A judici 27 policies nacionals i un guàrdia civil per l'1-O a Girona i Aiguaviva

Un jutjat de Girona ha enviat a judici 27 policies nacionals i un guàrdia civil per les càrregues de l'1-O en diferents col·legis de Girona i Aiguaviva.

Se'ls jutjarà per lesions o lesions lleus, que són la majoria de casos, però es descarta fer-ho per delictes contra la integritat moral i tortures i tampoc no atribueix cap responsabilitat als comandaments que van ordenar les càrregues. 

En una interlocutòria, la titular del jutjat d'instrucció 2 de Girona arxiva les denúncies referides a les càrregues al pavelló de Sant Julià de Ramis, on havia de votar l'aleshores president Carles Puigdemont, i també totes les altres en què no s'han pogut identificar els agents, com per exemple les de Pedret o les del centre cívic Ernest Lluch. 

Els advocats voluntaris que van impulsar la querella col·lectiva per les actuacions policials a Girona, Aiguaviva i Sant Julià de Ramis estudien recórrer la decisió a l'Audiència.

El portaveu dels advocats voluntaris, Albert Carreras, d'entrada valora "positivament" la resolució judicial perquè permetrà que "els fets de l'1-O a Girona siguin jutjats". Ara bé, entén que les càrregues van respondre a una actuació coordinada i lamenta que això no s'investigui. 

Un processat pel gas pebre a Aiguaviva

L'únic agent de la Guàrdia Civil que envien a judici és un dels que van irrompre a la plaça d'Aiguaviva cap a dos quarts de quatre de la tarda. Es considera que "per iniciativa pròpia" va disparar l'aerosol de gas pebre contra els veïns que feien una arrossada al centre del poble. El jutjat recull que "està prohibit ruixar aerosols damunts les mucoses". 

En el cas de Girona, el jutjat separa en set peces les actuacions de la Policia Nacional als diferents col·legis electorals. Resol enviar fins a 27 agents a judici per les càrregues a l'SMO de Sant Narcís (3), a Taialà, (6), al Dalmau Carles (3), al col·legi Bruguera (5) i a l'Escola Verd (10).

La jutge considera "proporcionada" l'actuació dels antiavalots

La inerlocutòria recorre a la mateix tesi per valorar quins policies podrien haver comès algun delicte. Manté que els denunciants van patir lesions "que no van requerir ni tractament mèdic ni quirúrgic, sinó una sola assistència facultativa" i que l'actuació dels antiavalots va ser "proporcionada a les circumstàncies", perquè en la majoria dels col·legis els votants van intentar "entorpir la tasca policial".

La interlocutòria processa només aquells policies a qui s'ha pogut identificar com els autors de lesions concretes. Descarta que existís "una pauta d'actuació comuna" de les unitats d'antidisturbis i, en conseqüència, conclou que no hi ha cap responsabilitat penal dels comandaments per ordenar les càrregues.

Al llarg de la resolució, es contraposa allò que van declarar els votants, dient que feien "resistència passiva", amb el que van dir els policies, que van descriure haver-se trobat amb un clima "hostil", fins i tot "violent" i de "ràbia", i van assegurar haver donat una resposta "adequada i proporcionada".

Fins a 137 guàrdies civils i cap investigat a Sant Julià de Ramis 

Al pavelló de Sant Julià de Ramis, on 34 votants van denunciar lesions, la interlocutòria recull que van arribar a intervenir-hi fins a 137 antiavalots de la Guàrdia Civil.

El jutjat recull que, segons consta als informes policials, els agents es van trobar "amb una massa organitzada que va oposar forta resistència a la seva tasca".

Els documents afegeixen que la Guàrdia Civil va fer servir "la força mínima imprescindible per complir amb la seva funció" i que l'actuació es va dur a terme "amb un respecte escrupolós als principis de congruència, oportunitat i proporcionalitat".

Per aquesta actuació, on els agents van irrompre a dins del pavelló trencant la porta, no hi ha hagut cap investigat. Per això, queda impune perquè el jutjat d'instrucció arxiva aquesta peça, que forma part de la querella col·lectiva de l'1-O.