A Greta Thunberg no li agradarà

TEMA:
Crisi climàtica

Hi haurà un dia que sortirem del confinament i entre tots haurem de tornar a engegar aquell món que va quedar aturat allà fora. No cal ser gaire observador per adonar-se que no trobarem ben bé el mateix món. O, per dir-ho clarament, serà un món pitjor. Si mireu qualsevol telenotícies, ja deveu haver vist que econòmicament, socialment, culturalment i sobretot políticament hi haurà molta feina per fer. Costarà que la vida torni a ser la d'abans, i ja veurem com queden totes les llibertats que teníem.

Però, potser perquè fa uns dies que ha sortit el sol a Brussel·les, i això ajuda a no veure-ho tot negre, penso que també hi trobarem alguna cosa positiva. Potser serem més empàtics, potser ens adonarem del valor que tenen uns sectors que donàvem per descomptats com la sanitat i l'educació, potser reconeixerem que la gent gran és un tresor que havíem oblidat o potser valorarem més les coses de les quals ens hem hagut de privar tot aquest temps... i això ho dic jo, que no soc gaire d'abraçar.

He abusat expressament dels "potser" perquè no estic segur que això sigui així. De fet, pensant-hi, només trobo un aspecte en el qual empíricament es podrà demostrar que hi haurem sortit guanyant. I és en el medi ambient.

El dia que puguem sortir ens trobarem que el món està més net i s'hi respira millor. És un èxit que no ens havíem proposat, però que ens torna a demostrar, per si n'hi havia cap dubte, que som el pitjor enemic del nostre planeta. I em pregunto: ara que hem de tornar a posar el món en marxa, podríem aprofitar per fer-ho d'una manera més sostenible?

I em responc: ho dubto. Hi haurà massa emergències abans que aquesta. I això no li agradarà gens a Greta Thunberg.

He vist aquesta noia de prop i en acció un parell de vegades al Parlament Europeu. Imposa. No pel seu aspecte, que és més aviat fràgil, sinó pel que diu i la manera com ho diu. És com si li anés la vida a cada paraula. I de fet, és una mica així.

Greta Thunberg en un acte de Fridays for Future

Aquesta sueca de 16 anys es va carregar a les espatlles la lluita mundial contra el canvi climàtic, i el món, almenys el món dels joves, la va seguir. La síndrome d'Asperger que té, i per culpa del qual havia viscut assetjament a l'escola, és ara el seu principal aliat. Thunberg ha focalitzat un objectiu, salvar el planeta, i res no la distreu d'això. La seva referència són els científics, i els científics estan d'acord en una cosa: anem tard, molt tard.

La primera vegada que la van convidar a l'Eurocambra, el llavors president, l'italià Antonio Tajani, va voler rebre-la al seu despatx. I es va equivocar. Es va dirigir a ella com si fos la seva neta amb un to que volia ser amistós però que li va quedar infantil. Segons expliquen alguns dels que hi eren, l'adolescent se'l va mirar amb aquella cara de pocs amics que té i li va dir que moltes gràcies però que anessin per feina. Sense més preàmbuls, li va recitar tot el que esperava que fes el Parlament Europeu.

I així és sempre. Thunberg identifica qui és el seu interlocutor o el seu públic i els etziba les seves demandes sense cap tipus de dubte ni timidesa. La noia d'aspecte fràgil es converteix en una piconadora de consciències.

Greta Thunberg i Ursula Von der Leyen a la Comissió de Medi Ambient del Parlament Europeu
Greta Thunberg i Ursula Von der Leyen a Brussel·les ((Reuters/Johanna Geron))

Els seus nombrosos detractors diuen que hauria de ser a l'escola, que darrere d'ella hi ha obscurs lobbys que la utilitzen per als seus interessos, que els seus pares haurien de protegir-la més... No sé si tenen raó. Però sí que sé, perquè ho he vist, que quan aquesta noia parla, els polítics acoten el cap.

No té el mateix efecte que et pressioni el polític del partit rival que que et pressionin els teus fills, que són els qui Thunberg representa. La força que té demanant que no li robin el futur és imbatible. Perquè és de veritat.

Greta Thunberg ha estat la guspira adequada per encendre una metxa que de moment ha portat centenars de milers de joves al carrer. El moviment Fridays for Future ja és un fenomen mundial. Primer els polítics s'ho miraven amb actitud condescendent i paternalista, però ara van tots bojos per fer-se la foto amb l'activista de moda. Bé, no tots. Les extremes dretes negacionistes i l'inefable Donald Trump consideren que ella és més perjudicial per al món que la contaminació atmosfèrica.

En general, però, tots els partits han hagut d'agafar la bandera verda que fins ara només portaven Els Verds. Avui dia ja és un error gravíssim qüestionar aquesta onada. I si no que l'hi preguntin a l'alt representant de la Unió Europea, Josep Borrell. El pitjor incendi diplomàtic que ha tingut des que és al càrrec ha sigut menysprear els seguidors de Thunberg. Va haver de disculpar-se tres vegades.

Borrell qüestiona l'aposta dels joves contra el canvi climàtic
Greta Thunberg (Reuters/TT News Agency)

Abans d'aquesta pandèmia s'estaven movent coses seriosament. La Comissió Europea va situar el pacte verd com la màxima prioritat de la legislatura. Europa s'havia proposat ser la punta de llança d'una transformació mundial. Què en fem, ara, d'aquest repte? El planeta es pot esperar que ens recuperem d'aquesta crisi? I de què estem parlant? D'anys?

Greta Thunberg sempre diu que és com tenir un incendi a casa i esperar uns dies a trucar els bombers. El dia que vinguin, no quedarà res.

Campanya del moviment Fridays for Future "Casa nostra està en flames":

 

Potser podríem aprofitar aquesta oportunitat brutal i inesperada per fer un canvi. Aquestes llargues setmanes de confinament hem après a viure i a treballar d'una manera que segurament mai hauríem pensat que seríem capaços de fer.

Per què no utilitzem aquesta capacitat d'adaptació que tenim per adaptar-nos a un món més net? No vol dir aturar l'economia o deixar de viatjar, vol dir repensar el que fem amb unes altres prioritats.

No cal que ho fem per la Greta. Fem-ho egoistament per nosaltres.

ARXIVAT A:
Coronavirus Reflexions des del confinament Greta Thunberg Crisi climàtica Medi ambient
Anar al contingut