Àfrica crema més que l'Amazònia, però el món ho ignora

Un tuit de Macron, únic esment als incendis africans a la reunió del G7
Àfrica crema més que l'Amazònia, però el món ho ignora

Àfrica crema més que l'Amazònia, però el món ho ignora

Un tuit de Macron, únic esment als incendis africans a la reunió del G7
Xavier Duran Actualitzat
TEMA:
Ecologia

Aquesta imatge de la NASA mostra el gran nombre de focus d'incendis a l'Àfrica subsahariana

A mitjans d'agost i en només 48 hores, Angola va patir vora 7.000 incendis (concretament, 6.902), més del triple dels que, en el mateix temps, hi va haver al Brasil (2.127). I entre tots dos països encara se situava la República Democràtica del Congo, amb 3.395. Tot i així, l'Amazònia centrava l'atenció mundial.

Les imatges per satèl·lit que proporciona la NASA mostren els focus d'incendis. Tot i el gran nombre de focs que hi ha a l'Amazònia brasilera -i també a la boliviana-, a l'Àfrica subsahariana destaquen els punts vermells. Una llarga filera de focs que van del Gabon a Angola i que passen a l'illa de Madagascar.

 

Font: NASA

Durant la reunió del G7 a Biarritz, el president de França, Emmanuel Macron, va publicar un tuit on recordava que els focs també afecten països africans:

 


Alguns experts es van afanyar a puntualitzar. La majoria de focs que es produeixen a Àfrica, deien, són provocats per agricultors i fruit de la tècnica artesanal, que prepara la terra abans de l'estació de pluges. I més que el bosc tropical, el seu objectiu són els matollars.

Les torberes, magatzems de carboni

Tot i això, els focs no deixen de ser importants en una zona boscosa que cobreix 3,3 milions de quilòmetres quadrats a sis països: el Camerun, la República Centreafricana, la República del Congo, la República Democràtica del Congo, el Gabon i Guinea Equatorial. I la seva importància no rau només en la selva tropical, sinó en les torberes,

Es tracta d'ecosistemes molt rics en carboni, perquè estan formats, en gran part, de matèria orgànica descomposta. En un article publicat a Nature el gener del 2017, un equip d'investigadors britànics i congolesos, encapçalats per Greta C. Dargie, de la Universitat de Leeds, calculava que les torberes de la conca del riu Congo ocupen uns 145.500 quilòmetres quadrats. Això converteix l'anomenada Cuvette Centrale en el sistema de torberes més extens dels tròpics.

A diferència dels boscos tropicals, que absorbeixen molt CO2 però també n'alliberen, per la contínua mort i descomposició d'arbres i altres vegetals, les torberes mantenen segrestat el carboni. Per això són tan importants. Segons l'estudi citat, les torberes de la conca del Congo acumulen uns 30,6 petagrams -30.600 bilions de grams o 30.600 milions de tones- de carboni, similar a tot el carboni soterrat en els boscos tropicals del Congo.

Afegien que aquest carboni es podria anar alliberant segons els canvis en els usos de la terra o la disminució de les precipitacions.

Desforestació mes lenta

Quant al bosc tropical de la regió, també té més importància en la captació i emmagatzemament de carboni -el que se'n diu un embornal de carboni- que altres selves tropicals com l'Amazònia. En aquest darrer cas, el canvi accelerat en els usos del sòl -per agricultura, ramaderia, mineria i explotació forestal- són molt més ràpids. Per això, cada vegada té un balanç més desfavorable de captació de carboni.

En canvi, els boscos tropicals de la conca del Congo es desforesta més a poc a poc. Els seus problemes principals són l'obtenció de fusta, la mineria i les plantacions per produir oli de palma. La República Democràtica del Congo va declarar una moratòria de llicències per a explotació industrial de la fusta. Però això no atura les tales artesanals, que permeten vendre després la fusta a les grans empreses.

D'altra banda, en aquell país només un 9% té accés a l'electricitat i obtenir llenya és bàsic. Augmentar el pes de l'energia hidroelèctrica i les xarxes de distribució d'electricitat tindria un paper molt important per reduir la desforestació.

Ajuts per als boscos

A banda d'emmagatzemar carboni, les selves tropicals tenen molta importància en altres àmbits, com la biodiversitat. La conca del Congo abasta 5,3 milions de quilòmetres quadrats, des del golf de Guinea fins a la vall del Rift. Es calcula que hi habita una de cada cinc espècies conegudes.

Aquest any, les Nacions Unides va llançar el Programa de Paisatges Sostenibles de la Conca del Congo. Està dotat amb 63 milions de dòlars -uns 57 milions d'euros- per estabilitzar els boscos, les torberes i les poblacions salvatges. Aquest és el pressupost de tot el programa.

En comparació, el G7 acaba d'acordar un ajut directe a l'Amazònia de 18 milions d'euros. Un ajut que Brasil ha rebutjat. Com algú ha dit, si el Brasil no els vol, segur que a Àfrica farien molt de servei.

 

ARXIVAT A:
Ecologia Medi ambient Àfrica