Així és com Amazon t'envia paquets en dues hores gairebé gratis

És la gran pregunta que tothom es fa. Quina és la fórmula d'Amazon per enviar paquets il·limitats durant un any per només 20 euros, i, a més a més, fer-los arribar en menys de dues hores? Comprar per internet és una realitat que ho està canviant tot.

L'any passat, Espanya va superar per primera vegada els 30.000 milions d'euros de facturació en comerç electrònic, un 26% més que l'any anterior. Aquests números seguiran creixent a un ritme molt alt i un dels actors que ho ha fet possible és el gegant "online" Amazon, que, precisament, aquest dilluns celebra l'Amazon Prime Day. És el dia de l'any on la companyia factura i ven més paquets, supera, fins i tot, el Black Friday o Nadal.

Que tots aquests paquets arribin als seus compradors depèn de les empreses de missatgeria i transport, que tot i que se'ls ha multiplicat la feina, es troben dos problemes. Per una banda, la forta competència de petites companyies que rebenten preus per quedar-se amb els enviaments d'Amazon; i, d'altra banda, els usuaris que actuen com a repartidors mitjançant aplicacions com Amazon Flex. Tot això, amb la dificultat afegida de fer enviaments cada vegada més ràpids en un radi d'espai proper (l'anomenada última milla) i que cada vegada és més difícil de gestionar.

L'advocat laboralista i professor a la UOC Pere Vidal es pregunta: "Com pot ser que per 20 euros l'any pugui fer enviaments gratuïts? Amazon pot ajustar els preus d'aquestes empreses per aconseguir un marge mínim i, a la vegada, aquestes empreses es veuen obligades a ajustar els sous dels seus treballadors."

Repartir amb pèrdues per a Amazon

El sector de la missatgeria està en estat d'alerta. El sorgiment de companyies que ofereixen preus molt baixos per quedar-se amb el repartiment d'Amazon ha fet que la precarització entre els seus treballadors augmenti. La companyia nord-americana és molt exigent amb les empreses que subcontracta, ja que busca per sobre de tot l'eficiència per mantenir preus baixos, que fan possible, per exemple, tenir enviaments il·limitats durant un any per només 20 euros.

Algunes d'aquestes companyies amb què Amazon envia els paquets no compten amb plantilla fixa, sinó que les repartidores subcontracten   autònoms amb qui pacten preus. El sector assegura que l'enviament d'un paquet perquè tothom s'hi pugui guanyar la vida costa entre 2 i 4 euros, dels quals, entre un euro i un euro i mig, van íntegrament per al repartidor autònom.

Aquestes empreses, però, estan baixant aquests preus fins a l'euro o euro i mig, i paguen a aquests repartidors entre 50 i 70 cèntims, molt menys de la meitat del preu estimat de mercat. Traduint-ho en salaris, un treballador que entrega 150 paquets al dia per 70 cèntims, descomptant tots els costos, difícilment superarà els 1.000 euros mensuals treballant unes 12 hores diàries.

Amb aquests marges comercials tan limitats, el sector assegura que aquestes companyies estan fent els repartiments amb pèrdues, és a dir, sota el cost mínim per fer aquesta feina. Josep Ribera, president de la missatgera especialitzada en enviaments ràpids d'última milla,Ara Vinc, assegura que els preus "que ofereixen aquestes companyies estan per sota del cost de les entregues que fa Ara Vinc". Una afirmació que referma Miguel Borràs, president del gegant alemany DHL a Espanya, que explica que si ell "s'hagués d'aplicar aquests costos, no seria rendible".

Fidelitzar Amazon: missió impossible

Però, per què una companyia voldria perdre diners fent una feina? L'objectiu d'aquestes empreses és intentar fidelitzar Amazon per captar volum de negoci i rendibilitzar rutes de repartiment o engreixar-se amb un client important per ser més grans i acabar sent venuda.

Hi ha un precedent molt recent com el de la catalana Unipost, que buscava comprador i repartia precisament amb pèrdues per engreixar la companyia, finalment va acabar fent fallida i en concurs de creditors. El problema que situa l'advocat laboralista Pere Vidal és que "Amazon no és mai fidel a ningú, i sempre collarà més els preus, i si algú li ofereix preus més baixos deixarà de contractar-la i la pot posar en un bon problema".

