Adam Westbrook: "El vell periodisme està acabat"
Aquest jove periodista anglès és l'autor del llibre "10 New Ways to Make Money in Journalism in 2010″. Fa només cinc anys era estudiant universitari. Avui dóna classes i conferències sobre el periodisme que es practica amb xarxes socials i eines multimèdia. El 3cat24 ha parlat amb ell a El Escorial, aprofitant el seu pas pel curs d'estiu de la Universitat Complutense de Madrid, organitzat per Servimedia. El seu blog és un recull de consells que animen a descobrir el "futur del nou periodisme".
En el seu blog insisteix que es poden guanyar diners fent periodisme digital. Com?
Directament, les xarxes socials mai no m'han donat un penic. Però indirectament sí. Per exemple, faig servir Twitter i els meus blogs per construir la meva marca i afegir valor als meus lectors compartint enllaços. Explico molts altres consells en el llibre "10 New Ways to Make Money in Journalism in 2010".
Amb només cinc anys de carrera i donant ja consells de periodisme?
Em puc imaginar que alguns se sentin malament perquè sóc molt jove. Però crec que… estem vivint un moment molt emocionant amb aquesta era digital. Si saps com funcionen les xarxes socials i entens el poder del periodisme a internet no importa l'edat que tinguis, 20, 50 o 80 anys. Això interessa tant als reporters tradicionals que informen des de diferents parts del món com als joves periodistes. Què passa actualment quan t'acabes de llicenciar en periodisme?
Què passa?
Després d'anys estudiant la carrera, lluites per entrar en la redacció d'un mitjà reconegut. Allà et passen els anys, fent de periodista però sense ocupar el lloc que voldries perquè és per als més veterans. Intentes fer feliç el teu cap amb l'aspiració que, potser, al cap de 15 o 20 anys, arribaràs a ser corresponsal o a presentar l'informatiu de televisió. O potser mai.
La llei de l'esforç...
Sí. I no hi ha cap problema en aquesta manera d'aconseguir-ho. Però en els darrers cinc anys, amb la crisi mundial, els mitjans tradicionals estan perdent llocs de treball. I aquests llocs de treball desapareixeran per sempre, no es recuperaran. A la Gran Bretanya el nombre d'estudiants de periodisme graduats augmenta cada any, i els acomiadaments dels mitjans tradicionals també.
És un problema matemàtic...
Exacte. Massa periodistes per a tan pocs llocs. Personalment, no estic disposat a afegir-me a les cues de l'atur després d'haver estudiat durant anys. Vull treure-li profit a la meva carrera. I per això ensenyo als universitaris i a alguns periodistes de redaccions tradicionals com introduir-se en el periodisme multimèdia.
Entenc que no està gens amoïnat pel finançament dels mitjans tradicionals.
Bé... estic més emocionat pensant maneres en què els periodistes joves com jo ens puguem guanyar la vida publicant a internet.
Perquè... és possible?
Totalment, no és una utopia. El vell periodisme està acabat. En el futur no hi haurà "The Times", "El País", "The New York Times", etc. Hauran desaparegut en el format antic que coneixem avui. Continuaran, però publicaran en línia o mitjançant plataformes de telefonia mòbil. I es complementaran amb el periodisme ciutadà de moltes persones, que a més es guanyaran la vida informant. Aquests seran com l'herba que creix al voltant dels arbres d'un jardí. El problema dels mitjans tradicionals és que han arribat a les xarxes socials massa tard.
Massa tard? I tot just acaben d'introduir-s'hi...
Sovint es diu que internet ha matat els diaris, però no és així. Són els diaris els que s'estan matant ells mateixos per no abraçar internet.
És un consell que deixa als directius dels vells mitjans?
En els darrers deu anys de pèrdues econòmiques, els mitjans tradicionals han après la lliçó dels errors que han comès amb la tecnologia. Ara saben que necessiten abraçar internet, apropar-s'hi i experimentar. Però això tampoc els salvarà de tenir pèrdues diàries. Mira què ha passat amb "The Guardian"...
Què ha passat?
A la Gran Bretanya conviuen dos models periodístics ben diferenciats. "The Guardian" és el més obert i ha apostat per internet. Tot és gratis, comparteix enllaços, facilita "widgets" i té el exemple de "periodisme crowdsourcing" més important fins avui.
Quan els ciutadans van investigar els comptes dels parlamentaris britànics l'any passat, oi?
