Alemanya, en alerta davant l'amenaça d'una "tardor calenta" de l'extrema dreta

A diferència d'altres països del seu entorn, Alemanya disposa de mecanismes per detectar l'extremisme ideològic i la predisposició a la violència que, si no sempre són del tot eficaços, sí que són, com a mínim, molt sensibles.

Es podria dir que els sensors estan instal·lats i que el que detecten és una intensificació de l'activitat als entorns de l'extrema dreta que poden acabar derivant en el que des d'alguns Lands alemanys s'ha pronosticat com a "tardor calenta".

Des dels òrgans de vigilància constitucional advertien, coincidint amb el trentè aniversari de l'atac neonazi contra un centre de refugiats vietnamites a la ciutat de Rostock, a Mecklenburg-Pomerània Occidental, que no s'hi val a badar. A Rostock, només la sort va evitar una tragèdia, perquè els exaltats van incendiar un edifici sencer i els seus habitants van salvar la vida amagant-se al terrat.

Les flames de l'agost del 1992 a la ciutat hanseàtica van fer la volta al món i van suposar una taca sobre l'Alemanya recentment reunificada i especialment sobre el territori oriental del país, ja que Rostock era la culminació d'una onada d'odi contra qualsevol immigrant. Una multitud va cridar "Sieg Heil" i va llençar pedres i còctels Molotov contra un edifici amb un centenar de persones tancades a dins, fets difícilment imaginables en l'Alemanya actual.

Una vegada més, les institucions del país han posat en pràctica l'exercici de la memòria històrica amb actes commemoratius i paraules no només de record per a les víctimes sinó també d'advertència perquè, com a tot arreu, si es bada davant la intolerància, aquesta actitud pot créixer i fets com els de Rostock es poden repetir.

La violència d'extrema dreta a Alemanya ha revifat recentment atiada per la presència parlamentària d'un partit ultranacionalista, ultrapopulista i xenòfob com és Alternativa per Alemanya (AFD).

Aquesta formació s'ha radicalitzat donant cada cop més espai als corrents interns d'extrema dreta i a líders que responen al retrat d'un neonazi de manual. El discurs reaccionari i incendiari de l'AFD s'ha anat intensificant des del 2015 arran de la crisi de refugiats, quan la formació es va alinear amb el moviment xenòfob "Pegida".

L'extrema dreta no ha tingut mai presència al Bundestag, però l'AFD s'hi ha acostat tant que aviat podria encaixar perfectament dins l'etiqueta.

Caldrà veure si quan això passi encara ocuparà algun escó al parlament alemany. De moment ha perdut pistonada tant a la cambra baixa com als parlaments regionals en les eleccions més recents.

Ara caldrà comprovar si, tal com ha passat amb cada crisi (l'euro, els refugiats, el dièsel, la pandèmia...) des que es va crear, l'AFD mirarà de treure rèdit de la crisi energètica i social que s'albira amb una inflació que afectarà greument les butxaques de molts alemanys.

Encara que els membres de l'AFD no acabin sent directament els executors d'actes violents, utilitzar una tribuna com el parlament federal per difondre segons quin tipus de missatges pot incórrer en una incompatibilitat amb els drets fonamentals dels ciutadans alemanys. Per això, l'AFD està supervisada pels òrgans de vigilància constitucional.

Però fora del parlament hi ha nombrosos partits d'extrema dreta o neonazis marginals i també organitzacions i grupuscles disposats a utilitzar les armes o a justificar-les.

Els darrers anys s'han hagut de lamentar diversos atemptats amb rerefons ideològic d'extrema dreta. Des de l'assassinat del polític de la CDU a Hessen, Walter Lübcke, el 2019, fins a l'atemptat terrorista de Hanau el 2020, en què van morir nou persones amb ascendència migratòria tirotejades en un bar, passant per la mort d'un policia el 2016 durant una operació contra membres del Reichsbürgerbewegung, una organització identitària que té per objectiu enderrocar la República Federal d'Alemanya.

La representativitat de tots aquests grupuscles, partits i organitzacions és molt baixa, però la seva essència violenta no es pot menystenir i el govern del canceller Olaf Scholz tindrà tanta o més feina a combatre'ls que no pas el de la seva antecessora, Angela Merkel, sobretot si el vent continua bufant en contra com està passant.