Aconsegueixen crear un nou mapa digital de l'oceà Àrtic, el més complet i detallat fins ara

Un equip internacional d'investigadors acaba de publicar la cartografia submarina més detallada de l'oceà Àrtic. Publicada en format digital, la nova carta amplia fins a un 19,6 % la superfície submarina cartografiada en versions anteriors.

La publicació d'aquest mapa forma part del projecte Nippon Foundation - GEBCO Seabed 2030, que vol aconseguir tenir cartografiats tots els mars i oceans del món l'any 2030. 

El treball, en què participen els experts Miquel Canals, José Luis Casamor i David Amblàs, del Grup de Recerca Consolidat de Geociències Marines de la UB, ha estat publicat a la revista  Scientific Data del grup Nature. Segons destaca Canals, és el resultat d'una feina comunitària: 

«És el fruit d'un esforç notable de cooperació internacional, en què han participat moltes institucions i investigadors que han aportat les seves dades científiques per assolir un objectiu comú: conèixer els fons marins de l'oceà Àrtic.»

L'Àrtic, clau en la regulació del clima

Amb una posició estratègica, l'Àrtic és un oceà mític en la història de les grans exploracions geogràfiques per descobrir els secrets de les regions polars. L'oceà més septentrional del planeta, també el més petit i de menor fondària, té un paper decisiu en la regulació del clima planetari i és la regió polar més sensible als efectes de l'escalfament global. Segons algunes previsions, la pèrdua progressiva de la capa de gel marí podria obrir a la navegació algunes àrees fins ara inaccessibles per mar, com ara el pas del nord-oest, la llegendària ruta marítima perseguida per moltes expedicions del segle XIX que comunica el Pacífic i l'Atlàntic boreals. Segons Canals, cap del grup de recerca, ara hi ha regions de l'Àrtic més accessibles: 

«La principal dificultat per a les campanyes científiques actuals a l'Àrtic és l'accés a indrets permanentment coberts per glaç marí, i la durada relativament breu del període navegable. Certament, però, l'escalfament global ha fet que ara siguin accessibles regions abans inassolibles per a la flota oceanogràfica.» 

Sondes especials i submarins nuclears sota el gel àrtic

El mapa presentat és la versió 4.0 de la Carta Batimètrica Internacional de l'Oceà Àrtic (IBCAO), una iniciativa creada el 1997 a Sant Petersburg, amb la missió científica de cartografiar les fondalades àrtiques. Des del 2018, l'equip de la UB ha contribuït al mapa IBACO 4.0 amb dades de batimetria de multifeix en diferents campanyes oceanogràfiques a l'oceà Àrtic. Segons Canals, tècnicament ha estat possible gràcies als "sistemes de batimetria de multifeix més avançada".

"Són dades que provenen de vaixells oceanogràfics, de trencaglaços i també de submarins nuclears, que són els únics capaços de cartografiar les àrees situades sota el mar glaçat, inassolibles amb vaixells de superfície."

El desafiament de cartografiar les profunditats marines de tot el planeta

Fins ara s'ha cartografiat prop de la cinquena part dels fons oceànics de tot el planeta. Conèixer en detall el relleu submarí de l'oceà global és clau per gestionar i protegir de manera sostenible els ecosistemes marins i costaners. L'objectiu, però, de projectes com el Nippon Foundation, en què participen el grup d'investigadors de la UB, és poder fer l'estudi de les profunditats marines a alta resolució de tots els oceans del nostre planeta. 

Corrents oceànics, regulació climàtica i estabilitat dels fons oceànics

Segons apunten des del Grup de Recerca Consolidat de Geociències Marines de la UB, una millor i més extensa cartografia ajuda a ampliar el coneixement sobre l'evolució geològica i glacial d'una regió tan sensible com l'oceà Àrtic. Així doncs, el nou mapa batimètric identifica una gran varietat de formes del relleu d'origen glacial, algunes de gran escala —de centenars a milers de metres de longitud—, que indiquen la direcció i el sentit del moviment del glaç sobre el fons marí, tot facilitant així la reconstrucció de processos geològics del passat recent en latituds àrtiques.

Les dades batimètriques també resulten rellevants en altres àmbits de la ciència polar, com ara l'estudi de les trajectòries dels corrents oceànics —i, per tant, la distribució de calor—, el declivi del gel marí, l'efecte de les aigües càlides entrants sobre les glaceres de base marina, i l'estabilitat de les llengües glacials ancorades al fons marí.

Una de les formacions més espectaculars dels fons marins àrtics és la dorsal de Lomonosov, un element geològic de més de 1.600 quilòmetres de longitud "que connecta el nord de Groenlàndia amb Sibèria, i travessa aquest oceà pel bell mig deixant dues conques profundes a banda i banda", explica Canals. 

La carta batimètrica IBCAO 4.0 també revela la cartografia detallada dels fiords de Groenlàndia, i aporta dades de gran interès científic per al desenvolupament de models predictius sobre el comportament del mantell de gel, en recessió ràpida avui dia, que cobreix aquesta enorme illa i l'augment del nivell del mar arreu del món.