El confinament triplica els casos d'anorèxia i bulímia

Alerta de l'Associació contra l'Anorèxia i la Bulímia per l'allau de casos l'últim any

Presenta un pla per millorar els protocols existents i reclama la coordinació dels departaments de Salut, Educació i Afers socials

Actualitzat

L'Associació contra l'Anorèxia i la Bulímia, ACAB, reclama un pla de prevenció dels trastorns alimentaris que doni resposta a l'augment dels casos que amb la pandèmia s'han disparat entre joves, adolescent i infants.

Arran del cas d'una mare que va denunciar a les xarxes socials el cas de la seva filla de 13 anys, Salut va reconèixer que durant la pandèmia aquest casos s'havien disparat un 25%, però l'ACAB té altres xifres, que també mostren l'agreujament d'aquests trastorns l'últim any.

Només en el primer trimestre de l'any les consultes que l'ACAB ha rebut per correu electrònic han crescut un 179% respecte al mateix període del 2020.

L'Associació també ha rebut un 52% més de trucades, unes 10 diàries, i han fet un 63% més de visites personalitzades a famílies i afectats. No es tracta de visites mèdiques, sinó que des de l'associació es fa contenció de la situació i els casos es deriven ràpidament als serveis sanitaris pertinents. L'entitat assessora i acompanya famílies i afectats a qui ofereix serveis de suport com tallers d'informació o grups de suport.

 

 

La majoria de consultes rebudes per l'ACAB són casos de joves i adolescents. "Un col·lectiu extremadament vulnerable", segons Sara Bujalance, directora de l'associació, que considera que aquest "alarmant augment dels casos ha de fer reflexionar".

L'ACAB valora insuficients els protocols i els recursos que el sistema sanitari destina a l'atenció dels Trastorns del Comportament Alimentari, TCA, i reivindica "un compromís ferm", no només del Departament de Salut, sinó també del d'Educació i del de Treball i Afers Socials. L'associació ha fet arribar a aquests departaments les seves reivindicacions en un Pla de prevenció de 8 punts.

 

Prevenció i detecció precoç: família, escola i atenció primària

L'entitat sobretot destaca la importància de la detecció i intervenció precoç dels casos per evitar la cronificació del trastorn. Per la complexitat i tractaments llargs que requereixen, consideren necessària la implicació i coordinació dels departaments de Salut, Educació i Serveis Socials.

En aquest sentit consideren que els centres educatius són un espai important per prevenir i detectar aquests trastorns, i també demanen que s'afavoreixi la conciliació laboral i familiar, "per disposar de més temps per dedicar a infants i joves".

A l'escola, proposen que l'educació emocional s'inclogui en el currículum, perquè joves i adolescents aprenguin a gestionar les emocions, tenir una bona autoestima i respecte a la diversitat. Que es formi el professorat per detectar senyals d'alerta i establir un protocol d'actuació.

Un altre front per a la prevenció i la detecció precoç és, per l'ACAB, l'Atenció Primària, on cal més formació específica del personal sanitari, i des d'on es fomenti una "criança positiva".

Una de les noies ingressades el 2014 a l'Institut de Trastorns Alimentaris d'Argentona
L'associació reclama una atenció coordinada entre Salut, Educació i Serveis Socials (CCMA)
 

 

Front sanitari i social

Sobre els actuals protocols específics de Salut en els casos TCA, l'ACAB reclama visites més freqüents als Centres de Salut Mental Infanto-Juvenil i que es coordinin més amb les Unitats de Tractament dels hospitals. I també que es compti més amb les famílies com a part del tractament, sobretot quan s'ha de fer a casa, així com abordar els aspectes emocionals d'un "trastorn biopsicosocial" segons "les necessitats de cada pacient".

 

Pel que fa als aspectes socials que intervenen en el desenvolupament dels trastorns de comportament alimentari, l'Associació reclama a l'administració que actuï en aspectes com exigir un mínim IMC (índex de massa corporal) i la inclusió de la diversitat corporal en les desfilades.

També reclama una revisió del sistema de talles, limitar la publicitat perquè "fomenta un model de bellesa no saludable en horari protegit" i perseguir des de la nova llei d'addiccions de Salut Pública l'apologia d'aquests trastorns.

Finalment, aquesta associació reclama una atenció específica a la conducta suïcida, ja que "el suïcidi juvenil és la primera causa de mort entre els joves d'entre 15 i 34 anys a Catalunya", diu el text.

 

 

ARXIVAT A:
Covid-19SalutAnorèxia
Anar al contingut