Acaba el termini per l'ingrés a la presó de 5 dels condemnats per l'assalt a Blanquerna
Fins ara, les 14 persones condemnades pels fets violents de 2013 a Madrid han aconseguit evitar entrar en un centre penitenciari
Acaba el termini per l'ingrés a la presó de 5 dels condemnats per l'assalt a Blanquerna

Acaba el termini per l'ingrés a la presó de 5 dels condemnats per l'assalt a Blanquerna

Fins ara, les 14 persones condemnades pels fets violents de 2013 a Madrid han aconseguit evitar entrar en un centre penitenciari

RedaccióActualitzat
TEMA:
Extrema dreta
Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Instruccions per interactuar amb el player

Aquest dijous acaba el termini per ingressar voluntàriament a la presó per a 5 dels 14 condemnats per l'assalt al Centre Cultural Blanquerna, la delegació de la Generalitat a Madrid, durant l'acte oficial per la Diada del 2013.

El 23 de març, l'Audiència de Madrid va citar-los per recollir el requeriment que els dona deu dies hàbils per entrar en un centre penitenciari.

Es dona la circumstància que, set anys i set mesos després de l'assalt a Blanquerna, cap dels 14 condemnats encara no ha ingressat a presó.

És cert que la primera sentència, de l'Audiència de Madrid, fa més de cinc anys, els imposava penes inferiors a un any. Però tant la primera revisió del Tribunal Suprem, de fa més de quatre anys, com la segona, a instàncies del Tribunal Constitucional, de l'estiu passat, els imposava penes de més de 2 anys.

En tots els casos, els condemnats han aconseguit evitar l'ingrés penitenciari presentant recursos davant del Suprem o del Constitucional. No es té constància que aquesta vegada ho hagin fet.


Un dels condemnats, candidat de Falange

Un d'aquests 5 condemnats és Manuel Andrino, president de Falange i cap de llista per aquesta formació d'ultradreta a les eleccions a l'Assemblea de Madrid que s'han de fer el 4 de maig.

També és de Falange Jesús Fernando Fernández, que és el número vuit de la llista a les eleccions madrilenyes, que el Tribunal Suprem considera el líder de l'assalt.

Un altre dels condemnats és Pedro Chaparro, dirigent de la formació d'ultradreta Democràcia Nacional, que el 2015 va ser condemnat a un any de presó per amenaces al fotoperiodista Jordi Borràs.

Problemes amb la justícia, a banda de l'assalt a Blanquerna, també n'ha tingut Iñigo Pérez de Herrasti Urquijo, integrant històric d'Alianza Nacional, una altra formació d'ultradreta, que l'any 2000 va ser condemnat a 14 anys de presó per tinença d'armes i material inflamable.

És fill de Begoña Urquijo Álvarez de Eulate, de la família dels marquesos d'Urquijo, que durant molts anys va ser tresorera d'Alianza Popular, l'actual Partit Popular. També és cosí, per part de mare, de Pedro Morenés Eulate, que en el moment de l'assalt a Blanquerna era ministre de Defensa.


CRONOLOGIA DELS FETS

L'assalt

El dimecres 11 de setembre del 2013, un grup de persones d'ultradreta va irrompre al Centre Cultural Blanquerna, la delegació de la Generalitat a Madrid, durant l'acte oficial de celebració de la Diada.

Els assaltants van passar entre el públic per arribar fins a l'escenari, on van tirar a terra la senyera i el faristol on el delegat del govern, Josep Maria Bosch, estava a punt d'intervenir per obrir l'acte.

Per arribar-hi, van colpejar alguns dels assistents, entre els quals hi havia Josep Sánchez Lliure, diputat de CiU al Congrés.

Bosch, Sánchez Llibre i un càmera de TV3 que cobria l'acte van resultar ferits.

 

Atac Blanquerna
Atac Blanquerna


Els ultres, que cridaven, en castellà, "No ens enganyen, Catalunya és Espanya", també van llançar gas pebre, irritant, que va obligar els assistents a abandonar les instal·lacions.

Els danys materials causats per l'assalt del grup d'ultradreta van ser valorats, més tard, en 1.372 euros.

L'acció va ser breu i els agressors van poder marxar sense cap problema, perquè al local no hi havia cap dispositiu de seguretat.

Entre els assaltants hi havia integrants de formacions d'ultradreta com Falange, Democracia Nacional i Alianza Nacional.


La investigació

La policia, però, va detenir 12 persones, que van quedar en llibertat amb càrrecs al cap de dos dies, després de declarar davant del jutge, que va obrir una investigació pels delictes de lesions, atemptat i amenaces.

