Al descobert "Viva Rusia", el guió que Berlanga va amagar i conclou "La escopeta nacional"
L'Institut Cervantes obre la caixa en què el cineasta va desar-hi un sobre per revelar-ne el contingut el centenari del seu naixement
Al descobert "Viva Rusia", el guió que Berlanga va amagar i conclou "La escopeta nacional"
Fidel i Jorge García Berlanga, nets de Luis García Berlanga, i el president de l'acadèmia de cinema, Mariano Barroso, aquest dijous a Madrid (EFE)

Al descobert "Viva Rusia", el guió que Berlanga va amagar i conclou "La escopeta nacional"

L'Institut Cervantes obre la caixa en què el cineasta va desar-hi un sobre per revelar-ne el contingut el centenari del seu naixement

RedaccióActualitzat
TEMA:
Cinema

Aquest dissabte 12 de juny es compleixen 100 anys del naixement del cineasta Luis García Berlanga, i per això aquest dijous s'ha obert la seva Caixa de les Lletres a la seu de l'Institut Cervantes de Madrid.

L'obertura l'han feta el director d'aquest institut, Luis García Montero, el president de l'acadèmia del cinema, Mariano Barroso, i dos nets de Berlanga.

I hi han trobat el guió d'un projecte frustrat del cineasta, "Viva Rusia", que hauria estat la quarta pel·lícula de la sèrie sobre la família Leguineche.

Les tres primeres van ser "La escopeta nacional", el 1978; "Patrimonio nacional", el 1981, i "Nacional III", el 1982, i la quarta estava previst rodar-la 10 anys després.

El director del Cervantes, Luis García Montero, el de l'acadèmia de cinema, Mariano Barroso, i un net de Berlanga, aquest dijous a Madrid (EFE)


Una incògnita de 13 anys

Berlanga va posar un sobre a la Caixa de les Lletres el maig del 2008, dos anys abans de morir, amb les instruccions d'obrir-la en el centenari del seu naixement, i no se sabia què hi havia.

En obrir-lo, ha aparegut aquest guió acompanyat d'un exemplar del número que la revista "L'Avant-Scène" va dedicar a la seva pel·lícula "El verdugo", i una biografia sobre ell.

 

 

Després de l'obertura de la caixa, Barroso ha llegit les primeres pàgines del guió, signat per Berlanga i pel seu guionista de capçalera, Rafael Azcona, a més de Manuel Hidalgo i Jorge Berlanga, fill del cineasta.

La pel·lícula hauria començat amb el retorn dels últims exiliats de la Guerra Civil el 1992, però el 1991 la mort del protagonista de la saga Leguineche, Luis Escobar, va obligar a ajornar el rodatge, i finalment no es va fer.

 

La cerimònia d'obertura de la caixa l'han acompanyada una actuació al carrer de la Societat Musical Eslava de peces de les seves pel·lícules, i d'una taula rodona amb alguns actors que van treballar amb ell, com Mònica Randall i José Sacristán.

El guió l'han portat després a l'Acadèmia de Belles Arts de San Fernando per integrar-lo a l'exposició "Berlanguiano, Luis García Berlanga 1921-2021".

Una cambra cuirassada reconvertida

La Caixa de les Lletres és un projecte de l'Institut Cervantes per aprofitar la cambra cuirassada dels soterranis de la seva seu, l'Edifici de les Cariàtides, que havia estat seu del Banc Central.

Des del 2007, 24 escriptors i artistes hi han dipositat un llegat de la seva elecció amb instruccions per obrir-lo en la data que ells vulguin.

La primera d'aquestes càpsules del temps la van omplir l'escriptor Francisco Ayala, i n'hi tenen altres escriptors com Juan Marsé, Juan Goytisolo o Ana María Matute, i artistes com Antoni Tàpies o Les Luthiers.

Entrada de la Caixa de les Lletres de l'Institut Cervantes de Madrid (Wikimedia - Luis García (Zaqarbal))

 

 

ARXIVAT A:
Cinema
Anar al contingut