Un estudi acadèmic assegura que els mitjans digitals no gestionen bé els comentaris dels usuaris

Els mitjans digitals disposen de normes clares sobre la participació mitjançant els comentaris a les notícies, però aquests principis "es vulneren sovint, sobretot en els diaris que registren un volum important de comentaris". Aquesta és una de les conclusions a què han arribat cinc professors universitaris especialitzats en ètica i mitjans digitals en un estudi que els va encarregar el Consell de la Informació de Catalunya.
janquim

Un estudi acadèmic assegura que els mitjans digitals no gestionen bé els comentaris dels usuaris

Els mitjans digitals disposen de normes clares sobre la participació mitjançant els comentaris a les notícies, però aquests principis "es vulneren sovint, sobretot en els diaris que registren un volum important de comentaris". Aquesta és una de les conclusions a què han arribat cinc professors universitaris especialitzats en ètica i mitjans digitals en un estudi que els va encarregar el Consell de la Informació de Catalunya.
Actualitzat
A més, els sistemes de registre no deixen cap rastre i, segons els autors de l'estudi, solen ser fàcils de burlar, permeten l'anonimat a gairebé tots els casos observats i no n'hi ha una supervisió posterior. Per aquest motiu consideren que hi ha falta de recursos per a la moderació eficaç dels comentaris i que això provoca que hi apareguin moltes desqualificacions i que, segons algunes persones entrevistades pels acadèmics, es corri el risc de perjudicar la marca del mitjà.

Però l'estudi no es limita a aquesta asseveració sobre la falta de control suficient i avalua de forma negativa la participació dels usuaris en aquests mitjans generalistes. De forma general, i almenys en els mitjans que han sigut objecte d'anàlisi, l'estudi reporta que els comentaris a les notícies no aporten materials informatius rellevants ni citen fonts, no comparteixen coneixement, no atenen als arguments dels que pensen d'una altra manera, no hi ha debat ni diàleg sinó una consecució de monòlegs, no s'arriba a cap acord basat en un argument més ben expressat o més consistent i no es complexen els requisits d'una "conversa  democràtica", concepte que han derivat dels estudis del filòsof alemany Jürgen Habermas.

No hi ha conversa

Tot això faria entendre que el seu valor és molt escàs però hi ha encara un aspecte que n'afebleix la consideració. No sols no aporten valor sinó que no són representatius d'una cultura democràtica. Per això, "els parlants no es respecten ni es toleren com a interlocutors vàlids", "no mostren gaire interès pels arguments dels altres", a més de tendir a la desqualificació.

D'aquesta manera, els professors Carles Ruiz, Javier Diaz Noci, Pere Massip, David Domingo i Josep Lluís Micó han arribat a concloure que els comentaris que es deixen a les notícies no són ben bé una conversa, sinó més aviat una ocasió que els mitjans serveixen als seus usuaris per esbravar-se i que no atorguen valor democràtic. Per aquesta raó sostenen que la moderació és imprescindible per "excloure del diàleg aquells que no participin del respecte a la noció de diàleg", inspirats en les idees que Claudi Magris exposa a "Les fronteres del diàleg". Citant Harry Frankfurt, no tenen cap inconvenient a qualificar de "xerrameca" la majoria d'aquests continguts aportats en forma de comentari, un adjectiu que l'autor atribueix a altres formes d'expressió contemporànies i que considera buides i vaporoses.

Expulsió de la diferència

La confiança en les persones queda més tocada quan l'estudi se centra en el cas concret d'un mitjà on la moderació posterior la feien els mateixos usuaris, que podien decidir quins comentaris quedaven eliminats. En aquest cas, la distorsió és encara més notable, el pluralisme es redueix i segons la conclusió dels analistes el resultat és que s'han exclòs persones per raons ideològiques o lingüístiques, amb la decisió col·lectiva d'eliminar missatges que respectaven les normes però que no eren de la mateixa corda que l'opinió majoritària.

Així doncs, si els comentaris no tenen valor, no són una mostra de conversa, provenen de persones que fàcilment exclouen els que pensen diferent i de forma general creen dificultats pel que fa a la seva gestió, té sentit demanar-se quines raons en justifiquen l'existència. La resposta que l'estudi proporciona és que els responsables d'aquests mitjans que han entrevistat admeten que s'han vist empesos cap a aquest model sense tenir prou clar com actuarien. Els comentaris sembla que tenen èxit entre els usuaris però els autors de l'informe no creuen que es pugui demostrar amb les dades disponibles que permetin tenir més audiència de comentaris.

L'estudi es refereix només a les edicions digitals de mitjans escrits que es produeixen a Catalunya, tal com va encarregar la Fundació del Consell de la Informació. La seva presidenta, Llúcia Oliva, explica que aquesta restricció es troba en l'origen de la decisió, quan aquest organisme va reaccionar davant les queixes que rebien sobre els continguts d'aquests comentaris, molt sovint trameses per professionals que treballen a l'edició impresa.

El 3cat24 comparteix dificultats

Per tant, el 3cat24 no hi ha estat inclòs. Però aquest mitjà també s'assembla als que han sigut analitzats almenys en algunes qüestions com ara que es permet l'anonimat, que el registre no deixa pistes i que quan n'hi ha un volum molt alt la gestió comporta dificultats.

Al 3cat24, la moderació és una de les tasques assignades a les persones amb responsabilitats d'edició en els diversos torns i tot i aquest esforç, és possible trobar-hi de vegades comentaris que excedeixen l'esperit d'una conversa raonable i civilitzada i de tant en tant es reben queixes sobre aquests comentaris als serveis d'atenció que la CCMA va posar en marxa fa temps.

Com explica el director, Jordi Lucea, "tot i que hi parem molta atenció, de vegades la ratlla entre la crítica i la desqualificació és molt prima i algú pot creure que no hem estat ajustats". I tot seguit assegura: "Ens replantegem de forma constant el nostre sistema de comentaris i aquest estudi segur que serà un estímul per ajudar-nos a reflexionar sobre aquest apartat del nostre mitjà".

Participació personalitzada

A banda dels comentaris, el 3cat24 disposa d'un servei de participació, coordinat per la periodista Karma Peiró. Amb un equip mínim, des de Participació es fa la gestió dels continguts que els usuaris envien a la plataforma Elmeu3cat24, en diferents formats (fotografies, vídeos, informacions). "Per participar en aquesta plataforma els usuaris s'han de registrar, amb les seves dades personals", explica Peiró. "Això ens permet entrar en contacte directe, de manera personalitzada, amb cadascun d'ells quan la informació que aporten demana més matisos. El tracte és molt de tu a tu". Des de fa uns mesos, els continguts també es troben a les xarxes socials com ara Facebook i Twitter.

DOCUMENTS RELACIONATS