Pla contra l'abandonament escolar a Catalunya, que és dels més alts d'Europa

Educació anuncia que, a partir del curs que ve, els municipis podran accedir a les dades de la trajectòria educativa dels alumnes, una llarga reivindicació

Mireia Rom Salvador/Irene Vaqué ReigActualitzat

Educació atendrà una reivindicació històrica dels municipis per reduir l'abandonament escolar prematur, que a Catalunya afecta el 16,9% dels joves, segons l'última enquesta de població activa del 2022, lluny de l'objectiu de la UE per als pròxims anys. Se situa només per darrere de Romania, d'acord amb les dades de la Fundació Bofill. A partir del curs que, i si la família o l'estudiant ho accepten, Educació compartirà amb els municipis dades de l'alumne per seguir-ne la trajectòria.

Això ha de permetre que els tècnics i els serveis socials puguin posar-s'hi en contacte si detecten risc d'abandonament. Igualment, es reservaran places d'FP per a alumnes de 1r de batxillerat. Són les principals mesures del pla contra el fracàs escolar que ha anunciat la Generalitat.
 

Compartir dades per seguir la trajectòria educativa de l'alumnat

Per primera vegada, els municipis tindran dades dels alumnes, que els permetran saber si s'han despenjat del sistema. Ara només tenen les de l'absentisme, però no poden seguir la trajectòria educativa dels escolars. El pla preveu compartir dues dades:

  • Dades d'alumnes que el curs anterior van acabar 4t d'ESO

Permetran saber quants alumnes fan el curs que els tocaria, quants repeteixen i quins estudis fan després de l'ESO. Si un alumne no segueix cap estudi homologat pel departament, un tècnic municipal s'hi haurà de posar en contacte per incentivar que torni al sistema.

  • Dades del registre d'alumnes (RALC)

Permetran saber si un alumne continua estudiant en un altre centre o municipi i també se sabran els motius de la baixa del centre educatiu (personals, laborals, malaltia, trasllat a un altre centre, desinterès, etc.).

Aquesta compartició de dades entrarà en vigor el curs que ve, el 2023-2024. A principi de curs, Educació demanarà a les famílies o als alumnes (segons l'etapa educativa) el consentiment informat per poder fer la traçabilitat i orientació en cas que es detecti risc d'abandonament.

Una orientadora en una classe de secundària de Terrassa
Una orientadora en una classe de secundària de Terrassa (CCMA)

Les dades es compartiran amb els municipis quan els alumnes que cursin 4t d'ESO s'hagin preinscrit en algun estudi postobligatori. Si l'estudiant no s'apunta enlloc, saltarà l'alerta i se'n farà un seguiment fins que obtingui el títol d'un estudi postobligatori .

Amb aquestes mesures, es vol facilitar la tasca dels tècnics d'educació municipals i els serveis socials i que els municipis puguin fer plans propis de prevenció i actuació. Hi estaran implicats el Servei d'Ocupació de Catalunya, les escoles de noves oportunitats (destinades a persones que han quedat fora dels circuits educatius ordinaris) i els agents socials de cada municipi.

Més orientadors i acreditar l'experiència laboral

Una altra mesura que inclou el pla és un increment del nombre d'orientadors el curs que ve, sobretot a FP. L'objectiu és que tots els centres de formació professional en tinguin, però els experts defensen que l'orientació educativa ha de començar abans, a primària.

Així mateix, es buscarà que alumnes que hagin abandonat els estudis i estiguin treballant puguin acreditar aquests coneixements laborals per aconseguir una titulació i continuar estudiant posteriorment.

 

Canvis a la preinscripció d'FP, amb més places reservades

A partir del curs 2023-2024, la preinscripció de formació professional prioritzarà per primera vegada alumnes de 1r de batxillerat i centres de formació d'adults. Això implicarà que menys estudiants de 4t d'ESO hi entrin en primera opció, perquè hi haurà més col·lectius que tindran prioritat.

La setmana que ve es presentarà l'oferta.

En el marc d'un pla pilot, a Barcelona, a partir del curs que ve, també es reforçarà l'aula d'acollida a 3r i 4t d'ESO, perquè s'ha comprovat que l'alumnat nouvingut en aquestes etapes és el que té més risc d'abandonament dels estudis.

Una alumna en una classe de secundària de Terrassa
Una alumna en una classe de secundària de Terrassa (CCMA)


Gairebé 1 de cada 4 alumnes de grau mitjà d'FP abandona els estudis

La Unió Europea ha establert com a objectiu per al 2030 un índex de fracàs escolar del 9%.

A Catalunya, el curs 2021-2022 el percentatge va variar segons el nivell, del 23,6% d'abandonament als cicles de grau mitjà de formació professionals al 4,7% a 3r d'ESO.

Segons l'EPA de finals del 2022, la mitjana a Catalunya va ser d'un 16,9%. Deixar els estudis està vinculat amb més risc de pobresa i exclusió.

Tot i el lent descens dels últims anys, Catalunya encara ocupa les primeres posicions en abandonament prematur respecte a altres països europeus. Ha passat del 32,9% del 2008 al 16,9% del 2022. Espanya està un pèl per sota de Catalunya, amb un 13,3%, però la mitjana europea està en el 9,7%.

 

Són dades que ha recollit la Fundació Bofill, que assegura que amb mesures dirigides als joves més vulnerables es podria assolir l'objectiu europeu en quatre anys i reduir l'abandonament fins al 10%.

 

 

 

ARXIVAT A:
Educació
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut