Ho han aconseguit administrant un líquid protector de cèl·lules per òrgans i teixits

Aconsegueixen reviure òrgans d'un porc mort una hora abans

Aquest descobriment podria tenir aplicacions útils per allargar la vida dels òrgans humans i dels donants

RedaccióActualitzat

Un equip de científics de la Universitat de Yale ha aconseguit restablir la circulació sanguínia i altres funcions cel·lulars dels òrgans d'un porc una hora després d'haver mort. 

La investigació, publicada a la revista científica Nature, demostra que es pot alentir el deteriorament d'un organisme després de la mort i podria tenir aplicacions útils per allargar la vida dels òrgans humans i dels donants. 

"Totes les cèl·lules no moren immediatament, hi ha una sèrie d'esdeveniments més prolongats. Es tracta d'un procés sobre el qual es pot intervenir, aturar i restaurar algunes funcions cel·lulars", explica un dels coautors, David Andrijevic, de l'Escola de Medicina de Yale. 

Minuts després de l'últim batec del cor, tot un seguit d'efectes desencadenats per la falta de flux sanguini, oxigen i nutrients, comença a destruir les cèl·lules i els òrgans del cos, però la tecnologia descoberta ara permet que aquesta aturada cel·lular massiva no es produeixi tan ràpidament. Ho han aconseguit administrant un líquid protector de cèl·lules per òrgans i teixits. Això sí, de moment, només en els porcs.  

L'estudi sorgeix d'una investigació anterior amb què van restaurar la circulació sanguínia i algunes funcions cel·lulars al cervell d'un porc mort a través d'una nova tecnologia anomenada BrainEx

"Si llavors vam ser capaços de restaurar algunes funcions cel·lulars en un cervell mort, un òrgan més susceptible a la isquèmia, ens plantegem si podríem aconseguir resultats similars amb altres òrgans vitals trasplantables", exposa Andrijevic. 

 

El cor seguia funcionant sis hores després

En aquest nou estudi, l'equip liderat pel professor de Yale Nenad Sestan va administrar OrganEx a un porc --una versió modificada de BrainEx. 

És un fluid experimental que conté compostos que poden mantenir la salut cel·lular i evitar la inflamació al cos. El van administrar al conjunt de l'organisme d'un porc, no només al cervell, una hora després d'induir-li una aturada cardíaca. I el van connectar a un dispositiu de perfusió similar a les màquines que substitueixen el cor i els pulmons durant una cirurgia.  

L'estudi demostra que es pot alentir el deteriorament d'un organisme després de la mort

 

Sis hores després, els experts van constatar que certes funcions cel·lulars clau seguien actives en òrgans com el cor, el fetge i els ronyons. Quan el cor s'atura, els òrgans s'inflen i el col·lapse dels vasos sanguinis bloqueja la circulació sanguínia. Però en aquest porc van aconseguir restablir la circulació sanguínia a tot el cos i els òrgans tractats amb OrganEx van tornar a funcionar.

També van trobar que algunes zones del cervell van recuperar la seva activitat cel·lular. I van detectar moviments musculars involuntaris i espontanis al cap i coll de l'animal, per la qual cosa podria haver retingut diverses funcions motores, assenyalen els investigadors. 

 

 

Reptes ètics

Amb les conclusions de l'estudi apareixen els reptes ètics: què passa si, en el futur, aquesta tècnica pot restaurar l'activitat cerebral després de la mort d'un organisme humà?

Els investigadors, en aquest cas, no van trobar activitat elèctrica al cervell del porc i ho atribueixen a què la solució que van bombejar era més freda (28 ºC) que la temperatura corporal de l'animal. No obstant això, obren la porta que futurs investigadors provin de restaurar l'activitat cerebral d'un cos. 

L'estudi emfatitza que la mort no és un moment puntual sinó un procés, un fet que complica la manera de declarar la mort d'una persona, assegura Arthur Caplan, bioètic de la Universitat de Nova York.

Això vol dir que la definició legal de la mort se seguirà adaptant segons els progressos científics. "La gent tendeix a centrar-se en la mort cerebral, però no hi ha gaire consens sobre quan es produeix la mort cardíaca. Aquest estudi ens podria conduir a la resposta", diu Caplan. 

ARXIVAT A:
CiènciaRecerca científica
Anar al contingut