Acumular baixes justificades ja no podrà ser motiu d'acomiadament

El govern espanyol ha complert aquest dimarts un compromís anunciat quan va posar en marxa la legislatura: la derogació de l'acomiadament objectiu dels treballadors que acumulen baixes laborals justificades.

Ho permetia l'Estatut dels Treballadors, des de la reforma laboral de 2012, promoguda pel primer govern presidit per Mariano Rajoy, quan a les baixes intermitents justificades s'hi sumaven un seguit de circumstàncies.

En concret, el contracte laboral es podia extingir quan les baixes intermitents d'un treballador arribaven al 20 per cent de la jornada en dos mesos consecutius i a aquest fet s'hi afegia que les absències durant els dotze mesos anteriors haguessin arribat al 5 per cent de l'horari laboral total, o bé al 25 per cent durant quatre mesos discontinus en un any.

La derogació l'ha anunciada la ministra de Treball, Yolanda Díaz, en la roda de premsa posterior al Consell de Ministres:

"Venim de derogar, per fi, l'article 52.d [de l'Estatut dels Treballadors], que permetia en el nostre país poder acomiadar treballadors i treballadores encara que tinguessin una baixa mèdica que justifiqués la seva absència."

Díaz ha defensat que amb aquesta derogació "reparem una anormalitat del nostre país" que també era una regulació "estranya en la comparativa dels països de la UE".

"Els treballadors i les treballadores poden estar tranquils: a partir d'avui ningú serà acomiadat tenint una causa justificada de baixa per malaltia."

Díaz ha assegurat que amb la derogació de l'article 52.d de l'Estatut dels Treballadors "estan desmuntant la reforma laboral del Partit Popular".

I ha recordat que la mesura és "el primer punt que apareix en l'acord de govern entre el PSOE i Podem".

La derogació s'ha fet mitjançant l'aprovació, en el Consell de Ministres, d'un reial decret llei.

Díaz ha defensat la utilització d'aquesta "eina jurídica" atesa la "urgència":

"Hi ha poques ocasions, en dret, en què es justifiqui més la urgència d'una mesura d'aquestes característiques; parlem de vulneració de drets i de la preservació del dret a la salut."

L'acomiadament per aquestes causes exposades fins ara en l'article 52.d, per tant, deixarà de ser un acomiadament objectiu.

A partir d'ara, doncs, els empresaris podran acomiadar els treballadors que acumulin absències, però la mesura serà un acomiadament disciplinari.

La patronal demana actuar contra l'"absentisme professional"

La mesura adoptada aquest dimarts pel Consell de Ministres no ha estat negociada amb els sindicats ni amb la patronal, però els agents socials sí que n'han estat informats.

Els dos sindicats majoritaris, CCOO i la UGT, han celebrat la decisió. La patronal, no, però tampoc hi ha mostrat una oposició frontal unànime.

El president de la CEOE, Antonio Garamendi, ha demanat mesures alternatives com que els set primers dies de baixa d'un treballador, sobretot de les petites i mitjanes empreses, "els pagui l'administració".

Garamenti també ha volgut posar l'accent en l'absentisme, perquè, ha assegurat, "l'absentisme professional és una realitat a Espanya".

El president de la patronal catalana Foment del Treball i vicepresident de la CEOE, Josep Sánchez Llibre, sí que s'ha mostrat obertament contrari a la derogació de l'article 52.d.

Des de Catalunya, la patronal Pimec de la petita i mitjana empresa també ha demanat al govern espanyol "un veritable pla d'acció per lluitar contra l'absentisme fraudulent, que està causant greus problemes a la productivitat i els costos extres que suposa".

Segons aquesta patronal catalana, els costos derivats de la incapacitat temporal han augmentat un 8,37 per cent en l'últim any, i suposen, a Catalunya, un cost total d'uns 1.171 milions d'euros.

Al conjunt d'Espanya la xifra s'eleva fins a uns 6.721 milions d'euros.

En un comunicat, Pimec ha assegurat que "mai ha estat voluntat dels empresaris acomiadar els treballadors pel fet d'estar malalts".