El jutge, a més, els va imposar la prohibició d'aproximar-se a menys de cent metres de Blanquerna.

Les detencions d'aquestes 12 persones es van fer arran de la denúncia presentada per Bosch i per Sánchez Llibre.

Més tard es van fer altres detencions, i fins a 19 persones van ser investigades per aquests fets.

 

 


Set mesos més tard, l'abril del 2014, el titular del Jutjat d'Instrucció número 11 de Madrid, Juan Javier Pérez, va dictar una resolució en la qual acusava 15 dels 19 detinguts de quatre delictes i tres faltes.

Els delictes eren els de desordre públic, atemptat contra l'autoritat, danys i amenaces; les tres faltes eren per lesions a les tres persones que van resultar ferides.

El el seu escrit, el jutge exposava que els 15 investigats havien admès haver accedit al Centre Cultural Blanquerna durant l'acte per la Diada, i que tots els testimonis i víctimes de les agressions coincidien a dir que el grup havia actuat coordinadament.

Per tot plegat, considerava que l'assalt havia estat planificat, en bona part mitjançant l'ús de les xarxes socials.

Per als 4 altres investigats, el jutge va decretar el sobreseïment parcial, en considerar que no existien dades objectives que justifiquessin la continuació del procediment.


Les peticions de pena

L'octubre del 2014, la Generalitat i CiU, personades en la causa,van demanar 16 anys de presó per als 15 investigats.

Una petició que contrasta amb la presentada per la fiscalia, de 2 anys de presó per a tretze dels acusats i 4 anys de presó per als altres dos, pels delictes de desordres públics, danys, atemptat i coaccions i faltes de lesions i maltractament.


La primera sentència

La primera sentència per l'atac a Blanquerna, de l'Audiència Provincial de Madrid, va fer-se pública el febrer del 2016.

Rebaixava molt la petició de la fiscalia, que ja era molt inferior a la de la Generalitat.

En concret, 14 dels 15 ultres investigats van ser condemnats a penes d'entre 6 i 8 mesos de presó.

La més alta va correspondre al principal acusat, per un delicte de desordres públics i multa de 2.400 euros per un delicte de danys.

El jove que va empènyer el diputat Sánchez Llibre va ser condemnat a 7 mesos de presó i a una multa de 4.800 euros per un delicte de danys, i 100 euros més per maltractament d'obra.


La segona sentència

El gener del 2017, el Tribunal Suprem va revisar a l'alça la sentència de l'Audiència Provincial de Madrid.

Va suprimir l'atenuant de reparació dels danys ocasionats i va introduir l'agreujant de discriminació ideològica.

La sentència del Suprem era ferma, i les penes resultants, d'entre més de 3 i 4 anys, suposaven l'ingrés penitenciari.

De tota manera, cap dels condemnats va ingressar a presó, perquè el Tribunal Constitucional (TC) ho va suspendre cautelarment en admetre a tràmit el recurs presentat per alguns dels ultres.


El Tribunal Constitucional

El gener de 2020, el TC va estimar parcialment el recurs iva sentenciar que el Suprem havia vulnerat els drets dels ultres, en no haver-los escoltat abans d'augmentar-los la pena.


La tercera sentència

El juliol del 2020, el Suprem va fer pública una nova sentencia en què rebaixava les penes que havia imposat tres anys i mig abans.

La sala segona del Suprem condemnava els ultres a penes d'entre 2 anys i 7 mesos i 2 anys i 9 mesos de presó.

Aquesta vegada, el tribunal els considera culpables dels delictes de desordres públics i contra el dret de reunió, però no hi veu l'agreujant de discriminació per raons ideològiques, que havia incorporat a la seva primera sentència, de gener del 2017.


Situació dels condemnats

A banda dels 5 condemnats per l'assalt de Blanquerna que han d'ingressar voluntàriament a la presó, aquesta és la situació dels 9 condemnats restants:

  • 2 estan en tràmit de citació per recollir presencialment el requeriment d'ingrés voluntari
  • 4 encara tenen en tràmit al·legacions d'un requeriment anterior d'ingrés a la presó, perquè han sol·licitat un indult
  • 1 encara té en tràmit al·legacions d'un requeriment anterior d'ingrés a la presó perquè ha sol·licitat empara al TC
  • 1 espera l'informe de la Fiscalia per resoldre sobre el seu ingrés
  • 1 està en cerca i captura
ARXIVAT A:
Extrema dreta

VÍDEOS RELACIONATS

Anar al contingut