A la taula d'en Bernat, qui no hi és...
El candidat Mariano Rajoy ja va anunciar fa dies que en aquesta campanya que començarà el 10 juny sí que participarà en debats electorals. És tot una novetat, perquè en l'anterior, més enllà de l'agre cara a cara amb Pedro Sánchez, no vam poder veure el president en funcions més que en alguns missatges mediàtics a voluntat. Alguna cosa hi deuria tenir a veure que després perdés 60 diputats. Però el que és veritablement renovador d'aquesta campanya serà la possibilitat, per primera vegada en prop de 40 anys de democràcia, de veure debats on no s'ho ventilen tot entre dos. Els de sempre. PP i PSOE.
En tots aquest anys, els dos grans partits han passat el corró de les seves majories i han aplicat sense contemplacions la seva manera d'entendre la majoria social espanyola, una, unitària, unívoca, indissimuladament centralista, i en què no hi ha cabut mai la diferència lingüística, cultural, social i política que, els agradi o no, existeix a l'estat.
No serà la primera vegada que en els debats catòdics podem veure diverses cares. A més de les amagades emissions que es fan a la televisió pública espanyola amb segones o terceres espases dels partits, ja hi va haver un debat a quatre el desembre en prime time. Però faltava Rajoy. Aquesta vegada serà de caps de llista, han perjurat. Però només de quatre. La diversitat representada en el Congrés espanyol seguirà sent bandejada, seguirà sent discriminada, continuarà sent inexistent per a una majoria a qui sembla no interessar-li conèixer la realitat.
I, com a la taula d'en Bernat, qui no pensi com aquells quatre, no estarà representat.
Des de la carrinclona Academia de las Ciencias y las Artes de Televisión de España, amb el seu no menys "vintage" moderador, defensaran que l'espectacle mediàtic que significa el cara a cara no es pot aconseguir en un debat múltiple. Si fos així, esperaríem que la realització i la posada en escena fos una mica més lluïda que en la resta d'ocasions. Però, a més, és que si reduïm la política al mer "infotainment", quin favor fem a la democràcia? Resposta aquesta pregunta, queda clar quin és l'objectiu comunicatiu d'un debat a quatre, quina imatge es vol transmetre a l'espectador, quin discurs despullat de matisos es vol inculcar subliminalment a l'audiència que absorbeix sense filtres el discurs.
Si en l'últim la presència de Podem i Ciutadans es va justificar per la representació teòrica que els donaven les enquestes, menystenint els que sí que la tenien, ara ja no els caldrà ni això. Però quina justificació democràtica té no convidar la resta de grups representats?
