janquim

Xarxes socials locals o especialitzades proven de sobreviure a l'èxit del Facebook

Mentre el Facebook consolida la seva posició com la primera xarxa social del món, amb més de cinc-cents milions d'usuaris, altres xarxes més modestes i, sobretot, menys generalistes, busquen un nínxol entre els aventurers que busquen fortuna a internet

Actualitzat
4barres

Aquest és el cas de 4barres, una xarxa catalana nascuda gairebé a l'inici d'aquest any, que imita l'aspecte gràfic del Facebook, on hi té una pàgina de promoció, que s'adreça de forma específica als ciutadans de Catalunya. No es presenta com una xarxa "nacionalista", si bé no dissimula tampoc la seva preferència i en la pantalla de presentació ja hi inclou banderes independentistes.

El desenvolupador de la xarxa, Jordi Torres, explica a aquest mitjà que tenen unes deu mil visites diàries. Fa deu setmanes, un membre d'aquesta xarxa, inscrit amb el nom ZaZ Urimax, assegurava que "el futur de les xarxes socials és a les xarxes socials orientades a grups concrets, com el cas de 4barres.cat, que està orientada a la comunitat catalana". Però un altre membre d'aquesta comunitat, Enric Sensecognom, responia amb desencís: "No ho crec pas. Molta gent es va apuntar al 4barres.cat el primer dia però després el ritme s'ha reduït moltíssim".

Potser la catalanitat no és encara un tret específic prou especialitzat. Perquè els altres intents que s'hi troben tenen menys a veure amb aquesta identificació i demostren molta més relació amb interessos compartits.

Teatre i música

És el cas, per exemple, de Teatreon, una xarxa centrada en propostes escèniques que agrupa desenes de persones que hi comparteixen el seu blog i també mostres en vídeo de les seves creacions. És un producte nascut a Barcelona, que té el suport del CoNCa, i que s'ofereix de franc a tothom que vulgui ser-ne membre. Cada usuari té dret a un espai de blog i la intenció declarada del grup és que d'aquesta manera puguin atreure nous públics interessats en les seves actuacions. També tenen un compte al Twitter.

S'hi assembla la xarxa Tercera Via, també catalana però de música. La seva pretensió és convertir-se en un punt de trobada on els usuaris puguin penjar la seva música i fer-la "tastar" als altres. Als seus textos declaratius hi diuen: "Un país normal té una xarxa social creada i pensada allí on s'ha d'usar" i asseguren que la seva és la primera xarxa "que creix gràcies a la gent". Ja han obtingut ressò televisiu.

Política i feina

El dubte sobre si hi ha espai per a aquestes microxarxes és raonable, perquè fa l'efecte que el Facebook és capaç de cobrir un ventall ampli d'expectatives, però la veritat és que n'hi ha de tota mena, fins i tot xarxes polítiques com la que CiU va llançar per a les eleccions i que ara es prepara per a la cita de les municipals.

Sembla que totes esperen trobar un recorregut propi. Si fa unes quantes setmanes naixia una xarxa social dedicada només a les persones que es troben a l'atur, poc després, un emprenedor català presentava un model de xarxa social només per a empreses, amb la voluntat de substituir les intranets que durant un temps van centrar l'atenció dels departaments de recursos humans. Sense que això malmeti l'èxit de la xarxa professional per excel·lència, LinkedIn, que té molts competidors, com Doostang, per a alts executius.

Microsoft i l'Ajuntament de Barcelona promouen la xarxa Tercerlloc, que s'adreça als treballadors mòbils, és a dir, a totes aquelles persones que es mouen per la capital catalana a la recerca de connexió Wi-Fi i que han fet de l'entorn urbà el seu lloc de treball.

Sexe i amor

No fa gaire, també des de Barcelona, ha aparegut la "franquícia" espanyola d'una xarxa nascuda als Països Baixos l'any 2008 per atendre una demanda molt concreta: les persones que ja estan aparellades però que, sense trencar aquesta relació estable, volen tenir una aventura. Es diu SecondLove i es presenta sense ambigüitats. Es distingeix dels llocs enfocats a la recerca de contactes perquè no busca una solució per als solitaris sinó un entreteniment per als que s'han atipat d'una rutina.

Els catalans sembla que necessitin la garantia que hi ha llocs de trobada on hi haurà altres persones molt semblants o, si més no, amb la mateixa llengua. Potser això explica que tot i la fortalesa dels webs dedicats als encontres que hi ha arreu del món un país tan petit com Catalunya en tingui almenys dues de pròpies. Tant Gentcomtu com Quedemonline tenen aquesta finalitat i són en català.

Fotògrafs, estudiants, vampirs...

Fora d'aquests límits geogràfics, les diverses modalitats de xarxa social també apareixen amb vocació expansiva. N'hi ha dues basades en la geoposició que permeten compartir el lloc on algú es troba i treure'n beneficis comercials o d'altra mena.

L'aparició dels mòbils intel·ligents i els recursos fotogràfics de les aplicacions han suscitat l'aparició d'Instagram, una xarxa per compartir imatges que se suma a les galeries més populars, com ara Flickr.

Les possibilitats semblen de debò molt grans. Hi ha molts motius per justificar una xarxa. A la ciutat universitària de Salamanca han decidit que volen tenir un espai de relació amb els estudiants europeus que tenen beca Erasmus. Per això han llançat no fa gaire Erasbook, amb un nom que no amaga la seva inspiració en la primera xarxa social del planeta.
 
L'administració catalana va impulsar la seva xarxa mentre el debat era si calia actuar així o simplement ser més presents a les xarxes d'èxit, com sembla que al final es va decidir, amb unes normes pròpies per actuar-hi. Fins i tot la policia catalana ha optat per fer-se present al Facebook.

L'allau de xarxes més o menys estrambòtiques és considerable. N'hi ha de caire eròtic, per a gent guapa, rica o amb inquietuds intel·lectuals, per a aficionats a la caça, gòtics i vampirs o fans del bigoti, a més dels que comparteixen els somnis o el desig d'anar al paradís.  

Tot això, sense comptar que tothom pot fer la seva xarxa social amb eines com ara Ning. De manera que, sí, el Facebook és la xarxa reina però la cort de subalterns és molt àmplia.
Anar al contingut