Un periodista aplega en un mapa de Google els pactes municipals que no respecten la llista més votada
Saül Gordillo és ara un periodista independent que no treballa en cap mitjà de comunicació. Però ha aconseguit força ressò, perquè edita i actualitza un mapa on aplega els "pactes municipals curiosos", com s'hi refereix ell mateix. És una altra demostració que amb les eines basades en internet i la contribució de moltes fonts es poden crear continguts informatius de valor.
Un centenar de pactes locals peculiars han quedat registrats en un mapa d'accés públic que ha creat i actualitza el periodista Saül Gordillo. Com explica ell mateix al seu blog, la feina ha estat possible gràcies a la col·laboració d'un centenar llarg de ciutadans que amb les eines d'internet li han fet arribar missatges informatius, fent servir sobretot l'etiqueta #nousajuntaments al Twitter.
Amb aquest exercici, Gordillo posa al descobert molts casos en què la llista més votada no arriba a governar l'ajuntament d'aquella població perquè altres forces han fet un pacte que els permet sumar una majoria absoluta de regidors.
El respecte a la llista més votada no és cap obligació legal, i tant als consistoris com al govern de Catalunya s'han produït situacions diverses que ho demostren. Però sí que se'n fa una certa apel·lació ètica cada vegada que hi ha eleccions i el mapa de Gordillo fa evident que no hi ha cap força política que estigui exempta d'aquest suposat pecat, ni els partits polítics d'abast nacional ni tampoc les petites formacions locals d'independents.
Pacti qui pugui
La idea se li va acudir quan poc després de la nit electoral van aparèixer als mitjans de comunicació les especulacions sobre possibles acords a Tarragona i Badalona, com explica en declaracions al 3cat24. "Em vaig adonar que les declaracions de la política nacional no anaven d'acord amb la realitat, on més aviat impera el pacti qui pugui", diu. El 8 de juny va començar a incorporar les dades a l'eina cartogràfica. És el primer cop que fa servir l'eina de mapes de Google amb voluntat informativa i assegura que l'experiència li ha estat profitosa.
A més, el mapa també recull els casos de pactes que, si bé no són una mostra de la superació de la llista més votada, sí que tenen un aire estrany. Ell s'hi refereix com a "pactes antinatura". La barreja d'aquests conceptes ja ha provocat que un dels comentaris al seu blog recomani una distinció millor. Boris Mir escriu: "Et proposo separar visualment les dues categories: "alcalde que no pertany a la llista més votada" i "majories antagòniques". Canviant el color del marcador n'hi hauria prou. Crec que el mapa milloraria."
Gordillo aclareix que hi ha uns quants casos mixtos en què es podrien donar les dues circumstàncies, i per aquest motiu encara no s'ha decidit a adoptar aquesta indicació cromàtica.
Més fonts, més rapidesa
Les aportacions col·lectives proven que aquest tipus de periodisme basat en la contribució de moltes fonts pot donar bons resultats. Aquest mapa el podria haver elaborat l'equip d'infografia de qualsevol mitjà tradicional, però, en canvi, és d'accés obert amb un mapa de Google i l'edita un periodista independent que no està empleat en cap mitjà. "Abans havies de demanar aquesta informació a una organització com l'Associació Catalana de Municipis i esperar que t'arribés un full de dades, però ara, si tens prou seguidors al Twitter i al teu blog, pots fer una crida i rebre moltes aportacions, des d'un veí de la població fins a un regidor disgustat", explica, convençut que el procediment té sentit.
Gordillo, que fins al 8 d'abril d'aquest any va ser el director de l'Agència Catalana de Notícies, ha emprès ara, amb la mateixa tècnica de la col·laboració col·lectiva, una anotació sobre els casos de nous alcaldes, escollits en les eleccions del maig, que s'han apujat el sou. Els percentatges d'aquests augments, més encara en un context de crisi, esdevenen un punt escandalosos. De moment, aquesta informació no s'ha incorporat al mapa i Gordillo creu que caldrà esperar fins que es disposi de les dades de les retribucions que s'acordin per als càrrecs comarcals i provincials, tot i que no es vol comprometre a la seva realització.
