Així va marxar Toni Comín de Catalunya: acompanyat de familiars i de Jaume Asens
El tinent d'alcalde de Barcelona va assessorar discretament el conseller com a jurista sobre l'exili i la presó
Així va marxar Toni Comín de Catalunya: acompanyat de familiars i de Jaume Asens

Així va marxar Toni Comín de Catalunya: acompanyat de familiars i de Jaume Asens

El tinent d'alcalde de Barcelona va assessorar discretament el conseller com a jurista sobre l'exili i la presó

Genís Cormand Actualitzat
TEMA:
Procés català
Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Instruccions per interactuar amb el player

Testimonis que van ajudar Carles Puigdemont i alguns dels seus consellers expliquen per primer cop davant les càmeres com va ser la sortida cap a l'exili, ara fa exactament un any. Un pas difícil en què la solidaritat i l'amistat personal van jugar un paper determinant.

El mateix dia que es va declarar la independència, el 27 d'octubre, els nervis creixien i els rumors es multiplicaven. Així ho explica el tinent d'alcalde de Barcelona, Jaume Asens:

"Hi havia el rumor que els detindrien. I això va precipitar que marxessin més d'hora del que estava previst."

Jaume Asens és amic personal de Toni Comín. Feia dies que l'assessorava discretament com a jurista sobre l'exili i la presó. L'endemà, Jaume Asens va rebre un missatge.

"El dissabte al matí rebo un missatge de la seva germana, la Betona Comín, on m'explica que necessita ajuda. Que si puc anar a buscar un cotxe."

Li demanen si els pot acompanyar en diversos cotxes, amb la família, a un poble situat a pocs quilòmetres de Perpinyà i tornar a la nit.

"És una situació molt dramàtica. El Toni s'acomiada de la seva mare amb la sensació que potser no la tornarà a veure mai més. Són d'aquells moments que no penses tant, penses que ho has de fer. És una situació surrealista: que el tinent d'alcalde de la ciutat de Barcelona estigui portant el conseller de Sanitat al sud de França."

 

 

Bona part del govern es va reunir a Pesillà de la Ribera

El poble es diu Pesillà de la Ribera. S'hi troba bona part del govern. Uns voluntaris els acullen perquè puguin reunir-se i decidir el seu futur. Un dels voluntaris ho explica:

"Gent que necessitava parlar amb tranquil·litat i decidir coses, i trobar un lloc on no ser molestat ni per forces de l'ordre ni periodistes. Els vam trobar lloc per reunir-se discretament.

El que vaig veure és, en fi, el que vam veure és gent que intentava trobar el millor camí, que vivia un moment molt difícil. Se'ls veia a la cara. Que estaven buscant la manera de trobar un consens sobre el que calia fer. Aquesta gent, després han anat per camins diferents i cadascú va prendre les seves decisions. O les van prendre junts.

A la història de Catalunya hi ha hagut la necessitat de passar per la Catalunya Nord, com una mena de refugi, de repòs."

 

Des de Girona, Carles Puigdemont va aparèixer en públic i va donar un missatge per TV3. S'ha de resistir el 155.

A la tarda es reunien, en un altre moment, en una casa de turisme rural a l'Alt Empordà. Sobre els acords que es van prendre i si es van complir hi ha diferents versions.

 

Llista de països on poder-se exiliar-se

Mentrestant, Jaume Asens contacta amb l'advocat Gonzalo Boye. Tots dos elaboren una llista de països on poder-se exiliar: Bèlgica, el Regne Unit, Alemanya o Suïssa. La passen a Toni Comín, que la comparteix amb el govern. Asens narra quina sensació es tenia:

"Hi havia molt la sensació que l'exili era anar cap un destí incert, un destí ple d'incògnites, ple de penúries. Un destí on t'havies d'amagar. La gent no tenia tota la informació sobre el que podia significar l'exili realment."

 

 

Ara, el destí de cadascú és conegut. Carles Puigdemont va marxar precipitadament en cotxe fins a Bèlgica. Oriol Junqueras es va quedar. Una suma de decisions complexes i personals, preses en una situació límit, d'uns polítics que emprenien el seu destí més difícil.

ARXIVAT A:
Procés català Independència

VÍDEOS RELACIONATS

Anar al contingut