Així era l'Iberodactylus, el "dinosaure volador" més gran de la península Ibèrica

Un gegant de 4 metres d'envergadura, que va viure fa uns 125 milions d'anys a Terol, és el pterosaure més gran descobert fins ara a la península Ibèrica. Malgrat que sovint se'ls anomena "dinosaures voladors", els pterosaures no són dinosaures, tot i que hi estan emparentats.

La nova espècie de rèptil volador s'ha a nomenat Iberodactylus andreui, perquè va ser descobert als anys 80 per Javier Andreu. Era un investigador local de la zona de Los Quiñones, un jaciment proper a la població d'Obón, situada a uns cent quilòmetres de Terol. S'ha descrit a la revista "Scientific Reports".

L'estudi ha estat obra d'un equip internacional encapçalat pel valencià Borja Holgado, del Museu Nacional vinculat a la Universitat Federal de Rio de Janeiro i investigador associat a l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP). Hi ha participat Josep Fortuny, també de l'ICP, i investigadors del grup Aragosaurus-IUCA de la Universitat de Saragossa, de la Universitat Politècnica de València i de la Universidade Federal do Espírito Santo.
 

Primers vertebrats voladors

Els pterosaures van ser els primers vertebrats que van desenvolupar la capacitat de volar. Van existir durant uns 160 milions d'anys, però les restes fòssils són molt escasses perquè els seus ossos són fràgils i buits. Això facilitava el vol d'animals tan grans -el més gran que es coneix teia onze metres d'envergadura-, però disminueix la probabilitat que fossilitzin.

La resta fòssil utilitzada en aquest estudi es troba a les col·leccions del Museu de Ciències Naturals de la Universitat de Saragossa. Consisteix en la part del musell de l'animal. Un dels trets anatòmics distintius d'aquest pterosaure és la seva cresta òssia, una protuberància a la part superior del crani.
 

El fòssil utilitzat correspon al musell

Tot i que la peça conservada només fa 20 centímetres de llarg, s'ha fet una recreació de com devia ser aquest animal. Es calcula que de punta a punta de les ales faria quatre metres, molt més que qualsevol au actual. S'havien descrit dues espècies més a la península Ibèrica, però aquesta és la més gran. L'estructura de les seves ales era semblant a la dels ratpenats actuals, amb una gran membrana que els permetia propulsar-se. Però, a diferència dels ratpenats, estava subjectada per un dit hipertrofiat i no per tota la mà.

La reconstrucció en 3D es pot veure en aquest vídeo de l'ICP:

S'alimentava de peixos

La resta trobada conserva algunes dents i això ha permès deduir la seva alimentació. Algunes fileres de dents còniques indiquen que el pterosaure s'alimentava de peixos. 

Iberodactylus estaria emparentat amb Hamipterus tianshanensis, una espècie del Nord-oest de la Xina. Totes dues espècies han estat incloses en una mateixa nova família, els hamiptèrids.

Borja Holgado ha anunciat així la troballa en el seu compte de Twitter:

Our new paper in @SciReports is finally out! @Aragosaurus @paleotaissa @MuseuNacional @ICP_MCrusafont Meet #Iberodactylus andreui, a new genus and species of Cretaceous pterosaur from the Iberian Peninsula: https://t.co/zENJNKIxW3 pic.twitter.com/ABLXAgXQcT

— Borja Holgado (@pterosaurios) 20 de març de 2019