A la recerca i captura del tió: els boscos s'omplen de nens que volen caçar el seu

A la recerca i captura del tió: els boscos s'omplen de nens que volen caçar el seu

A la recerca i captura del tió: els boscos s'omplen de nens que volen caçar el seu

Redacció Actualitzat
TEMA:
Nadal
Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Engegar/Aturar Silenciar Pujar el volum Disminuir el volum Instruccions per interactuar amb el player
imatge

En algunes cases, el tió apareix com per art de màgia: n'hi ha que truquen a la porta, o que agafen directament l'ascensor. Però cada cop s'està posant més de moda anar a buscar tions al bosc.

 

S'organitzen batudes ciutadanes per trobar el millor tronc i, després, decorar-lo amb forma humana. Una evolució en aquesta tradició, que, originàriament, era molt més austera.

 

El tió, en l'origen, era un tros de soca sense cara ni barretina ni res que l'humanitzés. El tió es tirava al foc i es cremava per Nadal i la cendra es llençava al camp.

 

Fer cagar el tió és una tradició arrelada a Catalunya que també segueixen alguns pobles d'Aragó.

Un tros de fusta que menja que beu i que el dia de Nadal caga torrons, cava i, avui dia, figuretes de xocolata, llaminadures o joguines.

Fins i tot n'hi ha que han aconseguit gravar-lo mentre menja!

 

Antigament el tió es cremava al foc un cop havia fet la feina però ara es disfressen molt per aconseguir l'indult.

 

Fins i tot les tiones i els nadons tió volen l'indult.

 

Notícia relacionada: Viggo Mortensen explica el cagatió en un "late show" nord-americà

 

Origen de la tradició de cagar el tió

Els experts consideren que l'origen és anterior al cristianisme, quan els tions servien per retre culte als avantpassats. Per això se'ls oferien aliments, que finalment s'acabaven menjant els més petits.

Els experts apunten que es tracta d'un costum molt antic, que ha evolucionat molt però que provindria de les tradicions precristianes. Els tions serveixen per fer foc a la llar, al voltant de la qual fa molts segles se celebraven els antics cultes als avantpassats i se'ls oferien aliments.

Picar el tió podria venir d'un antic ritu per fer despertar la natura el dia del solstici d'hivern. Amb el cristianisme desapareix el culte als avantpassats, la tradició evoluciona i el tió es converteix en una festa infantil del dia de Nadal.

 

El tió era un tros de soca sense cara ni barretina i amb algun forat amagat. Abans de fer-lo cagar, els infants anaven a resar un parenostre a una altra habitació.

Amb la laïcitat, aquest costum ha canviat i amb la democràcia, l'escola es converteix en el centre de difusió de les tradicions populars i el tió s'escampa de manera massiva.

S'humanitza, se li pinta cara i se li posen potes.

 

El que era un acte íntim, familiar, s'obre també al públic i apareixen els cagations populars.

Es manté, però, la màgia, aquest moment d'aixecar la manta, que converteix el tió en el tros de fusta amb més seguidors.

ARXIVAT A:
Nadal Cultura popular

VÍDEOS RELACIONATS