Sí. "The Guardian" va demanar la col·laboració ciutadana per començar una investigació sense precedents sota la supervisió de periodistes. Hi van participar 20.000 persones, que van ajudar a filtrar unes 16.000 pàgines sobre les despeses dels diputats britànics. El diari va crear una categoria per seguir totes les informacions del cas.
I l'altre model al qual es refereix és el de "The Times"?
"The Times" és el conservador. Durant molts anys ha fet una quantitat de diners enorme, pornogràfica m'atreviria a dir. I ara volen fer el mateix en línia. La seva solució és fer pagar per llegir els continguts. És complicat. Jo no estic d'acord amb aquesta mesura, perquè mata l'esperit de la xarxa, que és compartir informació. Però... ara "The Guardian" està perdent molts i molts diners i... em sorprendria si anunciés que farà pagar pels seus continguts, però podria passar.
Com s'imagina els nous mitjans que encara estan per arribar?
Crec que apareixeran moltes audiències petites que demanaran mitjans locals més petits. I això comportarà nous negocis i productes periodístics. Aquest és l'altre gran avantatge que tenen els mitjans digitals, que poden ser més flexibles i econòmics.
I el gran inconvenient del model tradicional, oi?
Sí. Els diaris de Londres perden milers de lliures cada dia per la caiguda de la publicitat i la crisi. I a tot arreu està passant el mateix. Els processos de producció dels mitjans tradicionals són molt complexos, amb molta burocràcia. Són poc adaptables als temps d'avui.
Em posa exemples de mitjans digitals amb èxit?
Techcrunch és una web de notícies de tecnologia creada fa cinc anys que està funcionant molt bé. No té una gran redacció sinó una oficina modesta. I té col·laboradors repartits per molts llocs. Internet permet crear un mitjà així. Als EUA, hi ha el Huffington Post, tot un referent del bon periodisme. Un altre exemple és MediaStorm, que es troba a Nova York. Fan uns documentals en línia fantàstics i no tenen grans estudis ni càmeres molt cares, però tenen èxit. I n'hi ha molts altres exemples, només necessites tenir un projecte amb molta passió. La tecnologia per fer-lo realitat amb pocs diners ja existeix.
Com seran les audiències del futur?
Seran molt diferents de les que coneixem avui. Ens acostumarem a llegir en pantalla. Darrere nostre, ve una generació d'adolescents que són nadius digitals, usuaris assidus de Myspace, Twitter, Facebook, etc. Ells realment saben consumir notícies en línia i seran les audiències del futur, que reclamaran nous mitjans inexistents avui. Adaptar-se a les noves tecnologies és un repte per a les generacions més grans d'ara, però no és impossible. La meva àvia està al Facebook.
Directament, les xarxes socials mai no m'han donat un penic. Però indirectament sí. Per exemple, faig servir Twitter i els meus blogs per construir la meva marca i afegir valor als meus lectors compartint enllaços. Explico molts altres consells en el llibre "10 New Ways to Make Money in Journalism in 2010".
Amb només cinc anys de carrera i donant ja consells de periodisme?
Em puc imaginar que alguns se sentin malament perquè sóc molt jove. Però crec que… estem vivint un moment molt emocionant amb aquesta era digital. Si saps com funcionen les xarxes socials i entens el poder del periodisme a internet no importa l'edat que tinguis, 20, 50 o 80 anys. Això interessa tant als reporters tradicionals que informen des de diferents parts del món com als joves periodistes. Què passa actualment quan t'acabes de llicenciar en periodisme?
Què passa?
Després d'anys estudiant la carrera, lluites per entrar en la redacció d'un mitjà reconegut. Allà et passen els anys, fent de periodista però sense ocupar el lloc que voldries perquè és per als més veterans. Intentes fer feliç el teu cap amb l'aspiració que, potser, al cap de 15 o 20 anys, arribaràs a ser corresponsal o a presentar l'informatiu de televisió. O potser mai.
La llei de l'esforç...
Sí. I no hi ha cap problema en aquesta manera d'aconseguir-ho. Però en els darrers cinc anys, amb la crisi mundial, els mitjans tradicionals estan perdent llocs de treball. I aquests llocs de treball desapareixeran per sempre, no es recuperaran. A la Gran Bretanya el nombre d'estudiants de periodisme graduats augmenta cada any, i els acomiadaments dels mitjans tradicionals també.
És un problema matemàtic...
Exacte. Massa periodistes per a tan pocs llocs. Personalment, no estic disposat a afegir-me a les cues de l'atur després d'haver estudiat durant anys. Vull treure-li profit a la meva carrera. I per això ensenyo als universitaris i a alguns periodistes de redaccions tradicionals com introduir-se en el periodisme multimèdia.