Però el periodisme col·laboratiu té dues cares, la contribució i l'exigència. Per això Gordillo no pot descartar que les mateixes fonts que l'han ajudat a editar aquest mapa informatiu ara el vulguin empènyer perquè assumeixi també aquest repte.
Amb aquest exercici, Gordillo posa al descobert molts casos en què la llista més votada no arriba a governar l'ajuntament d'aquella població perquè altres forces han fet un pacte que els permet sumar una majoria absoluta de regidors.
El respecte a la llista més votada no és cap obligació legal, i tant als consistoris com al govern de Catalunya s'han produït situacions diverses que ho demostren. Però sí que se'n fa una certa apel·lació ètica cada vegada que hi ha eleccions i el mapa de Gordillo fa evident que no hi ha cap força política que estigui exempta d'aquest suposat pecat, ni els partits polítics d'abast nacional ni tampoc les petites formacions locals d'independents.
Pacti qui pugui
La idea se li va acudir quan poc després de la nit electoral van aparèixer als mitjans de comunicació les especulacions sobre possibles acords a Tarragona i Badalona, com explica en declaracions al 3cat24. "Em vaig adonar que les declaracions de la política nacional no anaven d'acord amb la realitat, on més aviat impera el pacti qui pugui", diu. El 8 de juny va començar a incorporar les dades a l'eina cartogràfica. És el primer cop que fa servir l'eina de mapes de Google amb voluntat informativa i assegura que l'experiència li ha estat profitosa.
A més, el mapa també recull els casos de pactes que, si bé no són una mostra de la superació de la llista més votada, sí que tenen un aire estrany. Ell s'hi refereix com a "pactes antinatura". La barreja d'aquests conceptes ja ha provocat que un dels comentaris al seu blog recomani una distinció millor. Boris Mir escriu: "Et proposo separar visualment les dues categories: "alcalde que no pertany a la llista més votada" i "majories antagòniques". Canviant el color del marcador n'hi hauria prou. Crec que el mapa milloraria."
Gordillo aclareix que hi ha uns quants casos mixtos en què es podrien donar les dues circumstàncies, i per aquest motiu encara no s'ha decidit a adoptar aquesta indicació cromàtica.
Més fonts, més rapidesa
Les aportacions col·lectives proven que aquest tipus de periodisme basat en la contribució de moltes fonts pot donar bons resultats. Aquest mapa el podria haver elaborat l'equip d'infografia de qualsevol mitjà tradicional, però, en canvi, és d'accés obert amb un mapa de Google i l'edita un periodista independent que no està empleat en cap mitjà. "Abans havies de demanar aquesta informació a una organització com l'Associació Catalana de Municipis i esperar que t'arribés un full de dades, però ara, si tens prou seguidors al Twitter i al teu blog, pots fer una crida i rebre moltes aportacions, des d'un veí de la població fins a un regidor disgustat", explica, convençut que el procediment té sentit.
Gordillo, que fins al 8 d'abril d'aquest any va ser el director de l'Agència Catalana de Notícies, ha emprès ara, amb la mateixa tècnica de la col·laboració col·lectiva, una anotació sobre els casos de nous alcaldes, escollits en les eleccions del maig, que s'han apujat el sou. Els percentatges d'aquests augments, més encara en un context de crisi, esdevenen un punt escandalosos. De moment, aquesta informació no s'ha incorporat al mapa i Gordillo creu que caldrà esperar fins que es disposi de les dades de les retribucions que s'acordin per als càrrecs comarcals i provincials, tot i que no es vol comprometre a la seva realització.
Però el periodisme col·laboratiu té dues cares, la contribució i l'exigència. Per això Gordillo no pot descartar que les mateixes fonts que l'han ajudat a editar aquest mapa informatiu ara el vulguin empènyer perquè assumeixi també aquest repte.
