Creure o no: així viuen 40 agnòstics un cap de setmana amb els monjos de Montserrat

"Benvinguts a aquest primer cap de setmana per a agnòstics, que és un experiment que fem aquí a Montserrat, m'atreveixo a dir. Però els conillets d'Índies som tots!"

Així ha començat el monjo hostatger de Montserrat, Sergi d'Assís, la convivència entre 40 agnòstics que s'han tancat aquest cap de setmana al monestir de Montserrat per conèixer de prop la vida dels 54 monjos de la comunitat, i debatre tots plegats sobre la fe en Déu. Han estat hores intenses de debats i grups de treball. On han sortit molts dubtes i preguntes. I també respostes per part del monjo, que s'ha esforçat en tot moment a explicar el perquè de la seva fe.

L'objectiu de la trobada ha estat el debat. En cap cas que ningú convencés ningú de res. Dividits en sis grups de treball, s'han tractat els principals valors de la vida monàstica com saber-se aturar, escoltar o fer un bon ús dels béns materials.

Xavier Casagran: "I arriba un moment que et contagies dels valors d'aquesta regla de sant Benet que jo mai se m'havia acudit pensar-los. El Monestir ja el coneixia una miqueta, però em fa il·lusió venir a veure què. El monjo que ens ha atès i que ens ha acollit tan bé, suposo que no està tan lluny de nosaltres com em pensava. I potser veus petites llums que et poden ajudar, sí."

Francesc Bella: "Aquests monjos estan per fer un servei. Estan perquè tu truquis a la porta i diguis, escolta, jo tinc poca fe: i te l'obren. Agraeixo l'oportunitat de poder ser aquí. I copsar la vida monàstica sense ser creient, sent una persona amb molts dubtes i que no em puc apuntar en uns exercicis espirituals, però, en canvi, que sí que els meus dubtes em permeten mirar amb respecte una vida dels monjos, que jo els tinc molt de respecte. Montserrat és molt important a la meva vida i la de la meva família. Estan oberts a la societat i tenen un nivell cultural molt alt."

Mireia Juvé: "He vingut amb el meu germà gran. Som seguidors del Sergi d'Assís a Twitter i al seu blog i ho vam saber així, per les xarxes socials. He vingut una mica sense cap expectativa perquè aquest experiment és nou per ells, no? També... M'estic sentint molt ben acollida i sense prejudicis. Estic veient el monjo Sergi d'Assís molt obert amb nosaltres, i molt atent."

"A vegades, ni els creients són tan creients, ni els agnòstics són tan agnòstics"

És una de les frases que han sorprès més. I l'ha dit el monjo, però l'han compartit, i molt, els agnòstics.

A l'estada s'ha permès que hi entréssim una càmera de TV3, però no s'han pogut gravar els grups de treball ni el que s'hi deia. Tot i així, he viscut en primera persona els debats. La majoria, qüestionant per què creure o no en Déu, si -diuen- les persones bones ja actuen amb els mateixos valors que defensen els religiosos i els creients de qualsevol fe. Molts comencen a percebre que no hi ha tanta distància entre el monjo i ells. Alguns fins i tot asseguren:

"Jo no soc creient, però quan pujo a Montserrat vaig a demanar-li coses a la Moreneta."

La barreja de sentiments per Montserrat es fa evident, i la majoria hi tenen devoció. Però no creuen en la Verge. A la pregunta de qui és Déu, el monjo benedictí contesta "Déu és amor". I alguns agnòstics asseguren que, així, els agrada més pensar en Déu. D'altres, asseguren que no els cal creure en cap Déu per viure en pau i donant amor, com diu el monjo.

Sergi d'Assís, monjo hostatger de Montserrat: "Ha estat molt interessant, ens hem enriquit molt. Molts dels que han vingut han pujat moltes vegades a Montserrat, però, en canvi, no havien entrat a dins del monestir, no? I, per tant, per ells ha estat una experiència nova. Els monjos estem acostumats a tenir hostes al monestir, i d'agnòstics, molts, per tant, hi estem acostumats i s'ha rebut amb simpatia. L'objectiu era donar a conèixer quins són els valors de la vida monàstica i valors que poden ser útils per a gent que encara que no siguin monjos o creients, els pot enriquir d'alguna manera. Penso que han sortit molts punts en comú, ens hem entès molt bé. Estem més propers del que semblaria. Estem a Montserrat per servir a tothom, no només per als que van a missa."

Un cap de setmana de portes endins, un privilegi

Els agnòstics s'han instal·lat a l'hostatgeria del monestir. Han pagat 60 euros per estar-s'hi tot el cap de setmana, àpats inclosos. Les cambres es van restaurar fa 6 anys i tenen totes les comoditats. Són austeres però amb bany particular. Algunes tenen la finestra davant del santuari i la plaça. I el llibre de "La regla de sant Benet" a la tauleta de nit. Quan s'hi arriba sorprèn que un mateix s'ha de fer el llit. És clar que no és un hotel, és una hostatgeria d'un monestir benedictí.

El primer dinar es fa al menjador de l'hostatgeria, que no és el refetor (el menjador dels monjos). Els comensals paren i desparen taula, fan la neteja i ho deixen tot a punt per a l'àpat següent. El menjar és senzill, però molt bo. Els cuiners fan cada dia més de 300 àpats, per als monjos i per a tothom qui treballa a l'abadia. Al menjador hi ha xivarri, tothom xerra i aprofita per conèixer el grup.

