Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Instruccions per interactuar amb el player

Alemanya incrementa l'ús del carbó per poder tancar les nuclears l'any que ve

Volen avançar la descarbonització del país el 2030, però un terç de l'energia que produeixen encara prové del carbó

Actualitzat
TEMA:
Crisi climàtica

Un dels compromisos de la cimera de Glasgow ha estat justament accelerar la transició energètica, apostant per les renovables i reduint l'ús de combustibles fòssils. Però a la pràctica, aquesta transició no és tan senzilla.

Un exemple el tenim a Alemanya. L'any que ve han de culminar l'apagada nuclear, però han hagut d'incrementar l'ús del carbó per suplir el tancament de centrals.

A Alemanya hi ha enormes mines de carbó d'on s'extreu el lignit, un tipus de carbó altament contaminant que, en plena transició energètica, encara té un pes important a Alemanya i és l'origen d'un terç de l'energia que es produeix.

Mina de lignit de Hambach a Alemanya (CCMA)

El portaveu Greenpeace a Alemanya, Karsten Smidt, denuncia que al seu país no es fa prou:

"Com a gran país industrialitzat, tenim la possibilitat de fer alguna cosa, però en aquest moment estem a la cua d'Europa, som els que cremem més carbó. Això no pot continuar així, necessitem abandonar el carbó el 2030."

A ciutats com Hamburg, on hi ha un dels ports més importants d'Europa, han començat el procés de canvi cap a les renovables però com ha explicat Jan Rispens, director d'Energies Renovables Hamburg, a TV3, encara depenen molt del carbó.

"A Alemanya, el nivell de carbó és encara molt alt. S'està reduint i les renovables estan agafant el relleu, però continua sent un problema. I per a Hamburg, el carbó continua sent important, però estem en procés de canviar-ho."

El port d'Hamburg, el tercer més important d'Europa (CCMA)

El port d'Hamburg

El port d'Hamburg és l'epicentre d'aquesta transformació. Conegut com la porta d'Alemanya al món, dona feina entre 100 i 150 mil treballadors. És el tercer port més important d'Europa i un dels més grans del món, però també força contaminant pel tipus d'indústries que hi ha instal·lades, per això és una peça clau en el procés de descarbonització que impulsa la ciutat.

Antiga planta de carbó on es produirà hidrogen verd a Hamburg (CCMA)

I això passa per projectes com el de l'hidrogen verd, que es produirà des d'aquesta antiga planta de carbó a partir del 2025 i amb el qual Hamburg vol rentar la seva imatge i convertir-se en un referent d'aquest tipus d'energia neta.

Hi haurà prou energia sense nuclears?

Els partits que negocien el futur govern han acordat avançar la descarbonització al 2030, cinc anys després que a Espanya. El dubte és si les renovables podran substituir el que produeixen les nuclears que encara estan actives i que tancaran definitivament a finals de l'any que ve.

Una decisió que va prendre Angela Merkel just després del desastre de Fukushima i que ara complica la transició energètica a Europa.

Consumidors de carbó al món

Però els principals consumidors de carbó al món són uns altres. Com diu André Wolf, de l'Institut Economia Internacional d'Hamburg: "És especialment important que els dos principals actors, els EUA i la Xina, es posin d'acord respecte a la lluita contra la crisi climàtica. En cas contrari, la Unió Europea o una altra regió o estat no podran salvar el planeta."

El consum global de carbó al món és aproximadament de 8.000 milions de tones. Prop de la meitat correspon a la Xina, amb 3.875 milions de tones. En segon lloc hi ha l'Índia, amb 946 milions de tones. El consum de carbó als Estats Units s'apropa als 500 milions de tones, amb 487, i Europa crema al voltant dels 400 milions de tones de carbó.

Precisament la cimera de Glasgow va tancar un "acord imperfecte" que fa perillar l'objectiu de frenar l'escalfament, ja que en una esmena introduïda en la votació final, l'Índia va obligar a rebaixar el compromís de reduir l'ús del carbó.

ARXIVAT A:
Alemanya Energia Crisi climàtica
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut