Adela Ros: "Les tecnologies acceleren la realitat però no la canvien"
<b><href="http://www.uoc.es/humfil/articles/esp/ros/ros_cv.html" Target="_alt">Adela Ros</a></b> és la directora del programa de recerca: "Migració i societat en xarxa" de l'<href="http://in3.uoc.edu/web/IN3/recerca/grups/grups.html?idFitxa=2" Target="_alt"> Internet Interdisciplinary Institute (IN3)</a> de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). Aquesta setmana va donar una conferència al Cosmocaixa per explicar com les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) influeixen en els processos migratoris.
Barcelona

Adela Ros: "Les tecnologies acceleren la realitat però no la canvien"

Adela Ros és la directora del programa de recerca: "Migració i societat en xarxa" de l' Internet Interdisciplinary Institute (IN3) de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). Aquesta setmana va donar una conferència al Cosmocaixa per explicar com les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) influeixen en els processos migratoris.

Actualitzat
P. Quines són les tecnologies més usades pels immigrants?
El mòbil és l'estrella. S'adapta molt bé a les seves necessitats de no viure sempre en el
mateix lloc, canvi de feina, de realitat, etc. Però la webcam és l'altra eina bàsica per a la comunicació diària entre familiars a milers de quilòmetres.

P. És comprensible
La migració és un procés molt dolorós. Tenim casos de dones que en acabar la feina, des del locutori o casa seva, parlen amb els seus fills a Colòmbia o l'Equador, els pregunten pels deures, els veuen com creixen des de la distància. Bona part de les preocupacions les tenen a 10.000 km.

P. I els locutoris són els llocs que els enllaça amb la vida que han deixat enrere.

Són micromons. Nosaltres ens connectem a internet des de casa o des de la feina però ells ho fan des dels locutoris que ara ja tenen ordinadors amb internet. I són el negoci de moltes famílies d'immigrants. El problema és que les condicions en què parlen són baixes, amb poca privacitat i amb una qualitat molt obsoleta de les comunicacions. La comunicació és una qüestió clau per als immigrants i és una llàstima que això passi.

P. El problema és només dels locutoris?
No. Les companyies de telefonia posen als immigrants condicions diferents quan compren un mòbil. També hi ha estafes en les targetes de prepagament perquè no duren els minuts que prometen i això s'ha convertit en un negoci molt gran el qual no poden denunciar. I afegeix-li que, potser en els seus països, la tecnologia no està tan avançada. És una superació constant de problemes.

P. El 2007, vostè va dir que l'ús de les TIC per part dels immigrants era més elevat que en la població catalana. Encara és així?
Sí. No ens podem imaginar un immigrant sense un o dos mòbils, malgrat els problemes econòmics que puguin tenir. També sabem que l'entrada d'internet a les llars, especialment de la població llatinoamericana, està per sobre d'algunes franges de la població catalana. En aquest sentit, els llatinoamericans destaquen per sobre dels d'origen Africà o de l'Europa de l'Est. Estudis recents ens diuen també que el fet de ser immigrant influeix en l'ús que es fa de les TIC.

P. Per exemple?

Si parlem d'immigrants no tenen tanta importància les variables de gènere o el nivell d'estudis. Tenim població immigrant amb estudis baixos que fan servir molt la tecnologia. Cosa que no passa amb la població nativa, que amb estudis molt baixos no accedeixen a les TIC.

P. Internet podria ajudar a la integració dels immigrants en la societat catalana?
Ara estem en una recerca per saber si a Catalunya les TIC ens ajuden a trobar-nos amb els col·lectius immigrants o a distanciar-nos més. El que ja sabem és que l'ús principal que en fa la població immigrant és, principalment, per comunicar-se amb els països d'origen, no per trobar-se amb nosaltres. Això és una alerta molt gran.

P. En quin sentit?
Si no fem res, internet amb les seves xarxes socials i els mòbils ens poden portar a més divisió. Les tecnologies acceleren la realitat però per si soles no la poden canviar. Ho hem de fer nosaltres. Si als barris hi ha molta disgregació, si cadascú funciona en el seu petit món, si no tenim espais laborals de barreja, o no potenciem a les escoles més la integració, si als llocs d'esbarjo com les discoteques no hi ha una mescla... tenim un greu problema.

P. Quines solucions serien les més encertades des del seu punt de vista?
Mira... la política és un reflex de la societat. I, per ara, com a societat no estem disposats a dedicar-li els esforços que necessita aquest assumpte. Per exemple, si repartim a tots els nens immigrants en 100 escoles en lloc de només en 10, la pressió es podrà repartir. Les escoles són el futur i s'està produint una segregació molt forta. Aquest tema em preocupa especialment perquè cada any que passa és un any perdut.

P. La immigració és un efecte del moment actual o serà una constant?
Visc la immigració com una realitat que m'enriqueix, no com un problema. I aquest és el repte. Que no és una excepció, és una constant. Els processos migratoris continuaran perquè forma part de la història de la humanitat.
Anar al contingut