Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Instruccions per interactuar amb el player

Així era l'últim dinosaure gegant del Pirineu, que va viure al Pallars fa 70 milions d'anys

Feia 18 metres i pesava 14 tones, i és l'espècie més gran de dinosaure trobada en el domini iberoarmoricà, que agrupa Ibèria i el sud de França

Actualitzat

Es diu Abditosaurus kuehnei i quan vivia era un titanosaure impressionant, gairebé 18 metres de llarg i un pes estimat de 14 tones, que es movia fa 70 milions d'anys pel que avui és el Pallars Jussà.

La nova espècie de dinosaure l'han descrit per primer cop investigadors de l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP), el Museu de la Conca Dellà, la Universitat Autònoma de Barcelona, la Universitat de Saragossa i la Universitat Nova de Lisboa. L'estudi s'ha publicat aquest dilluns a la revista Nature Ecology & Evolution.

L'Abditosaurus és l'espècie més gran de dinosaure del domini iberoarmoricà, una antiga regió que agrupa el que avui són Ibèria i el sud de França. I la mida va sorprendre els investigadors, perquè durant el Cretaci superior (fa entre 83 i 66 milions d'anys), Europa era un extens arxipèlag format per desenes d'illes. A causa de la limitació d'aliment que implica viure en una illa, els animals que hi evolucionen tendeixen a ser petits, o fins i tot nans, com explica Bernat Vila, paleontòleg de l'ICP i primer signant de l'article:

"Els titanosaures que acostumem a trobar al Cretaci superior d'Europa tendeixen a ser petits o de mida mitjana com a conseqüència d'haver evolucionat en condicions d'insularitat".

A més, aquest individu va viure pocs milions d'anys abans que es produís l'extinció de tots els dinosaures, fa 65 milions d'anys. És, per tant, un representant dels darrers dinosaures coneguts que van viure al continent i al planeta.

Silueta d'Abditosaurus kuehnei, comparada amb la d'una persona
Silueta d'Abditosaurus kuehnei, on el color rosa clar correspon a fòssils excavats el segle passat i que s'han perdut (Bernardo González Riga)


Les restes, una història complexa i fascinant

Però a més del seu gran interès científic, el fòssil té una història complexa i fascinant, que es va explicar amb detall en el documental "L'últim gegant d'Europa". És una producció de TV3 en col·laboració amb la productora Batabat, dirigit per Jordi Portals i realitzat per Arnald Viladomat. Es va estrenar al programa Sense Ficció el 28 de novembre del 2017.

Abditosaurus, que designa el gènere, significa "rèptil oblidat" i l'epítet específic de l'espècie, kuehnei, és un homenatge al seu descobridor, el paleontòleg alemany Walter Kühne. El 1954 en va trobar les primeres restes al jaciment Orcau-1 i les va enviar a l'Institut Lucas Mallada, a Madrid.

El jaciment va caure en l'oblit fins l'any 1986, quan se'n van extreure algunes restes més, però una gran tempesta va fer cancel·lar l'excavació. Fins al 2012 no es van reprendre les excavacions de forma sistemàtica, amb investigadors de l'ICP.

S'hi ha trobat 53 restes, consistents en diverses vèrtebres i costelles del tronc i ossos de les extremitats i les cintures pelvianes i escapulars. Però l'element més destacat és un fragment semiarticulat del coll format per 12 vèrtebres cervicals, algunes fusionades entre elles.

L'excavació del coll l'any 2014 va suposar tot un repte tècnic, perquè mai no s'havia extret a Europa una "mòmia" d'aquestes dimensions. Els paleontòlegs anomenen mòmia el bloc d'escuma de poliuretà que protegeix el fòssil que hi ha a l'interior. El procés es pot veure en aquest vídeo d'Iván Mardones i l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont:


La troballa és excepcional, com explica Àngel Galobart, investigador de l'ICP i director del Museu de la Conca Dellà a Isona:

"Poques vegades tenim la sort de trobar espècimens tan complets. Els fòssils de l'esquelet d'"Abditosaurus" es podran contemplar al nou Museu de la Conca Dellà, que està previst que s'inauguri a principis del 2022".


Dinosaures vegetarians

A l'estudi publicat ara es conclou que la nova espècie pertany a un grup de titanosaures de la subfamília dels saltasaurins provinent d'Amèrica del Sud i Àfrica. El grup està separat dels altres dinosaures europeus que es caracteritzen per una talla més petita.

Segons els investigadors, el llinatge d'Abditosaurus hauria arribat a l'illa iberoarmoricana aprofitant un descens global del nivell del mar. Això va permetre reactivar antigues rutes de migració entre Àfrica i Europa, com exposa Albert Sellés, paleontòleg de l'ICP i coautor de l'article:

"Hi ha altres evidències que donen suport a la hipòtesi de la migració. En el mateix jaciment hem trobat closques d'ou d'espècies de dinosaures que sabem que habitaven a Gondwana, el continent més meridional".

Els titanosaures eren quadrúpedes i s'alimentaven de matèria vegetal. Van dominar els ecosistemes terrestres durant el Cretaci. Tenien un crani petit i acabat en punta, amb unes dents petites en forma de clau que els servien per arrencar la vegetació, però tenien un cos robust, amb unes potes davanteres més curtes que les posteriors i un coll i una cua relativament llargs.

Algunes espècies tenien el tronc recobert d'unes plaques òssies anomenades osteoderms, i a Orcau-1 s'hi ha torbat senyals que van quedar gravats en el terreny, cosa molt poc usual.

Els Pirineus catalans tenen un registre fòssil excepcional de dinosaures. I ara compten amb aquest extraordinari exemplar, un gegant entre els petits dinosaures de la regió i un representant dels últims que es coneixen abans que l'impacte d'un asteroide provoqués la seva extinció a tot el planeta.

 

ARXIVAT A:
CiènciaRecerca científica
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut