Alemanya aprova una reforma constitucional que dóna més competències als lands però els treu representació a Europa
El Parlament alemany ha aprovat una de les reformes polítiques més importants des de la fi de la Segona Guerra Mundial. Una àmplia majoria de la cambra ha donat suport a la modificació del sistema federal, que ara de ser ratificada pel Bundesrat, la cambra de les regions. Després de més de dos anys de treballs, Alemanya modificarà 25 articles de la Constitució per redistribuir el repartiment de poder. Un repartiment en què els lands guanyen competències en algunes matèries però en perden en d'altres. Pel que fa al repartiment fiscal s'ha deixat per més endavant.
La reforma pretén sobretot simplificar els procediments legals i reduir el nombre de lleis del 60 per cent actual a més o menys la meitat. Per aconseguir això, és a dir, per evitar que tantes lleis hagin de passar per les cambres del Parlament, l'estat central ha cedit competències plenes en molts sectors.
Així, els lands tindran més competències en educació, pràcticament plenes, ja que Berlín només es quedarà amb els fons destinats a la investigació universitària. També tindran plena responsabilitat en l'administració del funcionariat públic i en la gestió de les presons.
Pel contrari, l'estat central obtindrà més poders en la lluita antiterrorista, en qüestions mediambientals o en afers notarials. Els lands perdran pes en les decisions comunitàries i en el futur només podran participar en les negociacions amb Brussel·les quan es tractin temes relatius a l'ensenyament, la cultura o les lleis de radiodifusió. A més a més, només podran assistir a les negociacions a través d'un únic representant del Bindesrat i no directament, com fins ara.
En matèria pressupostària els lands hauran d'assumir més responsabilitat davant la Unió Europea i, en el cas hipotètic que Alemanya fos sancionada pel seu elevat dèficit públic, els estats federats hauran de pagar el 35% de la multa.
El capítol fiscal ha quedat exclòs, de moment, de la reforma. La coalició de cristianodemòcrates i socialdemòcrates ha preferit deixar el tema per a una segona fase, tot i l'oposició liberal, que té por que aquest tema quedi definitivament aparcat.
