A quins encausats per l'1-O pot beneficiar la reforma del Codi Penal?
Amb la supressió de la sedició i la reforma de la malversació, 43 persones amb causes judicials relacionades amb el referèndum podrien veure reduïdes les possibles condemnes
Fins a 43 persones amb causes judicials per l'1-O es podrien beneficiar dels dos punts de la reforma del Codi Penal que aquest dijous, finalment, i després de molta polèmica, ha aprovat el Senat: la supressió del delicte de sedició i la rebaixa de les penes per malversació, si no hi ha ànim de lucre. Aquí s'hi inclourien exiliats, indultats i persones pendents de judici al TSJC, al jutjat 13 i al 18.
Com queda el nou Codi Penal?
Hi ha dos grans canvis.
Primer. Ja no inclourà la sedició. Aquesta figura, que pràcticament no s'havia tocat des del segle XIX, desapareix. És el delicte més greu pel qual es van condemnar nou líders del procés a penes de presó i d'inhabilitació d'entre 9 i 13 anys.
Ara, els jutges hauran de veure si els fets de l'1 d'Octubre encaixen en un altre delicte que ja existia, però que s'ha reescrit: els desordres públics. Aquí, les condemnes més altes són de 5 anys de presó, molt inferiors, per tant, als 15 anys que, com a màxim, es podien reclamar per sedició.
Segon. La malversació es reforma. Com? La gravetat del delicte la marca si hi ha hagut o no ànim de lucre, és a dir, voluntat d'enriquiment personal, ja sigui d'un mateix o d'una tercera persona.
Amb ànim de lucre, les penes es mantenen igual: entre els 2 i els 12 anys de presó. Aquí quedarien els casos relacionats directament amb la corrupció: aquells en què algú s'embutxaca diners públics.
Sense ànim de lucre, les penes es rebaixen. Com a màxim, 4 anys de presó. I només si, amb el desviament de diners públics, s'ha causat un dany o un entorpiment greu. Si això no es pot demostrar, no hi haurà presó, només inhabilitació i multa.
Amb aquest nou redactat del Codi Penal, quines causes judicials relacionades amb l'1-O es veuen afectades?
Els exiliats
La justícia espanyola reclama per sedició l'expresident Carles Puigdemont i els exconsellers Toni Comín i Clara Ponsatí.
Marta Rovira, la secretària general d'ERC, segueix processada per rebel·lió. Però aquest delicte ja va caure durant el judici del procés, al Suprem.
Com que la sedició desapareix del Codi Penal, els jutges hauran de veure si poden demanar-los per un altre delicte: el de desordres públics. Aquest ja existia, però s'ha reescrit. I preveu penes de fins a 5 anys de presó, molt inferiors a les màximes de 15 que tenia la sedició.
A l'expresident Puigdemont, a Toni Comín i a l'exconseller Lluís Puig també els volen extradir per un altre delicte que es reforma, la malversació. Aquest passa dels 12 anys de presó com a màxim als 4, si no hi ha ànim de lucre.
Els nou presos polítics, ara indultats
Oriol Junqueras, Raül Romeva, Jordi Turull, Dolors Bassa, Josep Rull, Joaquim Forn, Carme Forcadell, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart van ser condemnats a penes de presó i d'inhabilitació d'entre 9 i 13 anys.
Amb la desaparició de la sedició, cau el delicte principal. De fet, a quatre d'ells també els van condemnar per malversació, però medial. És a dir, que aquesta malversació només s'entenia com una eina per poder fer la sedició.
Ara tots nou estan indultats. Però segueixen inhabilitats. Amb el nou Codi Penal, sense sedició i amb una malversació amb penes més baixes si no hi ha ànim de lucre, el Suprem haurà de tornar a calcular el temps que han de seguir sense poder ocupar un càrrec públic.
El líder d'ERC, Oriol Junqueras, és qui va tenir la condemna més alta: 13 anys de presó i d'inhabilitació. Ara mateix, està inhabilitat fins a l'octubre del 2030.
Jové i Salvadó al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC)
El TSJC ha enviat a judici els diputats d'ERC Josep Maria Jové i Lluís Salvadó pel paper que haurien tingut en l'1-O i en la preparació d'unes hipotètiques estructures d'un futur estat independent. Se'ls acusa de malversació, i també de desobediència, prevaricació i revelació de secrets.
Tots dos podrien beneficiar-se del nou Codi Penal. Com? Sense ànim de lucre, les penes serien més baixes: un màxim de 4 anys de presó en comptes de 12. A més, només hi podria haver presó si es justifiqués que, amb el desviament de diners públics, van causar un dany o entorpiment greu. Si això no queda demostrat, no hi haurà presó, només inhabilitació i multa.
Els 27 encausats als jutjats 13 i 18
En total, hi ha 27 persones acusades de malversació per l'1 d'Octubre als jutjats d'instrucció 13 i 18 de Barcelona. Són persones que van tenir càrrecs de responsabilitat en el govern del referèndum, com l'exsecretari de Difusió Antoni Molons, l'exsecretari general de Treball Josep Ginesta, l'exdirector del Diplocat Albert Royo o l'exdirector de l'Oficina de la Generalitat a la Unió Europea Amadeu Altafaj.
Tots ells podrien beneficiar-se també del nou Codi Penal. Com? Sense ànim de lucre, les penes serien més baixes: un màxim de 4 anys de presó en comptes de 12. A més, només hi podria haver presó si es justifiqués que, amb el desviament de diners públics, van causar un dany o entorpiment greu. Si això no queda demostrat, no hi haurà presó, només inhabilitació i multa.
En aquest cas, però, primer cal resoldre el conflicte de competències que han denunciat les defenses d'alguns acusats. Al·leguen que hi ha persones investigades a dos jutjats diferents, el 13 i el 18, pels mateixos fets.
Un cop es resolgui aquesta qüestió de competència, el cas es desencallarà i es coneixeran quines penes demana la Fiscalia.
