Adjudicacions a dit i irregularitats en els Serveis Socials a Barcelona del 2014 al 2019

El Consorci de Serveis Socials de Barcelona, un ens públic que s'ocupa dels serveis socials a la capital de Catalunya, va adjudicar uns 20 milions d'euros de manera irregular entre els anys 2014 i 2019, entre altres males pràctiques financeres que revela aquest dimecres El Periódico.

Informes de la Sindicatura de Comptes i de la Intervenció General de la Generalitat detecten diverses irregularitats i manca de transparència des de l'època en què CiU controlava l'ens, algunes de les quals es van arrossegar anys després amb els governs posteriors.

El consorci gestiona l'assistència a col·lectius com menors tutelats, persones amb discapacitat o víctimes de violència masclista. Està format per la Generalitat en un 60% i l'Ajuntament de Barcelona en un 40%. El presideix el conseller o consellera de Drets Socials i la vicepresidència l'ocupa la persona responsable d'aquesta àrea al consistori.

El sindicat CGT ha anunciat que denunciarà les irregularitats a l'Oficina Antifrau de Catalunya.

Arran de la publicació d'aquestes dades, la consellera de Drets Socials, Violant Cervera, ha anunciat una revisió d'ofici de sous i complements. El PSC ha demanat la compareixença al Parlament de la consellera actual, de l'exconsellera Neus Munté i dels tres gerents de l'ens.


Maneres d'evitar concursos públics

La Sindicatura de Comptes va detectar, en un informe del 2017, irregularitats en l'exercici del 2014. Es van adjudicar a dit contractes de gestió de serveis que, per l'import que tenien, s'haurien d'haver resolt en un concurs públic. En lloc d'això, es van fer sense publicitat, transparència ni concurrència pública.

Dels 22 expedients analitzats, 20 es van adjudicar d'aquesta manera, amb un import total de 22 milions d'euros. S'atorgaven a través d'una via directa prevista per a casos en què l'adjudicatari és l'únic capaç de fer la tasca encomanada, però sense justificar el perquè d'aquesta exclusivitat.

Una altra via per estalviar-se fer concursos públics va ser fraccionar contractes. També es van fer contractes d'un any prorrogables a sis, incomplint la normativa.

Els informes de la Intervenció General de la Generalitat continuen detectant contractes per raó d'exclusivitat l'any 2015, sense que se'n justifiqui el mètode. El 2017 n'hi continua havent i el 2019 es detecta que falta part de la informació requerida sobre diversos contractes.

Sobresous no justificats

En aquests tres anys analitzats, el consorci va pagar al voltant de 300.000 euros en sobresous per sobre de conveni i no justificats, fins a un total de gairebé un milió, segons l'anàlisi que fa la CGT de les auditories. El maig del 2020 es van regularitzar perquè els sous es van començar a regir pel conveni únic de la Generalitat.

Els informes també revelen que Josep Pera, gerent del consorci entre 2012 i 2017, signava contractes i adjudicacions per imports superiors al que legalment podia fer. Els hauria d'haver signat la presidència del consorci, que fins el 2016 va ser Neus Munté, com a consellera de Benestar Social i Família.

El sindicat CGT denuncia que algunes de les fundacions i empreses adjudicatàries de contractes irregulars tenen "vincles amb els partits de govern i/o empresaris que cerquen el lucre econòmic". Ho veuen com un "cas greu de portes giratòries" i consideren que la selecció de personal no es fa de manera objectiva.