El risc és precisament aquest, les petites companyies que treballen sota cost es tornen "Amazondependents", ja que en tenir poc diversificat el seu negoci, la facturació depèn d'un sol client. És en aquest escenari on aquest client pot imposar el seu poder, ja que si la deixa sense negoci, l'empresa fa fallida.

Les grans companyies, tot i que tenen més poder de negociació, tampoc estan exemptes d'aquesta batalla sense treva. Amazon treballa amb aquestes empreses perquè, sense elles, no donaria l'abast per repartir tot el que ven. Però aquests gegants com DHL o UPS frenen i escullen en quina mesura volen repartir per a Amazon, ja que els dona volum de negoci, però no és el seu client més rendible. El president d'una companyia d'e-commerce internacional que prefereix no dir el seu nom assegura que "Espanya és un país malalt per l'atomització que té el sector de la missatgeria", explica que a Itàlia, Alemanya o Anglaterra, no es paguen menys de 4 euros per un enviament, quan aquí es pot arribar a fer per tan sols 1,5 euros.

De fet, Amazon ho té tot estudiat. Sap quant val cada quilòmetre de gasolina, cada furgoneta o cotxe i el sou d'un treballador. Per tant, la multinacional colla al màxim les empreses de transport perquè, com a molt, guanyin un 8 o 10%. Amazon, normalment, va renovant anualment els contractes amb aquestes missatgeres, però les més petites, precisament, ofereixen preus baixos a canvi de contractes llargs amb els quals tenir horitzó i amb més volum. Riscos que poden fer la bola de neu cada vegada més grossa.

Sous de 800 euros per treballar 12 hores

El problema és que en estrènyer els marges de les empreses, les retallades acaben repercutint en els sous que es paguen. Però en quant es tradueix el pagament de 0,70 cèntims per entrega per a un autònom d'una d'aquestes companyies? Tenint en compte que es fan una mitjana de 100 entregues al dia, amb què es triguen més de 8 hores, molts diuen, segons la zona i la dispersió de les entregues, que poden ser fins a 12 hores.

Un centenar d'entregues a setanta cèntims multiplicat per 22 dies laborables dona un sou brut de 1.540 euros. Sobre aquest sou, però, s'han de descomptar altres despeses com l'IRPF, la gasolina o la quota d'autònoms, amb la qual cosa el sou pràcticament es queda a la meitat: uns 750 euros. Això sense comptar el fort desgast que té el vehicle, i que, per tant, una part d'aquest sou hauria d'amortitzar el vehicle actual, o una vegada amortitzat, estalviar per al següent.

Fins i tot a les companyies on paguen entre un euro o euro i mig per entrega, el sou net en tot cas no superaria els 1.200 o 1.500 euros per moltes hores de feina al mes. En tot cas, per a les companyies que tenen plantilla fixa, les condicions laborals tampoc no són gaire bones. Cobren uns 900 euros mensuals per treballar unes 10 hores de mitjana, segons confessen molts repartidors que volen mantenir el seu anonimat.

De fet, aquestes companyies també han empitjorat els convenis, abaixant els plusos per circumstàncies especials i apujant la pressió sobre seu. Un exemple d'una d'aquestes companyies és que el conveni que es va firmar l'any passat seguirà vigent durant una dècada. Aquesta mateixa companyia, quan un repartidor rep una multa, tot i ser plantilla, l'ha de pagar ell, i, a més a més, l'empresa penalitza l'infractor amb 25 € addicionals per enviar-li a casa la penalització.

Enviaments il·limitats per 20 euros?

Els clients Premium d'Amazon paguen 20 euros a l'any i es poden beneficiar de preus més barats al mateix producte (sempre que sigui Prime), i a més a més, de l'enviament gratuït i a Barcelona ciutat en només dues hores. A part, també inclou un canal de sèries i pel·lícules o aplicacions de música. Però aquell servei amb un cost variable com és el dels enviaments, com pot ser que amb 20 euros l'any es puguin fer enviaments il·limitats? El sector assegura que Amazon subsidia els enviaments per fidelitzar clients, i que després, amb menys competència, apujarà preus com als Estats Units. La prova, diuen, és que on ara cobra 20€ a Espanya, allà ho fa a 100 dòlars pel mateix servei.

