Zapatero anuncia eleccions anticipades pel 20 de novembre
El president espanyol ha esperat just abans de les vacances per resoldre una de les grans incògnites dels darrers mesos: la data de les eleccions. Després de tota mena de teories i especulacions polítiques, Zapatero ha marcat al calendari el diumenge 20 de novembre. Els comicis haurien estat al març si s'hagués esgotat la legislatura, tal com, una vegada rere l'altra, havia dit que faria. El president, però, assegura ara que aquesta era una decisió "pensada i madurada de fa temps" i justifica la data per culminar les reformes i perquè el nou govern pugui prendre decisions des de començament d'any.
José Luis Rodríguez Zapatero no esgotarà finalment la legislatura. Era una petició que fa temps que ressonava en diferents fòrums, sobretot polítics i des de l'oposició popular, que li reclamava l'avançament de les eleccions en cada una de les seves intervencions. Ell, però, es mantenia ferm. Fins avui.
El motiu que l'ha portat a anunciar l'anticipació de les eleccions és, segons ell, doble. D'una banda, perquè la data els permet enllestir, durant el mes de setembre, algunes de les reformes pendents.
També perquè vol que el nou govern es faci càrrec de l'exercici econòmic a partir de l'1 de gener. "De facto", això implica que Zapatero dóna per fet que es prorrogaran els comptes d'aquest any i que serà el futur executiu qui els adeqüi a les necessitats del moment. Diu que és bo per a l'economia que el nou govern pugui agafar la direcció de les reformes a partir de principi d'any.
Zapatero també assegura que fa temps que havia pres la decisió d'avançar les eleccions i que ho ha fet públic ara, malgrat que jurídicament encara tenia temps per mantenir la incògnita, perquè hi ha símptomes que permeten parlar d'un inici de la recuperació econòmica i per projectar una imatge de certesa, que ell ha igualat a estabilitat, als mercats. "Fixar un calendari clar és bo per a les forces polítiques i per al país", ha sentenciat.
Una data simbòlica
Respecte a la data, el 20 de novembre, Zapatero nega que l'hagi escollit per la seva simbologia i atribueix a la casualitat que coincideixi amb efemèrides com la mort de Franco o l'afusellament de Primo de Rivera.
Segons el calendari electoral previst, la convocatòria oficial d'eleccions es farà el 26 de setembre i la campanya electoral arrencarà el 4 de novembre.
Realista però amb optimisme
El president espanyol ha donat la notícia en una roda de premsa extraordinària posterior al Consell de Ministres en què ja s'esperava la seva compareixença però per fer balanç del curs polític.
Un balanç marcat exclusivament per l'economia i en què el president ha estat optimista. Amb les dades de l'última enquesta de població activa a la mà, Zapatero ha reconegut que la taxa d'atur continua sent inassumible, però ha subratllat que l'informe mostra un cert canvi de tendència positiu i esperançador que, ha afegit, el govern pensa que continuarà en el futur.
Zapatero també ha repassat les reformes legislatives aprovades els últims mesos per afavorir la recuperació econòmica i ha subratllat que s'està en "bones condicions" per complir l'objectiu de dèficit per finals d'aquest any.
Rajoy vs. Rubalcaba
Els comicis enfrontaran el líder del PP, Mariano Rajoy, en el seu tercer intent d'arribar a La Moncloa, amb el flamant candidat socialista, Alfredo Pérez Rubalcaba.
La proclamació d'aquest últim com a relleu de Zapatero ha estat un revulsiu per al PSOE, que aquesta setmana ha vist com escurçava en 3 punts la distància que els separava del PP.
A la pregunta de si la convocatòria havia tingut a veure amb l'"efecte Rubalcaba", Zapatero ha contestat que les raons són econòmiques i d'interès general, cap càlcul electoral.
Zapatero ha avançat que no tornarà a ser diputat. L'encara president espanyol no formarà part de la candidatura socialista i, per tant, no tornarà a seure a l'hemicicle.
Com a curiositat, Zapatero també ha reconegut que, entre els seus plans, no preveu la possibilitat d'escriure unes memòries.
El motiu que l'ha portat a anunciar l'anticipació de les eleccions és, segons ell, doble. D'una banda, perquè la data els permet enllestir, durant el mes de setembre, algunes de les reformes pendents.
També perquè vol que el nou govern es faci càrrec de l'exercici econòmic a partir de l'1 de gener. "De facto", això implica que Zapatero dóna per fet que es prorrogaran els comptes d'aquest any i que serà el futur executiu qui els adeqüi a les necessitats del moment. Diu que és bo per a l'economia que el nou govern pugui agafar la direcció de les reformes a partir de principi d'any.
Zapatero també assegura que fa temps que havia pres la decisió d'avançar les eleccions i que ho ha fet públic ara, malgrat que jurídicament encara tenia temps per mantenir la incògnita, perquè hi ha símptomes que permeten parlar d'un inici de la recuperació econòmica i per projectar una imatge de certesa, que ell ha igualat a estabilitat, als mercats. "Fixar un calendari clar és bo per a les forces polítiques i per al país", ha sentenciat.
Una data simbòlica
Respecte a la data, el 20 de novembre, Zapatero nega que l'hagi escollit per la seva simbologia i atribueix a la casualitat que coincideixi amb efemèrides com la mort de Franco o l'afusellament de Primo de Rivera.
Segons el calendari electoral previst, la convocatòria oficial d'eleccions es farà el 26 de setembre i la campanya electoral arrencarà el 4 de novembre.
Realista però amb optimisme
El president espanyol ha donat la notícia en una roda de premsa extraordinària posterior al Consell de Ministres en què ja s'esperava la seva compareixença però per fer balanç del curs polític.
Un balanç marcat exclusivament per l'economia i en què el president ha estat optimista. Amb les dades de l'última enquesta de població activa a la mà, Zapatero ha reconegut que la taxa d'atur continua sent inassumible, però ha subratllat que l'informe mostra un cert canvi de tendència positiu i esperançador que, ha afegit, el govern pensa que continuarà en el futur.
Zapatero també ha repassat les reformes legislatives aprovades els últims mesos per afavorir la recuperació econòmica i ha subratllat que s'està en "bones condicions" per complir l'objectiu de dèficit per finals d'aquest any.
Rajoy vs. Rubalcaba
Els comicis enfrontaran el líder del PP, Mariano Rajoy, en el seu tercer intent d'arribar a La Moncloa, amb el flamant candidat socialista, Alfredo Pérez Rubalcaba.
La proclamació d'aquest últim com a relleu de Zapatero ha estat un revulsiu per al PSOE, que aquesta setmana ha vist com escurçava en 3 punts la distància que els separava del PP.
A la pregunta de si la convocatòria havia tingut a veure amb l'"efecte Rubalcaba", Zapatero ha contestat que les raons són econòmiques i d'interès general, cap càlcul electoral.
Zapatero ha avançat que no tornarà a ser diputat. L'encara president espanyol no formarà part de la candidatura socialista i, per tant, no tornarà a seure a l'hemicicle.
Com a curiositat, Zapatero també ha reconegut que, entre els seus plans, no preveu la possibilitat d'escriure unes memòries.
