Adopcions estroncades per la Covid: "No som turistes, anem a buscar la nostra filla"

La Micherlove havia de ser a Barcelona amb la seva mare, la Rosana, fa un any i mig, però no fa ni una setmana que han arribat. Primer va ser la inestabilitat, després problemes burocràtics amb el passaport i el visat i, quan això ja estava resolt, va arribar el coronavirus, l'últim inconvenient per culminar aquesta adopció internacional.

"Quan arriba la pandèmia dius... és que no m'ho puc creure. Una pandèmia. Després de tot el que ha passat, és veritat que una pandèmia demorarà això?", exclama la Rosana.

Agafant fins a tres vols, finalment el 20 de juliol va poder-la anar a buscar, tot i que reconeix que, fins a aquest moment, havia pensat en tot tipus d'alternatives.

"Vaig arribar a telefonar a companyies aèries de càrrega perquè, clar, seguint el radar aeri vaig veure que els únics vols que estaven entrant a Haití eren companyies de càrrega i vaig trucar-hi per veure si podia entrar en un, però tampoc."

També va mirar que la nena pogués sortir d'Haití amb algun vol humanitari de França o amb vols contractats per altres famílies adoptives europees, sense èxit. Finalment, quan es van reobrir les connexions amb la República Dominicana, va poder agafar un vol fins allà i, després, una avioneta que la va portar fins al país veí.

Tot i que la situació s'havia anat complicant, no va defallir perquè "és quan més força hi has de posar per tirar-ho endavant".

Més de 10 anys d'espera

El moment d'abraçar a la seva filla encara no ha arribat per a la Cristina i el Rubén. Portaven 10 anys intentant adoptar per diverses vies, l'última, el concurs públic.

Fa poques setmanes van rebre l'esperada trucada que els confirmava que la Sara, de Colòmbia, seria la seva filla. Ara ja la coneixen, però encara no saben quan la podran anar a buscar, com explica la Cristina:

"Tenim l'esperança que el mes de setembre Colòmbia reobri els vols internacionals. Dic l'esperança perquè nosaltres el que sí que voldríem és no viatjar com a turistes, perquè seran els últims vols que s'obriran. Nosaltres no som ni turistes ni visitants, anem a buscar la nostra filla."

Sense la pandèmia pel mig, "gairebé ja estaríem tornat", afegeix la mare, perquè el procés implica que s'hagin d'estar dos mesos a Colòmbia per fer l'adaptació. Ara estan angoixats perquè temen que no es tingui en compte que el seu cas no és el d'un visitant qualsevol.

13 famílies encara pendents

Yamuna és una de les entitats que treballa per tirar endavant sol·licituds d'adopció internacional, concretament, a Madagascar, a l'Àfrica.

Aquí s'autoritzen 6 expedients a l'any, però, aquest 2020, tots han quedat bloquejats i amb aquests, també moltes il·lusions, com comenta Mireia Trias, responsable de projectes i d'adopció a Madagascar de Yamuna:

"És molt difícil d'explicar, però ells ja són els pares d'aquests nens. Ja se'ls han fet seus. Els hi poses cara, els hi poses nom i, clar, que aquesta situació s'allargui d'una manera tan incerta... Estan molt desesperats."

El tancament de les fronteres en molts països ha retardat els vols de 17 famílies catalanes que havien de viatjar per anar a buscar els seus fills. D'aquestes, quatre han aconseguit volar fa pocs dies, com la Rosana.

Agnès Russiñol, directora de l'Institut Català de l Acolliment i de l'Adopció, confia que aquestes famílies tinguin notícies aviat:

"D'aquestes tretze famílies que falten per poder viatjar, segurament cada situació serà diferent. Sí que esperem que durant les properes setmanes puguem tenir alguna novetat més."

Cauen un 75% les sol·licituds

La pandèmia ha fet caure tant les sol·licituds d'adopció internacional com el nombre d'infants adoptats.

Segons dades de la Generalitat, durant tot el 2019 es van fer a Catalunya 236 sol·licituds i es van adoptar 68 criatures. Fins al juny d'aquest any, les xifres han caigut a 59 i 25, respectivament.

La situació ha agreujat una inquietud que ja sol anar lligada als processos d'adopció internacional, remarca la psicòloga experta en adolescència i adopció Vinyet Mirabet:

"En l'adopció internacional, aquesta inquietud sempre hi ha sigut una mica, hi ha més incertesa, de no saber en quin lloc està col·locat el teu expedient. Et diuen un temps d'espera, però sovint es duplica o triplica."

I mentre es resolen aquests casos, hi haurà famílies que també hauran d'esperar, de moment, si volen adoptar a Haití o a Rússia. El govern espanyol ha aturat les sol·licituds d'adopció en aquests països al·legant motius de seguretat, un argument que la Rosana no comparteix:

"Jo em vaig estar desplaçant per Port-au-Prince. Vaig agafar un taxi i vam anar a l'orfenat. Si jo he pogut, les pròximes famílies també podrien. Em sap molt greu que un país així, que ho necessita, l'estiguem tancant."

Un obstacle més en el que és una llarga cursa de fons, per a moltes famílies i també per als infants.