Una arqueòloga italiana assegura que encara queda un terç de Pompeia per excavar

L'arqueòloga italiana Marisa Ranieri Panetta, una de les principals figures de la historiografia sobre Pompeia, ha assegurat a Barcelona que "encara falta per excavar un terç de la ciutat enterrada per l'erupció del Vesuvi l'any 79". Ranieri Panetta ha presentat a Barcelona el volum "Pompeya. Historia, vida y arte de la ciudad sepultada", del qual és coordinadora. La publicació neix després de quatre anys d'investigació d'aquesta ciutat italiana, recuperada per a la història gràcies a l'arqueologia.
Barcelona

Una arqueòloga italiana assegura que encara queda un terç de Pompeia per excavar

L'arqueòloga italiana Marisa Ranieri Panetta, una de les principals figures de la historiografia sobre Pompeia, ha assegurat a Barcelona que "encara falta per excavar un terç de la ciutat enterrada per l'erupció del Vesuvi l'any 79". Ranieri Panetta ha presentat a Barcelona el volum "Pompeya. Historia, vida y arte de la ciudad sepultada", del qual és coordinadora. La publicació neix després de quatre anys d'investigació d'aquesta ciutat italiana, recuperada per a la història gràcies a l'arqueologia.
Actualitzat
L'arqueòloga italiana Marisa Ranieri Paneta, que ha presentat el resultat de quatre anys d'investigació de la ciutat de Pompeia en forma de volum, assegura que encara queda un terç d'aquest mític patrimoni de la humanitat per excavar. Aquesta historiadora de Pompeia justifica la "lentitud" en els treballs arqueològics per la "minuciositat" amb què s'opera en l'excavació casa per casa. "Cada vegada que es desenterra una casa, s'estudia en profunditat i després s'obre al públic, incorporada en alguna de les rutes de visita del jaciment, com el recentment inaugurat "itinerari de les muralles", i per aquesta raó -afegeix- encara no s'ha completat l'excavació de Pompeia, tot i haver començat l'any 1743 a instàncies de l'aleshores rei de Nàpols, després Carles III d'Espanya." La historiadora italiana reconeix que quan s'obre una nova casa es troben elements similars -frescos, objectes-, encara que "la gran incògnita és saber quants habitants falten per descobrir". Fins ara, s'han trobat 1.047 cossos calcinats, entre els quals no hi ha cap nen, tot i això, dos antropòlegs australians, apunta Ranieri, calculen que a Pompeia i la seva zona d'influència hi havia uns 20.000 habitants. Aquests càlculs es basen, ha precisat la historiadora, en el fet que a la ciutat s'han excavat 614 botigues, que inclouen comerços, tallers i forns, que proporcionaven aproximadament unes 15.000 peces de pa diàries. La coordinadora d'aquest volum sobre Pompeia, també autora d'una biografia de Neró, adverteix que "Pompeia està plena de secrets". La tasca arqueològica ha permès, per exemple, constatar que "poc abans de l'erupció havien arribat a Pompeia les primeres cireres, melons i préssecs, no coneixien encara taronges i mandarines, i sí les llimones, que no ingerien i utilitzaven com a element higiènic". Troballes com aquestes mantenen vigents, segons Ranieri Panetta, les paraules de Goethe en la seva visita a Itàlia el 1787: "De les moltes desgràcies que han ocorregut en aquest món, cap ha procurat a la posteritat una alegria tan gran." Pompeia s'ha convertit, segons l'arqueòloga, en "un enorme laboratori" en què s'analitzen les pintures, els bronzes, la calefacció, les portes, els trossos de fusta i les restes botàniques, com les llavors de raïm, que "han estat replantades i amb les quals s'obtindrà vi amb l'aroma de l'any 79". A aquest treball minuciós, que "descobreix detalls que fins i tot passen desapercebuts a l'ull de l'arqueòleg", se suma el fet que Pompeia no havia estat fotografiada en la seva globalitat des de feia quaranta anys.