ANÀLISI

Acceptem-ho, l'escalfament global superarà els 1,5 graus: toca preparar-se

Aquest estiu en plena onada de calor costava trobar glaçons en xiringuitos i súpers, un petit tast, una metàfora, del que anirà venint de forma creixent

Enllaç a altres textos de l'autor imgauto48

Jordi Vilardell Gómez

Periodista de TV3 especialitzat en crisi climàtica i de biodiversitat

@JordiVilardell
Actualitzat

Des del 2018 sabem que limitar l'escalfament global a 1,5º C reduiria molt els danys a les persones i a les altres espècies. Per tenir l'oportunitat d'aconseguir-ho, hauríem de reduir les emissions un 44% per al 2030, però les emissions continuen creixent, el 2022 un 1,7% entre gener i juliol respecte al 2021.

Fa pocs dies l'Agència Internacional de l'Energia informava que la crema de carbó batrà un rècord històric aquest any. Pitjor encara, l'OCDE calcula que les subvencions als combustibles fòssils s'han duplicat el 2021, arribant als 700.000 milions de dòlars.

Tot indica que superarem els 1,5° C a finals d'aquesta dècada. Necessitem acceptar-ho, per deixar de perdre un temps preciós en inèrcies econòmiques contraproduents i fantasies tecnològiques.

 

Entrem en un món més càlid i perillós

El millor escenari que ens pot oferir l'IPCC, el grup d'especialistes de l'ONU, és l'"overshoot": sobrepassar els 1,5° C temporalment, per tornar per sota a finals de segle capturant CO₂ de l'atmosfera, amb natura i tecnologia.

Capturar molt CO₂ de l'atmosfera no serà fàcil: els ecosistemes s'estan saturant i cada vegada absorbeixen menys CO₂, i la tecnologia no la tenim i no sabem si la tindrem a temps de forma massiva a escala global, però la comunitat científica ho dubta. En cas que ho aconseguíssim, per sobre d'1,7° C tot es complicaria molt, ja que segons l'IPCC "caldria eliminar CO₂ a ritmes i volums difícils d'assolir".

Els compromisos actuals dels estats porten, si es compleixen tots i a temps, a un escalfament d'1,9° C.

 

De moment, el món no s'acaba

El que passarà és que els impactes d'un clima extrem seran majors i hi haurà molts més morts. També molts més morts d'altres espècies amb què estem profundament interconnectats. A més, alguns elements del sistema climàtic superaran punts d'inflexió, de no retorn, i això accelerarà l'escalfament, com el desglaç de Groenlàndia, l'alentiment del corrent de l'Atlàntic nord o l'assecament de l'Amazònia.

La bona notícia és que serà un procés lent, de dècades i segles. El que viuran les generacions actuals és una creixent degradació climàtica, amb canvis sobtats de tant en tant.

El futur que ve no és el que teníem al cap i necessitem mirar l'abisme, mantenint la calma, sense entrar en pànic, per intentar canviar les tendències.

Risc de catàstrofe global?

Un dels documents científics més llegit els últims anys el va publicar l'Acadèmia de Ciències dels Estats Units el 2018. Analitza el risc que el sistema climàtic es desestabilitzi a causa de l'escalfament global, en una reacció en cadena, fora del control humà, fins a una temperatura molt superior a qualsevol dels últims 1,2 milions d'anys, provocant "greus interrupcions" en els ecosistemes i la societat. Una reacció en cadena que podria produir-se al voltant dels 2 °C, als quals podríem arribar abans del 2100 amb les tendències actuals.

L'anàlisi destaca que per intentar evitar-ho cal una acció humana col·lectiva per administrar tot el Sistema Terra (biosfera, clima i societats), descarbonitzar l'economia, restaurar els ecosistemes, promoure la innovació tecnològica, una nova governança i la transformació dels hàbits i dels valors socials.

Som davant del que pot ser el repte més gran de l'evolució de l'espècie humana.


Cal planificar la transició sostenible

El nivell del canvi global necessari requereix una acció climàtica a una escala molt superior a l'actual.

Necessitem actuar amb perspectiva de Sistema Terra, a dècades vista. Però les societats actuals es focalitzen en resultats a curt termini, quan necessitem inversions i resultats a mitjà i llarg termini.

Urgeix una planificació basada en coneixements científics, independent dels cicles electorals.

Cal afrontar la cooperació entre tots els països, administrar l'escassetat d'aigua, decidir a què destinar l'energia de què encara podem disposar, fer un sistema alimentari sostenible. Calen plans massius de transformació, locals i globals, que generin molts llocs de treball, si no la transició s'aturarà: tothom ha d'entendre la utilitat del sacrifici, justícia distributiva i sensació de guany particular.


Ampolla mig plena?

Tenim en contra la degradació del clima i dels ecosistemes i els punts d'inflexió del sistema climàtic que acceleraran l'escalfament. Tenim en contra inèrcies del segle XX: mentalitat consumista, globalització financera poc regulada, l'herència de la guerra freda que frena la cooperació entre països.

A favor tenim el coneixement científic, institucions de l'ONU, innovació i els punts d'inflexió social que es realimentaran i acceleraran la transició.

Tenim el millor equip que podíem imaginar, els enviats especials pel clima dels Estats Units, la Xina i Alemanya, John Kerry, Xie Zhenhua i Jennifer Morgan, respectivament; tots tres amb currículums solvents d'activistes pel clima, en el cas de Morgan, directora de Greenpeace Internacional, fins al dia abans al seu nomenament.

França, condemnada per no fer prou contra el canvi climàtic en una sentència pionera
Manifestació contra l'emergència climàtica organitzada pel col·lectiu Fridays for Future (Reuters/Thilo Schmuelgen)

Des de la COP26 a Glasgow tenim més de 80 acords sectorials per a la transició, entre governs, ciutats, empreses i sector financer. Hi ha canvis a gran escala en renovables i també en grans sectors industrials, com la siderúrgia, el paper i el ciment, especialment a la Xina. Hi ha, des del juny, 600.000 milions de dòlars, confirmats pel G7, per a infraestructures de renovables en grans emissors, com Indonèsia, l'Índia, el Senegal i el Vietnam; el mateix que es va acordar a Glasgow per a Sud-àfrica. Tenim els plans climàtics dels EUA, la UE i la Xina.

Tenim noves idees, com la de lideratge radical dels estats per posar l'emergència climàtica al centre de l'economia, privada i pública, per aconseguir una "missió" generacional, com es va fer els anys 60 per anar a la Lluna, i als 40 per vèncer el nazisme.

La millor opció sempre serà fer tot el possible per aturar l'escalfament global. Superat l'1,5°C, l'objectiu serà estabilitzar-nos a l'1,6º C, i si no ho assolim, a 1,7, a 1,8...  Aquest és un joc que no s'acabarà mai.

 

ARXIVAT A:
Unió EuropeaEstats UnitsXinaCrisi climàtica
Anar al contingut