Alemanya reconeix el genocidi a Namíbia i compensarà el país amb 1.100 milions

Alemanya ha reconegut per primera vegada, aquest divendres, que a principis del segle passat va cometre genocidi a l'actual Namíbia, aleshores una colònia de l'Imperi Alemany.

Així s'ha referit el ministre d'Afers Exteriors alemany, Heiko Maas, a la matança de milers integrants de les ètnies herero i nama entre els anys 1904 i 1908.

Fins ara, Alemanya havia reconegut tenir "responsabilitat moral" en l'extermini sistemàtic emprès per l'exèrcit imperial alemany del kàiser Guillem II després de les revoltes dels hereros i els names contra la presència colonial, que els havia arrabassat les terres i el bestiar, els seus mitjans de vida.

Va ser el primer genocidi del segle XX.

La resposta alemanya va anar molt més enllà de sufocar una revolta que va causar la mort d'un centenar de colons alemanys: el general Lothar von Trotha va ordenar l'extermini de les tribus locals. De tota la població: homes, dones i nens.

El resultat va ser devastador: van morir entre 60.000 i 65.000 dels 80.000 hereros, i uns 10.000 dels 20.000 names. L'extermini, per tant, va ser d'almenys tres quartes parts dels hereros, i de la meitat dels names.

Així, si al principi del segle XX les tribus hereros eren el 40% de la població de Namíbia, en l'actualitat són el 7%.

Per aconseguir-ho es van utilitzar diversos mètodes, com les matances massives, els camps de concentració i l'abandonament al desert. Un mètode que inspiraria neteges ètniques posteriors.

Entre els camps de concentració és tristament cèlebre el de Shark Island, on el metge Eugen Fischer va experimentar amb els presoners per poder provar la "superioritat de la raça blanca".

Els escrits de Fischer haurien influït, uns anys més tard, Adolf Hitler.

Cinc anys de negociacions

L'acord sobre les massacres perpetrades per Alemanya a l'actual Namíbia ha estat possible després de cinc anys de negociacions entre els governs dels dos països i, també, representants de les ètnies herero i nama.

Van començar el 2015, quan feia un segle que Alemanya va perdre les colònies després de la Primera Guerra Mundial.

Tres anys més tard, el 2018, Alemanya va retornar a Namíbia cranis i altres restes d'integrants de les tribus massacrades, utilitzats en els experiments, que en el seu moment havien estat traslladats a la metròpoli.

Perdó i ajudes

Després de parlar obertament de "genocidi", Maas s'ha mostrat "content i agraït que hagi estat possible arribar a una entesa amb Namíbia sobre el capítol més fosc de la nostra història comuna". I ha afegit:

"Avui anomenem, oficialment, aquests esdeveniments com el que van ser des del punt de vista d'avui: un genocidi."

"A la llum de la responsabilitat històrica i moral d'Alemanya demanarem perdó a Namíbia i als descendents de les víctimes."

Una petició de perdó solemne que farà el president d'Alemanya, Frank-Walter Steinmeier, durant un acte commemoratiu al Parlament de Namíbia.

A banda del reconeixement i el perdó, Alemanya també ha ofert a Namíbia ajuda econòmica a "la reconstrucció i el desenvolupament" del país, que encara pateix les conseqüències del passat colonial alemany.

En concret, aportarà 1.100 milions d'euros durant trenta anys.

Alemanya, en canvi, rebutja parlar d'indemnitzacions ni de cap obligació de reparar individualment els descendents de les víctimes.

"Un acord insultant"

No tothom veu l'acord amb bons ulls, però. En declaracions a l'agència Reuters, Vekuii Rukoro, líder herero, l'ha rebutjat i l'ha qualificat d'insultant, precisament, perquè no inclou indemnitzacions individuals.

"Cap africà que es respecti acceptarà un insult com aquest, avui en dia, d'una nació europea que es considera civilitzada."

Per ser plenament efectiu, l'acord haurà de ser ratificat pels parlaments d'Alemanya i de Namíbia.