alerten a TV3 que el projecte de l'executiu del president Mariano Rajoy pot comportar un problema més que no pas una solució. Assegura que negar la targeta sanitària als immigrants sense papers pot deixar una part de la població fora del control de la salut pública. El govern català diu que prefereix aplicar mesures que no atemptin contra els drets de les persones.
TVCActualitzat
Una de les últimes mesures d'ajust anunciades pel govern del PP és que els immigrants "sense papers" vegin limitat el seu accés a la sanitat pública. L'objectiu és fer front als abusos que hi podria haver si l'únic requisit fos el padró.
La ministra de Sanitat, Ana Mato, calcula que amb aquesta mesura es poden estalviar 500 milions d'euros anuals, i 1.000 milions més si es limita el turisme sanitari entre els ciutadans europeus que es beneficien de la gratuïtat total de l'assistència a Espanya.
Experts en salut internacional, però, alerten que la mesura pot comportar més problemes que beneficis. Tot i que la ministra de Sanitat ha garantit l'accés a l'assistència bàsica i a les urgències, aquesta decisió pot deixar fora del sistema sanitari un gran nombre de persones.
Josep Muñoz, metge del Servei de Salut Internacional de l'Hospital Clínic, ha explicat a TV3 que qualsevol població té malalties, però que si a una població "se li nega l'accés al sistema de salut, empitjorarà el sistema de salut propi i també del seu entorn". És a dir, que si part de la població empitjora de salut, això es pot convertir en un problema per al conjunt de ciutadans.
Muñoz alerta que si els immigrants "tenen dificultats per arribar al sistema de salut, tindran una disminució de l'esperança de vida i això tindrà un cost en vides, en qualitat de vida i també un cost econòmic".
La Generalitat prefereix altres mesures
El govern català entén la mesura però prefereix aplicar iniciatives que no atemptin contra els drets de les persones. La vicepresidenta del govern català, Joana Otega, ha explicat que s'ha de superar el "bonisme" que "ha fet insostenible el sistema sanitari", però matisa que s'està parlant de persones i s'ha d'estudiar com aplicar la mesura.
Per la seva part, el conseller de Territori i Sostenibilitat, Lluís Recoder, ha qualificat a través de Twítter de greu error deixar sense assistència els immigrants en situació irregular perquè atempta contra la solidaritat humana.
En el mateix sentit s'ha referit el portaveu adjunt de CiU i president del Consell Nacional d'Unió, Ramon Espadaler, qui, també a través d'un tuit, ha denunciat que "negar l'atenció sanitària als 'sense papers' és indigne d'algú que es reclami humanista".
El PP, per la seva banda, ha sortit al pas de les crítiques. El seu portaveu de sanitat al Congrés, Manuel Cervera, ha assegurat que la reforma no deixarà els ciutadans estrangers desatesos. Manté que servirà per posar setge als abusos.
12 anys de targeta universal
Des de l'any 2000, tothom qui està empadronat té targeta sanitària. A Catalunya, més de 7,5 milions de persones, entre les quals hi ha 875.000 extracomunitaris. La llei d'estrangeria aprovada en temps de José María Aznar garantia als estrangers la mateixa assistència sanitària que a un espanyol. El 2010, Mariano Rajoy, ara president del govern i llavors cap de l'oposició, es mostrava partidari que els immigrants tinguessin accés universal al servei de salut, sense necessitat de cap paper.
La crisi ha fet que el PP canviï de parer. Però exigir que els extracomunitaris paguin impostos per poder anar al metge podria comportar la modificació no només de la Llei d'Estrangeria, sinó també de la Llei General de Sanitat espanyola i de la Llei d'Ordenació Sanitària de Catalunya, que preveuen la universalització de la sanitat pública. La mesura en si és complexa i el govern del PP n'és conscient. Per això, encara no l'ha publicat al Butlletí Oficial de l'Estat, el BOE.
La ministra de Sanitat, Ana Mato, calcula que amb aquesta mesura es poden estalviar 500 milions d'euros anuals, i 1.000 milions més si es limita el turisme sanitari entre els ciutadans europeus que es beneficien de la gratuïtat total de l'assistència a Espanya.
Experts en salut internacional, però, alerten que la mesura pot comportar més problemes que beneficis. Tot i que la ministra de Sanitat ha garantit l'accés a l'assistència bàsica i a les urgències, aquesta decisió pot deixar fora del sistema sanitari un gran nombre de persones.
Josep Muñoz, metge del Servei de Salut Internacional de l'Hospital Clínic, ha explicat a TV3 que qualsevol població té malalties, però que si a una població "se li nega l'accés al sistema de salut, empitjorarà el sistema de salut propi i també del seu entorn". És a dir, que si part de la població empitjora de salut, això es pot convertir en un problema per al conjunt de ciutadans.
Muñoz alerta que si els immigrants "tenen dificultats per arribar al sistema de salut, tindran una disminució de l'esperança de vida i això tindrà un cost en vides, en qualitat de vida i també un cost econòmic".
La Generalitat prefereix altres mesures
El govern català entén la mesura però prefereix aplicar iniciatives que no atemptin contra els drets de les persones. La vicepresidenta del govern català, Joana Otega, ha explicat que s'ha de superar el "bonisme" que "ha fet insostenible el sistema sanitari", però matisa que s'està parlant de persones i s'ha d'estudiar com aplicar la mesura.
Per la seva part, el conseller de Territori i Sostenibilitat, Lluís Recoder, ha qualificat a través de Twítter de greu error deixar sense assistència els immigrants en situació irregular perquè atempta contra la solidaritat humana.
En el mateix sentit s'ha referit el portaveu adjunt de CiU i president del Consell Nacional d'Unió, Ramon Espadaler, qui, també a través d'un tuit, ha denunciat que "negar l'atenció sanitària als 'sense papers' és indigne d'algú que es reclami humanista".
El PP, per la seva banda, ha sortit al pas de les crítiques. El seu portaveu de sanitat al Congrés, Manuel Cervera, ha assegurat que la reforma no deixarà els ciutadans estrangers desatesos. Manté que servirà per posar setge als abusos.
12 anys de targeta universal
Des de l'any 2000, tothom qui està empadronat té targeta sanitària. A Catalunya, més de 7,5 milions de persones, entre les quals hi ha 875.000 extracomunitaris. La llei d'estrangeria aprovada en temps de José María Aznar garantia als estrangers la mateixa assistència sanitària que a un espanyol. El 2010, Mariano Rajoy, ara president del govern i llavors cap de l'oposició, es mostrava partidari que els immigrants tinguessin accés universal al servei de salut, sense necessitat de cap paper.
La crisi ha fet que el PP canviï de parer. Però exigir que els extracomunitaris paguin impostos per poder anar al metge podria comportar la modificació no només de la Llei d'Estrangeria, sinó també de la Llei General de Sanitat espanyola i de la Llei d'Ordenació Sanitària de Catalunya, que preveuen la universalització de la sanitat pública. La mesura en si és complexa i el govern del PP n'és conscient. Per això, encara no l'ha publicat al Butlletí Oficial de l'Estat, el BOE.