Això vol dir que Amazon perd diners per fer els enviaments? Fonts del sector dubten sobre aquesta pregunta, ja que ho comparen amb un gimnàs o un bufet lliure. Algú que ho utilitzi molt no sortirà rendible a la companyia si es compta cada enviament, però algú que ho utilitzi una vegada, amb aquest usuari, Amazon hi haurà guanyat diners segur. A més a més, un client Premium compra més pel sol fet de saber que els enviaments són gratuïts, per tant, la companyia incrementa el volum de vendes. En tot cas, tots coincideixen que Amazon "no guanya diners amb la logística".

L'objectiu d'Amazon: les teves dades

Tots coincideixen que el negoci no està en els enviaments, sinó en el que hi ha darrere. La venda de més productes, fidelització dels clients i, sobretot, les seves dades. Amazon dona molt valor a les dades dels seus clients, amb aquesta informació poden saber amb més precisió què vol l'usuari, i fins i tot, què voldrà abans que ell mateix ho sàpiga.

Aquestes dades no són simplement per fer màrqueting o ofertes, sinó també per millorar l'eficiència. Als magatzems d'Amazon Prime al carrer Rosselló, els productes no estan ordenats com en un magatzem habitual, on en una zona hi ha les begudes, en una altra els dolços... Amazon utilitza aquestes dades per esbrinar que si un client compra una Coca-Cola, en un 80% dels casos també comprarà patates fregides i, per tant, situa aquests productes molt a prop entre si per ser més eficients i ràpids. Fins i tot, tenint-ho tot estudiat, pot avançar-se a l'hora de fer comandes.

L'últim truc: cotxes particulars repartint paquets

Una de les coses que vol potenciar Amazon és el servei que anomena Amazon Flex. Es tracta d'una aplicació mòbil on qualsevol que estigui donat d'alta com a autònom pot fer de repartidor d'Amazon. En aquest cas, molts cotxes fan cua al centre d'Amazon de la Zona Franca. La imatge impacta: un Seat Ibiza del 2003 arriba i aixeca la porta del maleter perquè personal del centre hi posi paquets. Li demanen que tingui el cotxe amb espai, ja que poden arribar a posar-li entre 30 i 40 caixes. Els paquets els haurà de repartir en només dues hores, que és el que paga Amazon diàriament a 14 euros bruts l'hora.

Això ha estat un nou avís per als repartidors de companyies, ja que moltes s'estan negant a repartir en segons quines condicions. Els operadors ho veuen com a competència deslleial i Pere Vidal assegura que són "falsos autònoms", ja que Amazon els diu tant l'hora que han de passar a recollir els paquets com la ruta que han de seguir. Per tant, el poder de decisió i el control de la companyia no es correspon amb la relació laboral d'un autònom professional. Fins i tot, segons asseguren transportistes, un usuari d'Amazon Flex no pot anar a qualsevol hora a recollir un paquet. Hi aniran sobretot al matí, a les 9, o al migdia, després de les 3, ja que reparteixen molts dels paquets amb què les repartidores no donen l'abast.

Les companyies denuncien que això és un greuge comparatiu, ja que a ells se'ls exigeix pagar una sèrie de mínims i que, per tant, és competència deslleial. De fet, Josep Ribera, d'Ara Vinc, va més enllà. Alerta que si no es milloren les condicions laborals i es donen unes mínimes garanties, "no hi haurà repartidors per a tant producte de comerç electrònic i només podran repartir aquells que paguin bé i tinguin plantilla pròpia".

És per això que Amazon ja està provant als Estats Units un model propi on facilita a usuaris la constitució de companyies de transport que dependran d'ells. Les furgonetes són Mercedes amb el logo de l'empresa de Jeff Bezos, que promet facturacions de fins a 300.000 dòlars anuals.

L'empresa assegura que ofereix quotes molt barates com l'arrendament de 20 furgonetes per 10.000 dòlars, o ofertes per a la gasolina. Tot i que no especifica si els pagaments els farà per ruta o per entrega. Aquest model ja s'està provant a Seattle, això sí, aquestes companyies només podran operar per a Amazon, per tant, aquestes empreses tampoc podran diversificar i dependran directament del gegant nord-americà. Un pas més perquè augmenti encara més el seu poder de control.