Entenc que no està gens amoïnat pel finançament dels mitjans tradicionals.
Bé... estic més emocionat pensant maneres en què els periodistes joves com jo ens puguem guanyar la vida publicant a internet.
Perquè... és possible?
Totalment, no és una utopia. El vell periodisme està acabat. En el futur no hi haurà "The Times", "El País", "The New York Times", etc. Hauran desaparegut en el format antic que coneixem avui. Continuaran, però publicaran en línia o mitjançant plataformes de telefonia mòbil. I es complementaran amb el periodisme ciutadà de moltes persones, que a més es guanyaran la vida informant. Aquests seran com l'herba que creix al voltant dels arbres d'un jardí. El problema dels mitjans tradicionals és que han arribat a les xarxes socials massa tard.
Massa tard? I tot just acaben d'introduir-s'hi...
Sovint es diu que internet ha matat els diaris, però no és així. Són els diaris els que s'estan matant ells mateixos per no abraçar internet.
És un consell que deixa als directius dels vells mitjans?
En els darrers deu anys de pèrdues econòmiques, els mitjans tradicionals han après la lliçó dels errors que han comès amb la tecnologia. Ara saben que necessiten abraçar internet, apropar-s'hi i experimentar. Però això tampoc els salvarà de tenir pèrdues diàries. Mira què ha passat amb "The Guardian"...
Què ha passat?
A la Gran Bretanya conviuen dos models periodístics ben diferenciats. "The Guardian" és el més obert i ha apostat per internet. Tot és gratis, comparteix enllaços, facilita "widgets" i té el exemple de "periodisme crowdsourcing" més important fins avui.
Quan els ciutadans van investigar els comptes dels parlamentaris britànics l'any passat, oi?
Sí. "The Guardian" va demanar la col·laboració ciutadana per començar una investigació sense precedents sota la supervisió de periodistes. Hi van participar 20.000 persones, que van ajudar a filtrar unes 16.000 pàgines sobre les despeses dels diputats britànics. El diari va crear una categoria per seguir totes les informacions del cas.
I l'altre model al qual es refereix és el de "The Times"?
"The Times" és el conservador. Durant molts anys ha fet una quantitat de diners enorme, pornogràfica m'atreviria a dir. I ara volen fer el mateix en línia. La seva solució és fer pagar per llegir els continguts. És complicat. Jo no estic d'acord amb aquesta mesura, perquè mata l'esperit de la xarxa, que és compartir informació. Però... ara "The Guardian" està perdent molts i molts diners i... em sorprendria si anunciés que farà pagar pels seus continguts, però podria passar.
Com s'imagina els nous mitjans que encara estan per arribar?
Crec que apareixeran moltes audiències petites que demanaran mitjans locals més petits. I això comportarà nous negocis i productes periodístics. Aquest és l'altre gran avantatge que tenen els mitjans digitals, que poden ser més flexibles i econòmics.
I el gran inconvenient del model tradicional, oi?
Sí. Els diaris de Londres perden milers de lliures cada dia per la caiguda de la publicitat i la crisi. I a tot arreu està passant el mateix. Els processos de producció dels mitjans tradicionals són molt complexos, amb molta burocràcia. Són poc adaptables als temps d'avui.
Em posa exemples de mitjans digitals amb èxit?
Techcrunch és una web de notícies de tecnologia creada fa cinc anys que està funcionant molt bé. No té una gran redacció sinó una oficina modesta. I té col·laboradors repartits per molts llocs. Internet permet crear un mitjà així. Als EUA, hi ha el Huffington Post, tot un referent del bon periodisme. Un altre exemple és MediaStorm, que es troba a Nova York. Fan uns documentals en línia fantàstics i no tenen grans estudis ni càmeres molt cares, però tenen èxit. I n'hi ha molts altres exemples, només necessites tenir un projecte amb molta passió. La tecnologia per fer-lo realitat amb pocs diners ja existeix.
Com seran les audiències del futur?
Seran molt diferents de les que coneixem avui. Ens acostumarem a llegir en pantalla. Darrere nostre, ve una generació d'adolescents que són nadius digitals, usuaris assidus de Myspace, Twitter, Facebook, etc. Ells realment saben consumir notícies en línia i seran les audiències del futur, que reclamaran nous mitjans inexistents avui. Adaptar-se a les noves tecnologies és un repte per a les generacions més grans d'ara, però no és impossible. La meva àvia està al Facebook.
