Així funcionen els grups de lladres itinerants que la pandèmia ha fet tornar cap a casa
Amb la pandèmia, 600 persones amb antecedents per robatoris en domicilis han tornat al seu país d'origen; policialment, els anomenen "les bateries"
No es relacionen amb ningú, no tenen ni els amics ni la família a Catalunya, no hi ha trucades telefòniques entre ells per evitar que la policia hi estableixi connexions. No estan empadronats aquí. Volen passar desapercebuts, dificultar les investigacions i guanyar temps per marxar abans que siguin detinguts.
Solen ubicar-se a Barcelona o a l'àrea metropolitana, en ciutats molt poblades on no criden l'atenció, on ningú s'adona que hi ha nouvinguts. Fan estades curtes o molt curtes, d'una o dues setmanes i, com a molt, un mes i mig.
Policialment, els anomenen "les bateries" i solen ser grups de dos o quatre persones a tot estirar. Es deplacen per Europa amb cotxes propis. I van d'un país a un altre, a tot arreu es comporten igual; a França, a Itàlia, a Alemanya, a Suïssa, a Espanya. Estan especialitzats en els robatoris a domicilis.
La Unitat Central de Robatoris amb Força dels Mossos d'Esquadra els està a sobre. Ha detectat que, a Catalunya, hi poden operar una vintena de bateries simultàniament. A vegades, quan se'ls detecta o identifica, ja han marxat; per això les detencions són més complicades.
Un 52% de les persones detingudes per robatoris en vivendes resideixen a Catalunya. L'altre 48% són itinerants, són els membres d'aquestes bateries. Durant l'estat d'alarma, que van baixar tots els fets delinqüencials --excepte el ciberdelicte--, les detencions de lladres amb domicili a Catalunya van baixar només un 2%; en canvi, els d'itinerants van baixar un 50%.
Aquesta xifra es complementa amb el que van detectar els organismes oficials d'un país europeu concret: "la tornada de fins a 600 persones des de tot Europa" al seu país d'origen, ciutadans amb antecedents policials que "eren sospitosos de ser persones que feien una migració dedicada al robatori amb força", explica Jonathan Herrera, cap de l'Àrea Central d'Investigació-Patrimoni dels Mossos d'Esquadra.
Amb les restriccions en la mobilitat per la pandèmia, pel fet que el trànsit era escàs i l'augment de controls policials en carreteres i vies secundàries, se'ls hagués detectat de seguida. La connexió entre policies de diferents països és bàsica per poder fer un dibuix clar de qui són i com es comporten i per aconseguir prova de cara a una detenció i posterior judici. En algun cas, els Mossos d'Esquadra tenen indicis sòlids de prova de càrrec, més enllà de les hipòtesis policials.
Multireincident europeu
Robatori en vivenda de luxe propietat d'un esportista. Els Mossos hi acudeixen i fan una inspecció ocular, miren per on han accedit al domicili i com, busquen empremtes dactilars i troben restes d'ADN. Se les emporten i a més de la informació genètica en busquen d'altres i obtenen resultats.
Jonathan Herrera precisa que, "gràcies a la introducció a la base de dades europea on compartim els perfils d'autors de robatoris, s'ha pogut comprovar que aquest mateix perfil d'ADN estava en 120 casos a Alemanya, en 40 a Bèlgica i en una desena a Suïssa".
Un cop es pot relacionar una mateixa persona amb tots aquests robatoris, si hi ha voluntat policial, es pot sumar la informació obtinguda en cada fet delictiu per fer-ne una anàlisi: es pot comprovar el tipus de vivendes que tria, les característiques de la zona --si són cases aïllades-- la manera com actua o l'hora en què ho fa.
Actuïn com actuïn, els robatoris en domicilis solen fer-se en menys de cinc minuts si els autors s'han professionalitzat. En dos o tres minuts ho tenen resolt. Per tant, un baix temps d'exposició que redueix el risc de ser enxampats.