A la basílica, el grup d'agnòstics ha pogut entendre una litúrgia important per als monjos com són les vespres, les darreres pregàries del dia. L'agenda dels monjos és atapeïda, i després de l'oració el sopar se serveix d'hora, ningú no pot parlar i se sopa en menys de mitja hora. Els agnòstics són convidats per primera vegada al menjador dels monjos, però només hi tenen contacte visual, no s'hi poden comunicar. Les dones també hi són convidades, i això és un fet totalment inusual.

Isabel Garcia: "M'ha impressionat pel fet de sopar en silenci, però sobretot per poder participar d'un sopar d'una comunitat benedictina."

Klemen Parras: "Jo no em podia imaginar que soparia amb els monjos i amb l'abat. Vaja, que mai m'hauria passat pel cap."

Aquest és un dels moments que no es pot gravar amb la càmera. El refetor és un lloc íntim de la comunitat. Hi ha un monjo que llegeix un llibre dalt d'un faristol (aquesta vegada tocava la biografia de Rubens), i d'altres que serveixen l'àpat. El pare abat beneeix la taula. Els hostes agnòstics sopen al voltant de l'abat i els priors, en taules disposades en forma de semicercle. El menú és sopa, amanida, carn arrebossada i macedònia.

Després del sopar, passejada nocturna pels jardins, on els monjos practiquen de forma habitual la contemplació i caminen en silenci. Són estones llargues de recolliment. A les fosques. Callats. Per retirar-se a dormir. Agnòstics i monjos gaudeixen d'una nit plena d'estrelles, i on la foscor ha obligat a encendre de tant en tant les llanternes dels mòbils per no ensopegar pel camí.

Abans no es fa de dia, els monjos ja han fet la primera oració en privat, i, en acabat, el monjo hostatger acompanya els agnòstics a veure la sortida del sol. En dejú, pugen a Sant Miquel. Pel camí es pot parlar, però un cop a dalt, un altre cop s'imposa el silenci. Fa molt fred, bufa el vent però les vistes són espectaculars i els agnòstics han anat seient a les pedres i els marges. Fins que ha sortit el sol. Aquesta experiència ha agradat molt a tothom, i ho comenten a l'hora d'esmorzar.

Els participants tenen l'oportunitat única de visitar llocs privats com la sala capitular, l'hemicicle on els monjos prenen les decisions importants, entre altres, votar un nou abat. El claustre modernista o la sala gòtica serveixen per parlar encara més de la fe. Agraeixen l'estada i en treuen conclusions.

Artur Arnau: "Jo vaig vindre aquí perquè la meva parella és molt creient. Normalment venim a Montserrat, i hi tinc bona relació amb els monjos. Però jo soc ateu. Me'n vaig d'aquí més refermat amb les meves idees que les religions són per distreure el poble. El pare Sergi ho ha fet molt bé, ha explicat les coses molt bé, però a mi no m'ha pogut convèncer, perquè les meves idees venen de molt lluny. De petit, el nacionalcatolicisme... m'obligaven, aleshores ja tinc una arrel molt profunda de no creure-hi."

Àlex Juvé: "Montserrat sempre m'ha agradat, tot i no ser creient. Ha estat una oportunitat per veure el monestir d'una manera diferent. Me'n vaig content, una experiència molt xula. La gent, molt bé. El Sergi ens ho ha fet molt entenedor i en cap moment ens ha volgut inculcar res. Compartim moltes coses, la manera de fer, de viure, l'amor. Crec que gent bona ho som tots, siguem agnòstics o creients, però no, no em fan creure que hi hagi un Déu. He descobert, però, que venir aquí a l'hostatgeria és un espai que val la pena per venir un parell o tres de dies a estar amb tu mateix."

Teresa Canals: "Jo segueixo sent agnòstica. Estic bé com estic, però hem viscut coses de dins del monestir que no sabia. El monjo, molt proper. Jo vinc sovint a Montserrat, té un magnetisme que em fa venir. Ells estan aquí per convicció, jo no. Un agnòstic com nosaltres tenim els mateixos valors i la mateixa tendresa, el Déu el portem a dins. Abans que se'm morís el meu fill en un accident de trànsit pensava el mateix que ara. No m'he acostat ni per odi a Déu, el meu fill va morir perquè era el seu destí. Tampoc després de l'accident em vaig agafar a la figura de Déu per pensar vull veure el camí, la salvació, no. El meu fill no és al cel que ells creuen, és a un lloc que es diu tendresa. La visita aquí ha estat una visita com Déu mana! Tot i que no sóc creient eh? (riu)"

Jordi Conde: "Jo tota la vida he vingut amb la família a Montserrat i el que més m'ha cridat l'atenció és descobrir el monestir per dins i la vida de la comunitat de monjos. Hi ha una vida molt gran aquí a dins. Surto amb una visió nova de Montserrat. Jo, tot i ser agnòstic, estranyament li demano coses a la Mare de Déu! Però és perquè és la Moreneta, no Jesús, ni Déu. Ni m'han convençut ni he vingut perquè em convencin. Montserrat té una energia especial, no sé si és Déu o no, però ens atrau. Ho repetiria!"

Els agnòstics han sortit el diumenge a la tarda després de dinar. La sensació ha estat d'haver viscut una experiència única i l'agraïment cap als monjos benedictins és absolut. Així ho escriuen en una petita enquesta que els fa l'hostatger.

El repte ha generat molt interès de gent que s'ha quedat fora de poder participar en aquesta experiència. Els monjos ja han anunciat que l'any que ve hi haurà una segona edició. I de moment, ja hi ha una llista llarga d'espera.