A Catalunya s'han abandonat més de la meitat dels conreus d'avellana els últims 15 anys
L'abandonament de les zones de conreu a Catalunya és cada cop més acusat en l'àmbit dels fruits secs, i principalment, de l'avellana. Els preus no compensen el treball dels pagesos i any rere any hi ha més terres sense cultivar. Amb aquest panorama, el camp es converteix en material combustible per als incendis.
Els pagesos que es dediquen al cultiu de l'avellana cada cop ho tenen més difícil per continuar desenvolupant el seu treball. Entre els motius per abandonar un camp es troben la manca de solvència econòmica, els preus i que les ajudes no compensen el treball que hi inverteixen els pagesos. A més, molts pagesos van envellint i ja poca gent s'hi vol dedicar. Per això, molts es veuen obligats a abandonar els camps.
Aquest fet es fa cada cop més palès: el 1987 existien 36.000 hectàrees d'avellaners, sobretot al Camp de Tarragona, mentre que el 2004, la xifra es reduïa a 14.000 àrees. Enguany la sequera ha empitjorat la situació i s'ha perdut fins al 85% de la collita de fruits secs i s'han abandonat 1.200 hectàrees més de cultiu d'avellanes.
L'abandonament dels terrenys de conreu, d'altra banda, provoca com a conseqüència la fàcil propagació dels focs. Aquests camps que havien servit com a tallafocs, en estat de deixadesa es tornen material altament inflamable per als incendis.
